La Poesia De Postguerra Fins Als Anys Seixanta

La poesia de postguerra fins als anys seixanta

La Guerra Civil Espanyola i la postguerra van provocar la desorientació dels intel·lectuals. Seguidament, amb el nou règim franquista, es van suprimir els organismes culturals de Catalunya i es va prohibir l'ús de la llengua catalana. Amb el triomf de les tropes rebels es va desenvolupar un únic objectiu: fer desaparèixer Catalunya com a poble.

Després de la guerra, els intel·lectuals es van exiliar i van continuar escrivint literatura, la qual va tenir molt d'èxit, degut a l'excel·lent programa i la bona organització. Aquests van ser fonamentals, ja que la censura i les diverses prohibicions impediren l'aparició d'una literatura normalitzada a Catalunya.

En aquesta situació, la cultura catalana es va dividir en tres àmbits: pública, de l'exili i clandestina. Aquestes tenien uns objectius clars: salvar la llengua, recuperar el prestigi social i cultural, salvar les institucions, reviscolar els contactes culturals, agrupar els desorientats i evitar la claudicació ideològica i lingüística.

També s'ha de distingir la cultura feta a Catalunya en català i la feta en castellà. Va haver-hi autors que van abandonar la llengua catalana per conrear la castellana, degut a la desorientació, a la desaparició de les figures més importants de la literatura i a la disminució de lectors a causa de la repressió.

Aquesta repressió es pot dividir en quatre etapes. La primera etapa va des del final de la Guerra Civil fins al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1946) i es basa en una literatura clandestina, en el programa dels exiliats i en les tertúlies clandestines a Catalunya. La segona etapa s'inicià en finalitzar la Segona Guerra Mundial i acabà amb el règim franquista (1946-1955); on començà un període de liberització que permeté l'aparició de la literatura pública. La tercera etapa (1955-1970) es caracteritza per una certa represa de la normalitat literària; on va haver-hi canvis d'estratègia i es va intentar dur a terme una política d'assimilació de la cultura catalana des d'un vessant folklòric i regionalista. Finalment, la quarta etapa està marcada per la mort del general Franco que posà fi al règim i on els autors que van viure aquest període són considerats autodidactes i bilingües, tot i que, els seus treballs tenien greus mancances lèxiques.

...