La Restauracio

1 EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

1.1 Un nou sistema polític

El grups conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració de la dinastia borbònica. La nova monarquia tornaria l’estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social. Cánovas no cercava la vertebració d’un nou model polític que superes alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent: el caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat isabelí, els militars en la política i enfrontaments civils.

Dos objectius: Elaborar una constitució que vertebres un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país.

La constitució del 1876

Va ser una mostra clara del liberalisme doctrinal; sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Una constitució, per tant, de caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.

Considerava la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. Un poder moderador en la vida política i garantir la bona entesa i alternança entre els partits polítics.

Les corts eren bicamerals ( Senat i Congres dels Diputats) aquest de caràcter electiu. Es va establir el vot censatari, limitat als mes grans contribuents. Els elector catalans van passar de 410mil a78mil. Al Senat la meitat dels senadors ho eren per dret propi o vitalici. Quan el partit liberal era en el poder, va aprovar el sufragi universal masculí.

També es proclama la confessionalitat catòlica de l’Estat, tolerava altres creences mentre que no se’n fes manifestació. Incloïa una detallada declaració de drets, van tendir a restringir-los (el dret d’impremta, expressió, associació i de reunió).

Bipartidisme i torn pacífic

Cánovas va introduís un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança de poder dels dos grans partits, el conservador i el liberal ( Partits Dinàstics). Pretenien reunir totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. Hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l’estabilitat institucional i que posaria fi a la intervenció dels militats en la vida política.

L’exercit, gran pilar del regim, va quedar subordinat al poder civil i una reial ordre va establir la seva missió exclusivament la defensa de la seguretat i la independència del país. S’atorgava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i es proveïa l’exercit d’un pressupost elevat.

1.2 La fi dels conflictes bèl•lics

Les guerres Carlina i la de Cuba va afavorir l’estabilitat del regim. A Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries. Però l’ofensiva liberal va expulsar els carlins dels nuclis on s’havien fet forts i va aconseguir derrotar-los a tot Catalunya, així com també al País Basc i Aragó.

La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l’abolició definitiva del regim foral. Al 1878 un sistema de concert econòmics atorgaven certa autoritat fiscal a les províncies basques en virtut, havien de pagar anualment a l’administració central recaptada per les diputacions provincials.

L’acabament de la guerra carlina va permetre posar fi a la insurrecció cubana. Al 1878 es va signar la Pau de Zanjon, incloïa una amplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representació a les Corts. Però l’incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte.

2 La vida política i l’alternança en el poder

2.1 Els partits dinàstics

Cánovas va transformar el partit alfonsí, en el partit liberal conservador, que aglutinava els grups polítics mes conservadors (Partido Conservador). Projecte bipartidista necessitava un altre partit de caràcter progressista, esquerra dinàstica, i va proposar la formació de Sagasta, dins de la qual hi havia, progressistes, unionistes i alguns republicans moderats (Partido Liberal).

Coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals. Eren partits de minories, amb unes bases socials que es nodrien principalment de les elits econòmiques i de la classe mitjana benestant. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. Els conservadors, més inclinats a l’immobilisme, sufragi censatari i defensa de l’església i l’ordre social. Els liberals partidaris del sufragi universal masculí i un reformisme social més progre i laic.

L’alternança regular en el poder entre aquestes dues grans opcions dinàstiques, tenia com objectiu assegurar l’estabilitat institucional. El sistema electoral invertia els termes propis del sistema parlamentari.

El nucli dels conservadors catalans es reunia al voltat d’un conjunt de prohoms, Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona, etc. Situats a la franja més catòlica i conservadora del partit, van oposar-se a la tolerància de cultes sancionada per la Constitució i la política centralitzadora de Cánovas, contraris al reformisme proposat pels liberals.

Els liberals catalans, antics progressistes com Victor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Defensaven un reformisme que augmentés les llibertat individuals, restes influencia a l’Església i amplies les bases social del sistema (sufragi universal).

2.2 Falsejament electoral i caciquisme

El sistema del torn pacífic es va poder mantenir gracies a la corrupció electoral i a la utilització de la influencia i del poder econòmic de determinats individus sobre la societat (cacics). El caciquisme va ser un fenomen que es va produir a totes les regions d’Espanya, més importants Andalusia, Galicia I Castella.

El falsejament va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals i gracies a les trampes electorals. El triomf electoral permetia la creació d’una amplia majoria parlamentaria al partit governant.

Els cacics eren persones notables procedent del medi rurals, rics propietaris que donaven feina a jornalers i que tenien una gran influència en la vida local, en l’aspecte social i en el polític. Amb la seva influencia els cacis orientaven la direcció de vot, agrien amb “favors” la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Manipulaven les eleccions d’acord amb les autoritats, governadors civils. El conjunt de trampes electorals ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic ( tupinada).

Per aconseguir l’elecció del candidat, falsificaven el cens (incloïen persones mortes), manipulaven

...