Historia contemporánea de Cataluña

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA

AVALUACIÓ

Pràctiques 🡪 18 OCT, 14 NOV, 12 DES, 10 GEN 14 -15:30

Examen 🡪 (50%) 24 GEN 10-12 (aula 213)

Assaig 🡪 (25%) 20 DES Assaig 15 pàg., escollir tema (x 26 SEPT)

Activitat divulgació 🡪 (15%) 10 GEN Proposta divulgativa relacionada amb el treball

Informe crític exposició 🡪 (10%)  29 NOV informe crític sortida VNG

Tutoria per grups 🡪 28 NOV

BLOC 1: UNS ASPECTES INTRODUCTORIS

1. CATALUNYA CONTEMPORANIA COM A QÜESTIÓ HISTORIOGRÀFICA

Motors de nacionalització 🡪 escola pública gratuïta i servei militar obligatori tradicionalment. Quins són els motors de nacionalització avui en dia? Esport, MMCC, entreteniment... totes les empreses que treballen al sector audiovisual a Espanya estan obligats a finançar produccions que defensen certs models nacionals.  Està clar que per una raó o per una altra, la nació es percep necessària pels ciutadans 🡪 voler formar part d’un col·lectiu major + voler formar part de la presa de decisions d’aquesta col·lectivitat. Apareix la nació quan els polítics necessiten que la sobirania recaigui en la ciutadania per justificar els nous models polítics. CAT: dues estructures d’estat competeixen perquè la ciutadania es nacionalitzi en favor seu, totes les estratègies s’han bolcat de cara a la nacionalització. Les nacions existeixen i hi ha algú que les cultiva, malgrat que en determinats espais es doni una altra imatge. La existència dels documents oficials d’identitat demostra la vigència i existència de les nacions. La nació és un dels elements més cohesionadors, per sobre d’altres variables. Totes les disciplines acadèmiques coincideixen que la nació neix en el seu moment històric (medieval, moderna, contemporània). El nacionalisme està en permanent discussió, tema en auge a la historiografia.

Quan comencem a parlar de la Història de Catalunya?

La primera vegada que parlem d’història de Catalunya de manera secular és a finals del segle XVIII. Un il·lustrat català escriu una obra que ens parla de la història de Catalunya, Antoni de Capmany, el primer que parlarà de la història de Catalunya a partir de la expansió de la CdArg pel Mediterrani. Relat sobre el passat finançat per la Junta de Comerç (fomentant desenvolupament econòmic de CAT). Fa veure que l’origen d’aquest territori està lligat al desenvolupament de la economia i el comerç). En moment d’auge producció de teixits d’indianes, els vol posar en relació amb el moment d’auge comercial medieval de CAT. Parla de que hi ha un col·lectiu humà en unes zones concretes que comparteix el comerç i la indústria, li dona una cohesió al territori com a comunitat però no com a nació encara. Diputat de les Corts de cadis (1812) on es constituirà una representació de la monarquia borbònica. Es reuniran al 1810 i en trauran constitució 1812. Antoni de Capmany és un dels artífexs de la manera pel qual s’han de reunir els diputats i un dels signataris de la Constitució. Participa activament en el que es coneix com l’expressió política de la nació espanyola, en la construcció nacional d’Espanya.

El liberalisme espanyol sobresurt respecte altres liberalisme per la recurrència de l’ús històric i de l’historicisme en el seus arguments polítics. Des de 1810 fins 1920-1940, usa recurrentment un llenguatge de caràcter historicista, apel·la a que els seves llibertats venen d’un passat llunyà. Això succeeix a tots els territoris de la península. Per explicar la defensa de les llibertats, s’utilitzen exemples del passat. La conquesta de les llibertats es presenta com la culminació d’unes fites anteriors. Ús dels comuners, rebel·lió contra Carles V d’ESP per tal d’anar en contra del que consideraven despotisme, no respectant els drets de les ciutats de castellà. Mite extraordinàriament potent, pamflets 1714 a BCN que parlen dels comuners. Fins 1820 fins 1960 estan lligats als sectors més progressistes del liberalisme espanyol. 1890-1920 aparició de la nació castellana més punt àlgid del regionalisme. Allò que fa que les realitats nacionals triomfin és que es poden adaptar a qualsevol context, no cal que hi hagi estat, separació estat-església, democràcies liberals... Poden existir sense aquestes variables 🡪 al final cal trobar el moment adequat per utilitzar un discurs que cohesioni una població, no cal que hi hagi un rerefons històrics, aquest discurs es pot inventar després, al final el que cal és que el discurs arribi a la ciutadania. El que fa que pervisqui el nacionalisme (i les ideologies) és que té una gran capacitat d’adaptació, s’infiltra inclús en grups que es juren antinacionalistes (p.ex. URSS).  La nació política des del mateix moment en què es crea ja te un discurs històric que prendrà vies diferents segons el territori que ocupa.

