La fallida del sistema de la restauració

UNITAT 9

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

El reformisme dinàstic

Silvela va ser encarregat per la regent Maria Cristina de formar un nou govern conservador. Així va començar el primer govern regeneracionista amb Polavieja. Després de la repressió contra la població amb el tancament de caixes (1899), Polavieja va dimitir i el 1901 es va reprendre el torn dinàstic.

El 1902 es va declarar la majoria d’edat d’Alfons XIII (encara que ell tenia 16 anys). Durant els seus primers anys de regnat va haver-hi molts intents de continuació de la tendència regeneracionista. Hi havia 3 tendències

Revolució des de dalt (torn dinàstic). Volien evitar la revolta del poble i recorda al despotisme il·lustrat. Consideren el poble “masses neutres” i volen acabar amb el frau electoral. Hi destaquen Polavieja, Maura i Canalejas.

Revolució des de baix (partits marginats). Republicans, socialistes i catalanistes volen trencar el sistema bipartidista del torn dinàstic per portar al parlament la veu del poble.

Revolució intel·lectual (generació del 98). Reflexionen sobre la situació política del moment i tenen un compromís de canvi, de regeneració de la societat

El 1903 va començar el govern de Maura (conservador), que volia aconseguir el suport del poble sense donar-los massa protagonisme. Volia acabar amb el caciquisme, però la nova reforma electoral de 1907 només va fer que otorgar més poder als cacics (els candidats únics eren escollits automàticament, si els cacics s’asseguraven de no tenir cap oponen eren escollits sense més). També va impulsar l’intervenció d’Espanya al Marroc.

El 1909 va acabar el seu govern a causa del seu tarannà autoritari, el desentès amb els liberals i la repressió de la setmana tràgica. El va succeir Canalejas (liberal), que volia separar Església d’estat, reformar el sistema d’impostos i eliminar el sistema de quintes. Per fer això últim va reformar la Llei del reclutament de manera en què es suprimia la redempció en metàl·lic.

Les forces polítiques d’oposició

Republicans

Unión republicana

Sabent que només junts arribarien a algun lloc, els republicans es van unificar al voltant de Salmerón. Volien recuperar la constitució de 1869, proclamar la república i convocar corts constituents.

Lerrouxisme

Lerroux era un republicà radical, anticlericalista i anticatalanista. Era el líder del Partido Radical. A Madrid va moderar el seu discurs.

Catalanistes

Dretes (lliga regionalista)

Encapçalats per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó eren el partit hegemònic a Catalunya. Reclamaven descentralització i autonomia. Seguien, no obstant, tenint desavinences dins del partit, i aquestes van esclatar quan part del partit volia boicotejar l’arribada del rei a Catalunya, mentre que l’altre meitat no n’era partidària.

Esquerres/republicans (UFNR)

Arrel del conflicte alguns militants van fundar el Centre Nacionalista Republicà, molt vinculat a l’obrerisme, i més tard la UFNR, que va acabar desapareixent el 1916

Carlisme/tradicionalisme

Vázquez de Mella va fundar el Partido Tradicionalista, però després de la proclamació de la república del 1931 es van unificar tots a Comunión Tradicionalista

Socialisme

El PSOE guanyava afiliats i s’aliava amb els republicans, i es va crear el PCE.

Altres nacionalismes

País Basc, Galícia, Andalusia, València, etc

Cap d’aquestes forces no va aconseguir participar al govern fins el 1930

Obrerisme anarquista

A Barcelona triomfa l’anarquisme, i s’organitza amb la Solidaritat Obrera i més tard amb l CNT (confederació nacional del treball). Amb la vaga de La canadenca van aconseguir tallar la llum a Barcelona durant dos mesos, i amb això La patronal va cedir reduint hores i augmentant sous, però no es van readmetre els acomiadats. Això va provocar una segona vaga que va desembocar en una situació molt violenta i el pistolerisme. La tensió va en augment.

La setmana tràgica i les seves conseqüències

Després de la Conferència d’Algesires, França i Espanya es van repartir el Marroc, però la població berber es va revoltar i va tenir lloc la Guerra del Rif, molt impopular a Espanya. Aquest descontentament es va veure amb la setmana tràgica, que va començar com unes protestes contra la guerra del Marroc i va

...