R. Sennett

R. Sennett: 1848. La personalidad individual triumfa sobre la clase.

La política de la personalitat i la Gemeinschaft. Nous elements de la vida política francesa sorgida de la revolució del 48.

Richard Sennet va nàixer a Chicago el dia 1 de gener de 1934. És sociòleg i historiador nord-americà, professor de la London School of Economics i també a la Universitat de Nova York. És conegut principalment pels seus estudis sobre els lligams socials a les ciutats i els efectes de la vida urbana sobre els individus en el món modern. Les seves últimes obres són estudis sobre el capitalisme modern. El fragment analitzat pertany a la obra titulada "El declive del hombre público" publicat a Barcelona l'any 2011 en l'editorial Anagrama. Concretament ens centrarem en el capítol titulat "1848: la personalidad individual triumfa sobre la clase", on realitza un anàlisi contextual de la personalitat política i la organització social de la França del moment.

En un primer moment l'autor explica la creació d'un nou protagonista històric, el de polític burgés, el qual tenia la capacitat d'imposar la seva autoritat sobre la classe treballadors que estaven en rebel·lió. L'aparició d'aquests personatge fou clau durant el desenvolupament de la Revolució del 1848, moment en el que es van creuar dos termes: cultura i classe. L'autor, a més, planteja que la revolució del 48 fou la primera en que les qüestions i els conflictes de classe eren conscients en les ments d'aquells que estaven compromesos en el conflicte. El fet que aparegués la consciència de classe al 1848, i no abans, és pel simple motiu que la producció capitalista va començar a florir en aquell moment.

L'autor reflexiona sobre el concepte de revolució burgesa, exemplificant-lo amb obres d'art, sobretot amb l'obra de De la Croix "la llibertat guiant el poble", on planteja la descripció del concepte "poble" i la seva disgregació com a col·lectiu amb el pas del temps. Ho exposa sobretot exemplificat amb la figura del burgès el que poc a poc queda més desplaçat del col·lectiu "poble" a causa de l'antagonia dels seus interessos. Per aquets mateix motiu el burgès va desapareixent de l'imaginari revolucionari, pel fet que ara s'associava el fet revolucionari amb la classe treballadora. Aquesta situació situa al burgès en un punt intermig ja que s'oposa als vestigis de l'Antic règim, però rebutjant el projecte proletari; per tant esta a favor d'un nou ordre, però a favor d'un ordre en i de sí mateix. Sennett ,com a exemple, exposarà el cas de Lamartine: un poeta romàntic que tindrà un rol de gran transcendència en la vida política del moment. Lamartine era reconegut per la seva personalitat, la qual en públic reprimia l'expressió dels interessos de la multitud. Segons fons directes, Lamartine no copsava les multituds pel contingut dels seus discursos sinó amb les formes com s'expressava. Essent capaç de generar emoció en públic es demostrava que la persona que actuava tenia una personalitat superior perquè era autèntica. D'aquesta forma el polític usava la seva personalitat com una força antiideològica. Si el líder pot concitar l'atenció sobre la seva capacitat per sentir en públic, pot il·legitimar les demandes d'aquells que el pressionen. Lamartine és un exemple del poder de la cultura de la personalitat que actua sobre els interessos de classe. L'autor equipara la cultura de la personalitat de Lamartine, amb la d'un sacerdot revolucionari de la Florència renaixentista, anomenat Savonarola. Els dos tenien similituds ja que els dos dominaven la retòrica i l'oratòria, es presentaven com a "castigadors", els seus missatges eren moralitzadors, i fins i tot tenien certa similitud en el  format/ estructura dels discursos. Però la principal diferència era la resposta que pretenien obtenir de les masses; Savonarola pretenia estimular-les mentre que Lamartine volia pacificar-les.

...