Restauració Borbònica

TEMA 1: LA RESTAURACIÓ BORBÓNICA

1- Sistema polític de Cànovas del Castillo

• Articulació del sistema

• La constitució de 1876

2- Final de les guerres

3- Bipartidisme pacífic

• Definició dels partits

• Alternança corrupta

• Les trampes del sistema La tupinada

4- El mon obrer

• La FTR

• L’acció directa

5- Els nacionalismes

• El nacionalisme català a) El federalisme

b) El projecte Almirall

- El centre català

- El memorial de Greuges

c) El catalanisme conservador

- Torres i Bages

- La Unió i Les bases de Manresa

d) La Lliga Regionalista

e) Solidaritat Catalana

• Els nacionalismes Basc i gallec

6- Les guerres colonials

• Cuba

• Filipines

• El desastre del 98

7- El regeneracionisme

1- Sistema polític de Cànovas del Castillo

• Articulació del sistema

El 29 de desembre de 1874 el general Martinez Campos al poble de Sagunt, dona un cop d’estat i restaura la monarquia borbònica amb el rei Alfonso XII fill d’Isabel II.

Davant la contínua inestabilitat política amb successius cops d’estats i la creixent inestabilitat social, Cànovas del Castillo articula un sistema falsament democràtic amb la complicitat del rei.

El sistema conegut com a Restauració es basarà en l’alternança pacífica en el govern dels dos partits més importants:

- El Conservador liderat per Cànovas del Castillo

- El Liberal liderat per Pràxedes Mateo Sagasta.

L’alternança pacífica dels dos partits es produirà des de 1874 fins 1898 però no es farà de manera legal.

PROVA:

1. Indica el tipus de font i digues de què tracta

2. Situa el text en el seu context històric

3. com justifica Cànoves el seu pensament?

Constitució 1876

Les bases del sistema de la Restauració quedaran fixades en una nova Constitució que es definirà els següents aspectes:

- Divisió de poders

- 2 cambres; Congrés i Senat

- Àmplia declaració de drets (encara que posteriorment s’havien de concretar en lleis i generalment es van restringir)

- Estat catòlic que defensava els valors tradicionals: família, propietat i religió.

- Concedia amplis poders a la corona: dret de vet, potestat legislativa compartida amb les Corts, Sobirania compartida, Cap d’Estat (podia nomenar i cessar ministres i senadors, promulgar i sancionar lleis i convocar i dissoldre les Corts), cap de l’exèrcit

La monarquia es considerava una institució inqüestionable amb el paper de fer d’àrbitre per garantir l’alternança en el poder dels dos partits que faran torns al govern.

2- Final de les guerres

El règim políticament serà estable i això permetrà la finalització de les dues guerres; la 3ª Guerra carlina i la guerra de Cuba. Per això Alfons XII es va conèixer com “El pacificador”

La tornada dels borbons va redefinir les postures dels carlins que van assumir Alfons XII com a monarca legítim. A l’octubre de 1875 els carlins que quedaven a Catalunya van ser sotmesos i al febrer de 1876 també es va acabar la guerra al País Basc.

El final de la 3ª Guerra Carlina va permetre enviar tropes a Cuba i el 1878 es va signar la Pau de Zanjon que va reconèixer una amplia amnistia, abolició de l’esclavitud (no serà definitiva fins 1888) i reformes polítiques que permetien diputats cubans a les Corts.

Però les condicions de la pau de Zanjon s’aplicaran tard o parcialment i provocaran la Guerra Chiquita el 1879 i una nova guerra el 1895 que finalitzarà amb la independència de Cuba

3- Bipartidisme pacífic

• Definició dels partits

L’èxit del sistema estarà vinculat a l’alternança pacífica en el govern dels dos partits dinàstics: Conservador i Liberal.

Els dos partits coincidien en allò que era fonamental. Tots dos defensaven la Constitució, la propietat privada, la monarquia i l’estat liberal centralista.

- El partit Conservador de Cànoves aglutinava els sectors més conservadors i tradicionals, (partit liberal moderat i els unionistes). La base social era l’alta burgesia industrial, els rics terratinents, i els alts càrrecs. Cànoves, a més, creia que les relacions entre obrers i patrons o terratinents i pagesos eren un problema d’ordre social que s’havia de resoldre amb l’exèrcit o la Guàrdia Civil.

- El partit liberal de Sagasta reunia els antics progressistes, antics demòcrates i republicans moderats. La seva base social estava formada per classes mitjanes, comerciants, petits industrials, intel•lectuals i professionals.

Teòricament els conservadors eren més immobilistes i defensaven l’església i l’ordre social i els liberals eren més progressistes, però a la pràctica, l’actuació quan governaven, no era molt diferent perquè hi havia un acord tàcit de no promulgar mai una llei que obligués a l’altre partit a derogar-la quan tornés a governar.

• Alternança corrupta

L’alternança pactada en el govern estava sempre assegurada en dos fases:

- Quan el partit en el govern patia desgast polític, el monarca cridava al cap del partit en l’oposició a formar govern i aquest convocava eleccions.

- Les eleccions es posaven en marxa sota mecanismes de frau electoral i caciquisme perquè els resultats sempre fossin favorables al partit que les convocava. El vot durant tot el període va ser censatari.

Tot el sistema

...