La Mancomunitat De Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya:

La mancomunitat encara que havia de tenir funcions administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va aconseguir adquirir una gran importància política ja que representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

La institució d’aquesta estava aprovada per una assemblea de 96 diputats provincials i que es renovava cada dos anys, per sufragi universal masculí, a raó de 4 diputats per partit judicial i pel Consell, format per 8 consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.

Foren elegides 6 Assemblees Generals i a la 3ra Assemblea General, el 1917, estava composada per 36 monàrquics dinàstics, 28 de la Lliga, 23 republicans, 6 carlins, 2 reformistes i 1 independent i en canvi a la 6na, el 1923, 38 catalanistes, 29 monàrquics, 21 republicans i 8 de diverses, menors, adscripions polítiques, mostrant doncs, l´institució, una gran estabilitat política.

Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, militants tots dos de la Lliga Regionalista. A continuació ho féu Alfons Sala, imposat per Primo de Rivera el 1923. En general, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.

...