Història d’Espanya

Història d’Espanya

• Guerra del Francès

• Motí d’Aranjuez i abdicació de Carles IV.
• Ferran VII .
• Intervenció de Napoleó.
• Capitulacions de Baiona: renuncia de Carles IV i Ferran VII.
• A Baiona, Ferran tornà a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napoleó (abdicacions de Baiona, 1808).
• Napoleó nomena Rei d’Espanya al seu germà Josep I Bonaparte (“Pepe Botella”) i convoca corts.
• Napoleó i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: l’estatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb l’Antic Règim (igualtat de tots els espanyols davant la llei, impostos per a tots, abolició de la Inquisició..) i anava acompanyada de desamortització, desvinculació i fi del règim senyorial.

• Provoca

• Revoltes populars del 2 de maig de 1808.
• Resistència popular a les ciutats
• Guerra de  Guerrilles
• S’organitzen Juntes de Defensa com a poder alternatiu a la monarquia imposada.

• Juntes locals
• Junta superior central

• Les noves forces polítiques

Davant la nova situació, la societat espanyola es divideix en dos grups:

• Afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes necessàries per acabar amb l’Antic Règim i modernitzar el país sense necessitat d’una revolució liberal.
• El front patriòtic, oposats a Josep I per diferents raons

• Nobles i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i l’Antic Règim amb els seus privilegis.
• Il·lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabarà amb l’Antic Règim.
• La majoria de Població que veia l’exèrcit francès com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII.

• Desenvolupament de la Guerra

• 1a fase( juny – novembre 1808) fracassos francesos, ja que l’exèrcit francès és incapaç d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior (Bruc).
• 2a fase( novembre 1808 – juny 1812) reacció francesa amb l’arribada de Napoleó amb noves tropes, avançant amb històries constants contra patriòtics i anglesos. L’exèrcit francès controla tota la península, excepte Cadis.
• 3a fase(juny 1812 – desembre 1813) les dificultats a Rússia obliguen a Napoleó a desplaçar allà una part de l’exèrcit situació que aprofiten els patriòtics anglesos (Wellington) per vèncer a les Arapiles (1812) i obligar a la retirada de l’exèrcit francès. Napoléo negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (tractat de Valençay, desembre 1813).

• La formació de les Corts

• Les juntes de Defensa trien els seus representants en les juntes Provincials i aquests una junta suprema central que reconeix de al Rei Ferran VII però assumeix l’autoritat en la seva absència fugint de Madrid a Sevilla i Cadis.
• En gener de 810 la Junta Central convoca les corts i es dissol, nomenant un consell de cinc membres. L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no arribaren tots el diputats.

• Composició de les Corts

• Predominen els eclesiàstics seguits pels professionals liberals funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària.
• Al setembre de 1810 comencen les corts, amb la imposició per part dels liberals d’una cambra única, vot individual i el principi de sobirania nacional, les corts representen a la nació i elaboren lleis.

• La tasca legislativa de les Corts de cadis: Primer liberalisme espanyol

• S’imposen les idees liberals per acabar amb l’Antic Règim i es decreten la sobirania nacional la llibertat d’impremta , la llibertat de contractació i treball (supressió dels gremis) l’abolició de la Inquisició, l’ini de la desamortització i la desvinculació.
• Destaquen els dos decrets de dissolució del feudalisme: el senyoriu jurisdiccional queda suprimit i el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en virtut de la propietat privada capitalista (qui demostra la propietat? Documents demostrats, alguns els falsificaven utilitzant escribes.

...