“Los condes vindicados de Barcelona” de Pròsper de Bufarull (30’s). Posa èmfasi en que la monarquia, sobretot la nissaga dels comtes de barcelona, articula una nació. En segon lloc, Victor Balaguer escriu (1860) “Història de la CdArg” història de Catalunya en clau nacional, utilitza per primera vegada el concepte corona catalano-aragonesa a la dècada dels 80 del XIX. Distingeix entre nació cultural (CAT) i nació política (ESP), la millor manera de participar a la nació ESP és reivindicar la nació catalana. Es capaç de convèncer a molta gent, ven molts llibres i això fa que la obra de Balaguer es converteixi en un gran influent per la societat catalana del moment (creu que l’oci és un negoci), entén que mitjans del XIX ha aparegut una nova forma de consum relacionada amb l’entreteniment, el fa el seu negoci 🡪 obra molt secular, liberal... Construeix relat on la centralitat de la CdArg és per Catalunya, apel·la a la reina a utilitzar el model confederal de la CdArg. S’inventa la idea d’una corona que sigui una confederació amb una organització política de caràcter estatal 🡪 gran èxit: posa els noms dels carrers de l’eixample (fets en clau nacional). No és un catalanista i menys independentista, és un regionalista que crea un relat nacional de Catalunya per transcendir-lo, aquest discurs alimentarà nous projectes polítics entorn la nació catalana. Catalunya és el territori d’Espanya on el regionalisme és més present durant aquesta primera etapa, és la manera en què els catalans tenen per poder accedir a l’estat espanyol, el seu punt culminant és el Sexenni Democràtic on reclamen tenir capacitat de governança, ja volen més que influir. Des dels anys 30 del XX fins l’actualitat hi hauran els renovadors de la història d’una forma moderna, Balaguer i companys al final són romàntics, no s’interessen tant per la credibilitat de les fonts. A partir dels 30 el món acadèmic comença a construir relats de la història de Catalunya de forma científica, destaquen F. Soldevila (historiogr. AL) , Vicenç Vives (historiogr. FR), Pierre Villar (marxista), Jordi Soler Tura (marxista), Josep Fontana (marxista), Borja de Riquer ... Es vol que la història esdevingui ciència, emmirallant-se en les tendències historiogràfiques d’Europa. Marxistes posen molt èmfasi en qui fa la nació catalana. La tesi de Soler Tura és que la nació catalana sorgeix de mans de la burgesia industrial de Catalunya per tal d’allunyar els obrers de les seves lluites de classe. 1868-1874 la elit industrial catalana descobreix que el regionalisme ha sigut el motor de l’arribada d’un marc democràtic que ha donat lloc a la 1ra REP, les vagues i la subversió de l’ordre social, llavors, cal fer marxar enrere 🡪 aquí les elits catalanes comencen la construcció d’un projecte nacional català que allunyi els treballadors de les seves reivindicacions populars i prioritzi les seves aspiracions econòmiques (tesi molt criticada però que a nivell de popularitat és extraordinari, sobretot fora de CAT, elit amb aspiracions obscures que volen manipular el país). Borja de Riquer diu que es curiós que un territori els últims 150/200 anys hagi fet tants esforços en articular la seva identitat i quines diferències te amb Fr o Esp? Per què a Fr dels occitans no se’n recorda ningú?

...