PAPER DE LA DONA A LA POSTGUERRA (1939-1953)

3.4 PAPER DE LA DONA A LA POSTGUERRA (1939-1953)

Els ideals del règim franquista, van influenciar plenament el paper de la dona, van marcar el que havia d’actuar, pensar i en definitiva: viure.

Es va crear una imatge de la dona ideal: educada per a aparentar i no per a viure la seva vida, amb el paper de serventa de la llar, enfocant el matrimoni com a objectiu principal i excloent de la seva vida. Segons els seus mestres, no tenia altres missions que enamorar-se, cosir la roba del marit i donar-li tants fills com volgués. Amb això, l'home, víctima també, es debatia entre la decència i el pecat, la qual cosa condicionava greument la seva relació de parella.

Amb l'arribada de la dictadura les dones, van perdre la majoria de drets guanyats durant la segona república.

La nova legislació igualava a les dones amb els dements o els bojos i tenien diferents normes clarament injustes com el no poder exercir la pàtria protestat dels seus fills. Així mateix, el marit havia de donar llicència marital a la dona per qualsevol treball o gestió administrativa. Sumant la prohibició del divorci i que l’adulteri es considerés un crim amb penes de presó només per les dones. Si el marit trobava a la dona amb un altre home, era legal assassinar-la amb l'única pena de desterrament per l’home, mentre que si la dona trobava el seu marit amb una altra dona i el matava era penalitzada amb la presó.

2.4.1 Dona i la Sección Femenina:

La Sección Femenina era una organització creada per Pilar Primo de Rivera l'any 1934, aquest organisme, tenia com a objectiu controlar i modelar física i emocionalment la vida de les dones segons els ideals franquistes.

La Sección Femenina va arribar a dominar el concepte de dona transmetent cada dia un missatge sobre qui era la dona espanyola, com s’havia de comportar i quines havien de ser les seves expectatives. D’aquesta forma va imposar un únic model possible, el falangista, i va aconseguir controlar fins i tot els aspectes més íntims de les seves personalitats i caràcters. El 1939 la SF es va convertir en l’organització encarregada de formar la “identitat nacional” de les dones.

Un dels períodes educatius que havien de complir de forma obligatòria era el servei social, on feien treballs domèstics o prestaven serveis a institucions militars, a l’Auxili Social, a fronts i hospitals.

Aquesta organització no només es dedicava a controlar com havien de ser les dones, sinó també, les ensenyava que havien de controlar les seves emocions. Algunes de les que havien d’evitar eren el mal humor, les actituds severes i la gelosia. Comparant els homes amb les dones, elles eren considerades “més sentimentals i passionals i donades al desbordament emotiu”. Per això la Sección Femenina les adoctrinaven perquè controlessin i evitessin aquestes emocions, ja que podien provocar conflictes dins del matrimoni.

Un altre objectiu era que l’home no es sentís amenaçat. Per aconseguir-ho se'ls recomanava a les dones “dissimular la seva superioritat intel·lectual”, “revestir la seva intel·ligència emocional” i sobretot guardar silenci.

2.4.2 Dona i educació:

Ja des de ben petits les dones i els nois estaven separats en diferents escoles, on se’ls educava d’una manera diferent amb distintes assignatures i ensenyant uns valors diferents als nens i les nenes amb l’objectiu de que cada sexe dugués a terme la tasca que el règim creia més convenient per a cada gènere. El futur laboral de les dones era inferior al dels homes. La dona era educada per ser una bona mare i cuidar a la família i a la casa.

Estudis realitzats a aquella època i testimonis actuals han confirmat que la família franquista prioritzava la formació del fill abans que la de la filla, ja que pensaven que el propòsit de la filla havia de ser casar-se i cuidar del marit, els fills i la casa.

El 1941 es va crear una nova assignatura anomenada “Hogar”, on les nenes aprenien a cuidar la casa fent les tasques que es fan normalment com rentar la roba, netejar, etc.

Segons el règim la dona tenia l'obligació de saber el que podríem dir la part femenina de la vida, és a dir, que la ciència domèstica seria el seu batxillerat. Totes les assignatures que feien pretenien donar un coneixement bàsic i orientar-les en les seves funcions principals que són servir a l’home, tenir fills i organitzar la llar.

Fins i tot als llibres de text de l'època podem trobar aquesta discriminació sexual imposada ja des de la infància. Si els analitzem podem observar com la dona sempre apareix fent tasques domèstiques com cosir, cuinar, rentant… I si se la veu al carrer era perquè havia d’anar a recollir als fills a l’escola. En canvi, l’home sempre apareixia realitzant un treball a l’exterior o a una empresa.

Aquesta forma d'ensenyament va provocar que a la llarga moltes nenes de la postguerra acabessin amb problemes d’analfabetisme, ja que no s’havia donat importància a què rebessin una bona educació.

“Dentro de la escuela hay actos muy importantes, como son la oración en común y el acto de banderas. El primero, dirigido a Dios: el segundo, a la Patria. Son los dos valores supremos que tenemos en cuenta

...