Palau De La Musica De Barcelona

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom de l’edifici, autor, data de realització, localització, materials utilitzats, tipologia,sistema constructiu,…

2. ANÀLISI FORMAL

2.1. Plantejament general:

Clar manifest del modernisme català

2.2. Estil:

Modernista

Equilibri entre les arts majors i les arts menors

Nacionalisme (hi treballen artistes nacionals)

Espais irregulars i carregats de decoració

Gust per les formes naturals i nacionals

Ús d’elements industrials (vidre, ferro,...)

...

2.3. Elements de suport:

Columnes de ferro, arcs i pilars. Parets .

2.4. Elements de coberta o suportats:

Cgan sostre de vidre, i embigats de ferro

2.5. Espai exterior i interior:

Exterior: Dues façanes, amb diferents pisos decorats amb diferents temes i tècniques i elements (columnes amb trencadis, relleus, escultures, vidrieres,...

Terreny trepezoidal, inicialment no lluia per l’estretor del carrers

Importancia de la participació d’artistes nacionals, per fer pàtria

Interior: Gran caixa de vidre per l’auditori amb la làmpada al sostre (il.luminació natural i artificial)

Balustrada al primer pis de butaques

Cada pis està tractat de manera diferent

Edifici distribuit en tres espais

Escenari amb decoració (muses de la música,...busts de compositors,...Pau Gargallo, Miquel Blai,...)

...

2.5. L’edifici dins de la història de l’art. Relacions i influències:

Horror vacui (Barroc)

Arts &crafft

Nacionalisme català

3. INTERPRETACIÓ

3.1. Context (històric, cultural, personal…):

Barcelona, ciutat molt important sense ser capital del PAÍS

La Modernitat cultural de BCN

Consequencia de la revolució industrial

La renaixença, esperit nacionalista

Burgesia empren la reforma unbanistica sonant un aire de bellesa a la ciutat industrial de BCN

Modernisme

Autor

3.2. Significació (tema, qui l’encarrega,…):

Encàrrec de L’orfeó Català

Símbol del catalanisme

Temple de la musica catalana

Durament criticada per els promotors de l’arquitectura del segle XX (anomenada “el palau de la quincalleria”.)

3.3. Funció (actual i posterior):

Inicialment havia de ser la seu de l’ofeó català i va ser costejada l’obra per la mateixa burgesia.

1997 declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat

...