Relleu, Clima I Vegetació A Catalunya

UNITAT 2: La diversitat territorial i els paisatges

2.1. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ A CATALUNYA

EL RELLEU I LES AIGÜES

Catalunya és un país petit que presenta un territori molt accidentat, força contrastos i una interessant diversitat de paisatges.

• LES GRANS UNITATS DE RELLEU

Catalunya té 2 sistemes muntanyosos principals: Sistema Pirinenc i Sistema Mediterrani.

1) SISTEMA PIRINENC: ocupa gairebé una tercera part del territori català. S’estén pel nord del país en direcció oest-est i s’estreny fins arribar al mar, a la península del cap de Creus.

Està format per serralades interiors (Pirineu Axial) i per serralades exteriors (Prepirineu):

- Pirineu axial: format per roques antigues (esquists i granit)

o Cims de més de 3.000 metres d’altitud.

o Fesomia pròpia dels paisatges alpins.

- Prepirineu: format per roques més modernes (calcàries)

o Cims que poden superar els 2.000 metres d’altitud.

o Fesomia més mediterrània: aspra, amb plegaments espectaculars i congostos profunds oberts per l’acció continuada dels rius.

2) SISTEMA MEDITERRÀNI: s’estén en paral·lel a la costa, des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre. Forma una doble alineació de muntanyes:

- Serralada Prelitoral (A l’interior): formada per un seguit de massissos (les Guilleries, el Montseny, Montserrat...) que superen els 1.000 metres i en ocasions els 1.500 metres d’altitud. Estan compostos per roques de diverses edats i naturalesa (esquists, conglomerats i calcàries).

- Serralada Litoral (més a prop de la costa): formada per serres i massissos antics (massís del Garraf, serra de Collserola, massís del Montnegre...) de materials diversos (esquists, granits i calcàries), amb altituds compreses entre els 500 i els 1.000 metres.

- Depressió Prelitoral (entre la Serralada Prelitoral i la Litoral): fossa allargassada que presenta un aspecte ondulat, amb serrats petits, valls i torrenteres afaiçonats pel treball erosiu dels rius. És una àrea força poblada per on passen els principals eixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i amb el sud de la Península.

- Plana Litoral (entre la Serralada Litoral i el mar): és una franja molt estreta de terra que s’eixampla una mica en alguns sectors gràcies a les formacions deltaiques dels rius (la Tordera, el Besòs, el Llobregat...). Aquesta plana concentra actualment la major part de la població i de les activitats econòmiques del país.

• Depressió Central: és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.

o Formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre,

o amb conques d’erosió (plana de Vic, pla de Bages...), altiplans (Moianès, Lluçanès) i panes (pla d’Urgell, Segrià).

o Àrea agrícola extensa (conreus tradicionals de secà i una agricultura de regadiu altament especialitzada).

o També hi ha un seguit de ciutats on es concentren la població i la resta d’activitats econòmiques.

• Serralada Transversal: connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

o Formada per diverses serres (serra de Finestres i serra de Cabrera)

o Allotja la fossa volcànica d’Olot i un conjunt de més de 40 cons volcànics molt ben conservats.

• LES XARXES HIDROGRÀFIQUES

La xarxa hidrogràfica catalana engloba un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o directament a la Mediterrània.

Es divideix en 3 xarxes: xarxa prepirinenca, pirinenca-mediterrània i mediterrània.

- Rius de la xarxa pirinenca: (la Noguera Ribagorça i la Noguera Pallaresa)

o Són els més llargs i més cabalosos de Catalunya.

o S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre.

o El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial (està condicionat per l’acumulació de neu a les capçaleres i per l’aportació d’aigües durant l’època de desgel).

• Els rius d’aquesta xarxa han estat objecte d’un intens aprofitament hidràulic per mitjà de nombrosos embassaments i centrals hidroelèctriques.

- Rius de la xarxa pirinenca-mediterrània: (la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat)

o Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà o llarg i desemboquen directament al mar.

o El seu règim és pluvial (depèn de l’aportació d’aigua durant les estacions plujoses).

• Els rius d’aquesta xarxa, especialment el Llobregat i el Ter, van tenir una gran importància en el procés d’industrialització de Catalunya.

- Rius de la xarxa mediterrània: (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la Tordera)

o Neixen a la Serralada Prelitoral o la Serralada Litoral. i desemboquen directament al mar.

o Rius molt curts i de poc cabal.

o Els que neixen a la Serralada Litoral (molt propera al mar) són rieres o torrents: cursos d’aigua sense cabal continu.

o El seu règim és torrencial (condicionat per les aportacions dels aiguats).

• Com que es localitzen a la zona més poblada del país, aquests rius originen inundacions que afecten de tant en tant les poblacions litorals.

• L’Ebre és un cas a part entre els rius de Catalunya.

o S’origina a la serralada Cantàbrica i desemboca a la Mediterrània (on al llarg de 2mil anys ha anat format un gran delta.

• Actualment, els sediments que haurien d’arribar a la costa es dipositen als fons dels grans embassaments que interrompen el curs del riu i, com a conseqüència, el delta retrocedeix i perd superfície a poc a poc.

2.1.2 EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS

La varietat geogràfica de Catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica que fa que hi hagi dominis climàtics diversos.

Catalunya és una àrea de contacte de masses d’aire de característiques diferents:

- Masses fredes o polars: procedents de latituds més altes.

- Masses càlides: procedents de l’Àfrica.

A causa del contacte entre masses d’aire de procedència diversa, el país pot experimentar onades sobtades de fred o de calor i turbulències atmosfèriques.

La influència de la Mediterrània es manifesta en gran part del territori català, ja que hi predominen:

o hiverns suaus i secs

o estius calorosos

o i les precipitacions són més intenses a la primavera i a la tardor.

La irregularitat del relleu fa que la influència moderadora de la Mediterrània

...