La Espanya De 1868

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

POSA’T A PROVA

1) Sintetitza:

a) Quines van ser les causes que van dur a la Revolució de 1868?

Les causes que van dur a la Revolució Gloriosa les podem dividir en dos: Per una banda les econòmiques i per l’altra, les polítiques. Si parlem de les econòmiques podríem dir que la crisi financera va ser derivada pel funcionament de la xarxa ferroviària, de la qual es va saber que el rendiment econòmic era molt baix. A això se sumava la crisi industrial. Moltes empreses van haver de tancar. Algunes d’elles degut a la crisi cotonera, ja que al 1865 es va incrementar molt el preu del subministrament (per part del EEUU) d’aquesta matèria prima a Espanya. A més, es vivia una crisi de subsistències. Hi van haver una sèrie de males collites, l’escassetat de productes era evident, i per tant els preus van pujar. Al camp, es va provocar un clima de certa violència social. A la ciutat, la conseqüència d’aquesta crisi a ser una onada d’atur. En quant a les causes polítiques podríem dir que una d’elles va ser el desgast del govern moderat: El Partit Moderat es trobava totalment desgastat, els seus líders tradicionals no s’havien renovat, el seu programa no presentava cap idea nova i el seu govern aviat es trobaria desprestigiat per la mala gestió, el centralisme inoperant, els negocis foscos i els escàndols de palau. Per altra banda, l’oposició es va organitzar. Unionistes, Progressistes i Demòcrates es van unir. Els progressistes i els demòcrates van conduir a la conspiració, culminada amb la signatura del Pacte d’Ostende, per tal de fer fora a Isabel II. Els pagesos i obrers reclamaven per les seves condicions de misèria. Els treballadors de les fàbriques demanaven al govern un proteccionisme i els negociants reclamaven les inversions que havien fet. La Revolució de 1868 començava.

b) Quins objectius comuns i contraposats van defensar els grups que van participar en la Revolució del Setembre?

En aquesta Revolució van participar progressistes, unionistes, demòcrates i republicans. Tot i ser d’una ideologia semblant, discrepen en alguns aspectes. En primer lloc, cal dir que els progressistes i els unionistes eren partidaris de la monarquia, però amb un poder limitat. Demanaven que el poder legislatiu el tinguessin les Corts i el rei només podria sancionar-les. El demòcrates i els republicans, com el seu nom indica pretenien declarar la I República espanyola i fer fora la monarquia. Les classes socials obreres se sumaven a aquest pensament. Si parlem del govern d’Isabel II, tots els participants en la Revolució pensaven igual: L’havien de fer fora. A més els republicans i els demòcrates volien un canvi en el model socioeconòmic que millores la situació dels pagesos i del treballadors. Volien unes reformes més radicals que no pas els progressistes i unionistes, que pretenien mantenir el model social i econòmic vigent.

c) Quines van ser les accions més rellevants del govern provisional? Explica les característiques de la Constitució del 1869.

La Revolució de 1868 a Espanya i la fugida d'Isabel II va donar lloc a un Govern Provisional presidit per Serrano, i del que també en formaven part els militars signants del Pacte d'Ostende. Ràpidament es va encarregar de dissoldre la Milícia Nacional i les Juntes revolucionàries. En la seva composició, Serrano (unionista) va assumir la Presidència del Govern, Joan Prim (progressista) el Ministeri de la Guerra, i Sagasta (també progressista) el Ministeri de Governació, quedant fora els demòcrates, que acabaran per desaparèixer passant els seus membres a diferents formacions polítiques. El nou govern va convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí (majors de 25 anys). Va votar el 70% del cens. Els progressistes van vèncer en uns comicis bastant nets para el normal en l'època i van marcar amb la seva ideologia la nova constitució que es va aprovar a l’any següent.

Constitució del 1869:

La més radicalment liberal de les constitucions del segle XIX, així, es parla de constitució “ democràtica” de 1869.

Aquestes són les seves principals característiques:

1. Sobirania nacional

2. Sufragi universal directe per als homes majors de vint-i-cinc anys.

3. Monarquia democràtica, amb una sèrie de limitacions del poder del rei.

4. Poder executiu en mans del Consell de Ministres

5. Poder legislatiu en unes Corts bicamerals. Ambdues càmeres, Congrés i Senat, són triades pel cos electoral

6. Poder judicial reservat als Tribunals.

7. Àmplia declaració de drets, reconeixent-se per primera vegada els drets de reunió i associació.

8. Llibertat de cultes religiosos.

d) Quins trets caracteritzen el republicanisme federal? Per què se’n va produir la puixança? Quines altres opcions republicanes hi havia?

Republicanisme federal: Forma d'organització estatal republicana que es basa en la unió voluntària, mitjançant un pacte, d'estats, nacions o altres entitats territorials sota una mateixa Constitució política. Els trets característics eren que sorgia del partit demòcrata i que propugnava l’adopció d’àmplies reformes socials i polítiques, com podien ser per exemple la república federal, la supressió de les quintes, o el sufragi universal masculí. El dirigent era Francesc Pi i Maragall.

La puixança del federalisme republicà es donada per l’arrelament entre el moviment obrer i camperol, el qual aspirava a veure complertes les promeses de les seves millores, incloses en el republicanisme federalista.

El republicanisme federal no era l’únic de l’època. Emilio Castelar va ser el principal dirigent del republicanisme unitari. Aquest conjunt de republicans defensaven una Espanya republicana amb un Estat centralitzat. Deixaven enrere el federalisme. A aquest grup pertanyien els republicans més conservadors.

e)Què va fer inviable la monarquia d’Amadeu de Savoia?

El rei satisfeia les aspiracions dels progressistes i els unionistes, tot i que no tots els sectors d’aquests partits n’eren partidaris, però despertava una forta oposició entre l’aristocràcia, el clergat i les diferents camarilles que havien sobreviscut al destronament d’Isabel II. D’altra banda, també una part de l’exèrcit va mostrar la seva resistència a expressar fidelitat al nou monarca. Amadeu I tampoc no va comptar amb el suport popular, ja fos pel seu caràcter de rei estranger o per l’arrelament del republicanisme en algunes zones del país. Els moderats van plantejar una oberta oposició al nou monarca. El seu principal dirigent, Cánovas del Castillo, va anar captant molts dirigents unionistes i progressistes. Per la seva banda, els carlins,

...