Llega El Invierno

Transformacions socioeconòmiques i socials del s. XIX

Els liberals (moderats i exaltats), comencen a apropar-se a causa de l’amenaça de la Guerra Carlina, alguns liberals exaltats(progressistes) són cridats per entrar al govern moderat. (Juan Álvarez de Mendizábal) Aquest ocupa el ministeri d’hisenda i després la presidència del consell de ministres. Amb l’objectiu d’aconseguir recursos perquè l’exercit liberal pugui guanyar la guerra civil. Mendizábal decideix:

- desamortitzar els béns eclesiàstics (vendre'ls en subhastes publiques).

- dissoldre els ordes religiosos

- declarar les seves possessions(terres i béns nacionals).

Molts religiosos es veuen oblidats a abandonar els convents.

L'església perd gran part dels seus béns. Els camperols també van perdre, com que no podien comprar les seves terres, passen a ser jornalers. D'aquesta manera els pagesos es proletaritzen. L'últim perjudicat per la desamortització de Mendizábal és el patrimoni artístic.

El govern progressista convoca eleccions i les guanya. Les corts tenen dos objectius:

- es disposen a redactar una nova Constitució amb la idea progressista del que ha de ser Espanya.

- donar un fort impuls l'economia nacional que la posi a l'altura del nou capitalisme europeu.

El nou ministre d'hisenda (Pascual Madoz), vol resoldre els problemes d'hisenda i rellançar els vells projectes d'expansió ferroviària, necessita diners i per això aprova una nova llei de desamortització.

La industrialització i els transports

La inauguració del ferrocarril (de Gijón a Sama de Langreo) comencen a repetir-se a poc a poc a tot Espanya. El primer tren que circula per la península és el que cobreix la línia entre Barcelona i Mataró, és inaugurat el 1848.

El 1855 es deslliga al país la febre de la construcció de ferrocarrils, hi ha suport que el govern ofereix als projectes de nou traçats.

L'estat aprova una nova llei de ferrocarril que incentiva la participació del capital estranger. Aquest capital francès, entra a Espanya i es fa amb la propietat de la major part de les companyies ferroviàries.

Els dos sistemes: el tradicional i el modern, conviuran llargs anys donades les dificultats que la orografia espanyola presenta per estendre el ferrocarril per tot el país.

Malgrat els esforços dels liberals per modernitzar Espanya les epidèmies del còlera i la fam continuen sobre el país, el 1855 el còlera es porta per davant a milers d'espanyols.

S’inicia la obtenció del ferro, la siderúrgia. La llei de mines aprovada pels liberals progressistes (1869) consistia en la desamortització del subsòl espanyol, posar en venda gran quantitat de mines propietat de la corona que estava mal explotades per falta de mitjans.

En l'últim terç del segle XIX la mineria es converteix en el sector més dinàmic de l'economia espanyola. L'extracció de coure, plom, zinc, mercuri i ferro tira de la demanda de mà d'obra i de la inversió en infraestructures i noves tecnologies. Molts camperols abandonen el camp i es traslladen a les zones mineres a la recerca de treball a Rio negre.

Espanya es converteix en el major exportador d'Europa de mineral de ferro, la major part surt cap a Anglaterra.

Biscaia entra en aquest moment en l'edat de l'acer. Al voltant de la mineria i la siderúrgia els bascos creen altres negocis(banca, assegurances, navilieres i drassanes). En les drassanes del Nervión comencen a construir moderns creuers cuirassats com "El Biscaia" per reforçar l'armada espanyola.

Catalunya(Barcelona) es converteix durant l'últim terç del segle XIX al major expansió industrial de tot el país, la producció de la indústria tèxtil de cotó i la llana.

La pèrdua de les colònies obliga a molts espanyols a liquidar els seus negocis allà, aquesta arribada de capital provoca a la fi del segle una gran eufòria econòmica al país.

Els canvis socials i demogràfics

Amb el règim liberal, la burgesia es converteix en la nova aristocràcia de la societat, pel que fa a la noblesa ha conservat les seves propietats rurals. Se situa la burgesia dels negocis, formada per financers, industrials i per contractistes de l'estat.

El 1851, els liberals moderats i l’església per reconciliar-se, funden un nou concordat amb la Santa Seu.

A mitjans del segle XIX el nivell d'analfabetisme a Espanya és molt alt. Els governants liberals (el ministre Claudio Moyano) busca escolaritzar tota la població, aquesta llei que declara obligatòria l'ensenyament primari responsabilitza als municipis del sosteniment de les escoles públiques.

El

...