Historia del pensament contemporani.

La majoria sense veu

La prostitució ha sigut una activitat present arreu del món des de l’Antiga Grècia, i a cada país ha evolucionat de manera diferent. Els governs han trobat 4 maneres diferents de gestionar el tema en qüestió. La primera és la prohibició tant del exercici com del consum, com passa a la majoria d’estats dels EEUU. La segona és la regularització del exercici com passa als Països Baixos. La tercera vía, present als països nòrdics, passa per penalitzar al client però no a las prostitutes. Per últim, la quarta opció és no fer res i deixar aquesta activitat en un buit legal, com passa a Espanya. ¿Seria bona idea doncs legalitzar la prostitució al nostre país? De primeres, la majoria d’espanyols hi estariem d’acord; dones garanties sanitaries, protegeixes a les prostitutes i, de pas, recaudes impostos.

Però hem de saber que gairebé el 87% de les prostitutes són explotades per màfies que introdueixen constantment dones de països d’Europa de l’est i del Tercer Món. La regulació d’aquesta té una incidència important. Observem que en el països on existeix una regulació més restrictiva la trata de blanca és escassa, mentre que als països més permisius, les màfies operen en gran mesura. Desde que es va legalitzar la prostitució als Països Baixos l’índex de prositutes ilegals ha crescut un 10%. També, hem de saber que més d’un 75% de les prostitutes han sigut víctimes de violacions. ¿Hauríem de considerar legal doncs una activitat que comporta tant risc per la integritat de les dones?

Hi ha prostitutes i diferents associacions, a favor de la legalització de l’activitat. Personalment crec que això tindria sentit en un món ideal: en el que 8 de cada 10 prostitutes NO estiguessin sota el control de màfies. Com no és el cas, crec que no podem englobar la opinió d’una minoria a tot un col·lectiu. La realitat és una altra. Hem de tenir present que la principal prioritat és la defensa de la dona i la millor manera de fer-ho es penalitzant la explotació sexual i no donant-li naturalitat a aquesta.

Aquesta reflexió em porta a pensar en un dels pilars de la Il·lustració segons Tzvetan Todorov: la veritat. L’autor búlgar, en la seva obra “L’esperit de la Il·lustració”, ens diu que la veritat és independent de la percepció de la majoria. No és el mateix un fet, que una interpretació. Quan parlem de veritat ens referim a fets, per tant aquesta es contraposa a la ideologia i a la interpretació.

Tornant al tema en qüestió, les paraules de Tzvetan Todorov em fan consolidar les meves idees sobre la legalització de la prostitució. La potent veu de les prostitutes locals no representa a la de tot el col·lectiu. I per molt que legalitzar la prostitució té incontables factors positiu, el cost, en les verdaderes víctimes, és massa car.

...