L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

[pic 1]

[pic 2]

Nom:Juan Cruz i Marcos Arriaza

Curs:4tD

ACTIVITATS

1.

A començament de 1808 les tropes napoleòniques varen entrar a Espanya,amb l’excusa de la invasió de Portugal segons l’acord del tractat de Fontainebleau i van ocupar les principals ciutats.

El descontentamente de la población amb les decisions de Godoy i amb la permanència de l’exèrcit francès a Espanya va provocar l’esclat del Motí d’Aranjuez que va forçar l’abdicació del rei en el seu fill ferran VII.

Napoleó va convocar a Carles IV i a Ferran VII a Baiona,on els va pressionar perquè abdicassin el tron i el seu germà Josep Bonaparte fos el nou rei d’Espanya.Josep I(1810-1813) va iniciar una labor de govern que tendia a imposar a Espanya els principis liberals de la Revolució Francesa.

2

Una minoria d’espanyols liberals han estat qualificats d’afrancesats per col.laborar amb la monarquia bonapartista de Josep I.

Va existir una minoria afrancesada per raons de convicció ideològica,però la majoria dels col.laboracionistes buscaven una sortida reformista devant de la crisis de l’Àntic Règim.

3.

El poder legislatiu resideix en les Corts unicamerals que posseeixen amplis poders: elaboració de lleis, pressupostos, tractats internacionals, comandament sobre l'exèrcit, etc; el poder executiu al rei i els seus ministres i el judicial
  era competència dels tribunals.

4.Arguments a favor:Volen fer una constitució nova,molt desitjada,el text també diu que Bonaparte no pot fer-lis front i farà guerres perquè no estableixin la nova constitució i que si així és,prefereixen abans la mort.

Arguments en contra:Aquest text diu que perquè hem de canviar ara una la constitució després de 16 segles am la mateixa,que el rei sempre ha de ser el mateix i les classes també,no volen establir la nova constitució.

5.Es denomina “ominosa”o restauración del absolutisme al període de la història contemporànea d’Espanya que correspon a la darrera fase de reinat de Ferran VII(1814-1833),tras el trienni liberal (1820-1823) en el qual va regir la constitución de Cadiz promulgada el 1812.

6.Cal destacar el descontentamente de la burguesia  criolla que veia Espanya com un fre per a la seva economia,perquè obstaculitzava el comerç i imposava fortes carregues fiscals.A més,la major part dels càrrecs de l’administració colonial estaven en mans d’espanyols peninsulars,que eren un grup privilegiat.

També va influir la difusió de lliberat i d’igualtat promoguts per la Revolució Francesa,així com la proclamació de la independència dels estats units el 1776.Un altre facot que va influir la debilitat de la monarquia espanyola,que havia perdut una gran part de la seva armada a la derrota de Trafalgar i havia partit la invasió napelònica.

Les revolees a favor de la independència varen ser instigades pels criolls,que aconseguiren el seu por d’indis i mestissos.

7.Es varen enfrontar absolutistas(carlistes) i liberals.

La aspiración dels carlins era mantenir la monarquia absoluta,dels privilegis de l’àntic regim,de la propietat senyorial i de la preeminència social de l’Esglèsia catòlica.També eren partidaris de la conservación d’un sistema legal que mantenguès les lleis particularistes(furs) dels territoris revoltats.

 En Ferran VII mor i n’Isabel només té tres anys,per defensar els seus drets,la seva mare(Maria Cristina de Borbó)cercà el suport dels liberals.

 8.Econòmicament,un conjunt de lleis va establir la dissolució del regime senyorial,la desvinculació de la propietat i la desamortització dels béns de l’Església,amb la qual cosa es va liberitzar la propietat agrària.Així mateix,es va suprimir el delte eclesiàstic i es varen eliminar els privilegis de la Mesta.

9. Després del "trienni moderat" i el triomf del bàndol "cristino" a la guerra carlina, els progressistes encapçalen la "revolució de 1840" que obliga a Maria Cristina a marxar a l'exili, assumint la regència al victoriós general Espartero, que ha donat suport a la revolució.

10.

La constitución de 1837 era progressista perque es basava en els principis progessistes:sobirania nacional,divisió de poders,un gran nombre de drets individuals i la aconfessionalitat de l’estat,sufragi censatari i una mica més ampli,reformes més profundes,defensen la desmortització,major autonimia als poders locals,reconeixen més ampliamente els drets individuals

En canvi la constitució de 1845 és considera moderada:establia un sufragi molt restringit,sobirania compartida entre les corts i la corona,havien firmat un concordat amb la santa creu pel qual es comprometia al manteniment del clero i del culte i es frenava la desmortització,llibertat restringida,reconeixen drets individuals però amb tendencia a restringir-los,major pes dels poders centrals d l’estat.

11.

Volien restaurar els principis del règim constitucional del 1837(progessista),La va protagonitzar:O’Donell,Espartero i els progessistes.

12.

L’obra més duradora del Bienni van ser les reformes econòmiques,entre les quals destaquen una nova desmortització promulgada per Madoz,que va afectar als béns dels ajuntaments(béns de propis* i béns comunals*),i una Llei de ferrocarrils,que va impulsar la construcción de la xarxa ferroviària a Espanya.

13.

Durant aquests anys es va impulsar una política exterior colonialista,que es va concretat en les campanyes militars del Marroc,l’expedició a la Indoxina i la intervenció a Mèxic.En política interior,l’actuació del govern va ser molt autoritària,al marge de les corts i dels partit polítics,i va exercir una gran repressió.

L’oposició va anar augmentant i sorgiren nos grups polítics,com ara els democràtes,partidaris del sufragio masculí,i els republicans,que volien l’abolició de la monarquia.La situación va empitjorar a partir del 1866,arran de la crisi econòmica.

14.

Els grups marginats(progressistes i democràtes) firmaren el Pacte d’Ostende(1866),per presentar una alternativa al sistema,basada en la democratització política i la recuperació econòmica.A darrera hora,també s’hi va adherir la Unión Liberal.

15

La insurrecció contra la monarquia al 1868,anomenada la gloriosa,es va iniciar amb la revolta de l’esquadra de Cadis comandada per l’almirall Topete i de sectors de l’éxercit liderats per Joan Prim i Francisco Serrano.El pronunciament va anar seguit de revolees a les ciutats principals,on varen sorgir les juntes revolucionàries.

...