Roma, Tit Livi

ELS ORÍGENS DE ROMA. TIT LIVI

El segle I aC. a Roma.

Per entendre el que va significar la pax augusta cal fer una mirada enrere i veure com havia estat la vida política de Roma en els anys anterior a l’adveniment de l’imperi.

El s. I aC., començava per als romans després d’haver acabat la guerra de Jugurta on, si bé els romans van vèncer el rei númida, va quedar patent per a tothom la corrupció generalitzada de la república i la venalitat del senat. Com a preludi immediat a l’entrada del segle, els bàrbars del nord, els cimbres i els teutons, van irrompre en el territori romà amb el consegüent espant dels ciutadans. D’aquestes dues guerres va emergir una figura important, el general Màrius, que dominà durant un temps l’escena política. Entre els anys 91a 89 aC., els pobles itàlics se sublevaren per tal d’aconseguir els mateixos drets que els ciutadans de Roma. Un aristòcrata romà, Sul·la, al comandament de les legions els vèncer, encara que Roma es va veure obligada a concedir el dret de ciutadania als seus aliats.

Tot seguit, Màrius i Sul·la van enfrontar-se en una guerra civil per obtenir el poder. Aquesta fou una guerra cruel que va implantar les proscripcions i els carnatges a tot Roma, i que va tenir com a conseqüència immediata la dictadura de Sul·la fins l’any 79 aC.

A l’exterior els romans estaven en guerra amb el rei Mitridates del Pont i intentaven fer fora els pirates de la Mediterrània, tasca encomanada a un general jove, Pompeu.

Però a l’interior hi havia més problemes encara. Els esclaus del sud d’Itàlia se sublevaren, s’organitzaren i plantaren cara a les vencedores legions romanes. Per a Roma, això significà un trasbals per a l’ordre establert, però els romans encara havien de veure com, l’any 62 aC., un noble empobrit, Catilina, organitzava un cop d’estat per tal d’apoderar-se del poder. Una altra vegada, romans contra romans, les legions van vèncer els amotinats.

Tot i que les institucions republicanes funcionaven com ordenava la constitució,l’any 60 aC, el poder de facto se’l repartiren tres generals: Cèsar, Pompeu i Crassus (Cras). Després que Cèsar va conquerir les Gàl·lies, l’enfrontament entre els dos homes més forts del triumvirat és inevitable, i la guerra civil torna a esclatar entre els romans. Pompeu és el protegit dels senat ja que Cèsar té una personalitat massa forta per no fer por als senadors que entreveuen una altra dictadura. Però encara queden republicans convençuts que el 15 de març de l’any 44 aC. Maten Cèsar al lloc on el senat s’havia reunit.

L’any 43 aC. Es forma el segon triumvirat, una unió de tres homes forts: Lèpid, Marc Antoni, lloctinent de Cèsar i Gai Octavi, el jove hereu de Juli Cèsar. El domini romà es reparteix entre els membres del triumvirat però, un cop eliminat Lèpid, s’enfronten Octavi i Antoni, aquest últim ajudat per la reina d’Egipte, Cleòpatra. El dia 2 de setembre de l¡’any 31 aC. Té lloc la batalla d’Àccium, on Octavi derrota les forces d’Antoni i Cleòpatra. Aquesta serà en molt de temps l’última guerra de romans contra romans. El preu és la pèrdua de la república com a sistema de govern. Octavi rep el nom d’August l’any 27aC. I a partir d’aquí el govern del territori romà està en mans del princeps.

L’esperit dels intel·lectuals romans, ja colpejat per tantes guerres civils, dictadures i vessament de sang, es va cobrir d’un pessimisme que semblava inguarible. La plebs buscava consol en a religió; és l’època que més adeptes fan els cultes mistèrics provinents de l’Orient. Els lloctinents de Cèsar no tenien l’altura necessària per a continuar la seva obra, i les primeres passes del seu hereu. Octavià, eren insegures, perquè, tot i tenir clar que volia un poder reforçat del princeps, també volia fugir de la monarquia orientalitzant, quer tan poc s’adeia amb el caràcter dels romans, per als quals, durant cinc-cents anys, la pitjor acusació que es podia fer contra algú era dir que aquest volia ser rei. Els romans nascuts en aquest segle comparteixen dues característiques importants: el pessimisme i l’ànsia de pau.

En aquest context cal inserir las pau d’August. Quan aquest comença a governar amb seguretat, el primer que intenta és una regeneració moral dels romans. En aquest projecte compta de seguida amb la col·laboració de la classe intel·lectual, no sols dels escriptors sinó també dels protectors de les arts com Mecenas.

D’altra banda, calia reconstruir l’orgull dels romans. Durant tant d’anys havien estat embrancats amb guerres exteriors i amb terribles disputes internes que havien perdut el gust de proclamar-se cives Romani, el senyal d’orgull de la potència que anava dominant cada dia més el món conegut.

A Roma es fan obres d’art monumentals com el Pànteon o l’Ara de la Pau i es cobreixen de marbre els maons dels edificis del fòrum. Col·lateralment en el camp de la literatura troberm l’Eneida de Virgili, les Odes d’Horaci, l’elegia de Tibul i la gran història de Roma, l’obra de Tit Livi.

TIT LIVI PATAVINUS.

Tradicionament s’ha considerat que Tit Livi va néixer l’any 59aC. Però últimament molts estudiosos afirmen que l’any de naixement d’aqust escriptor fou el 64aC. En aquesta mateixa dècada, la que va del 70 al 60 aC, Neixen Virgili, Horaci, August i Tibul entre altres personatges que faran cèlebre l’època.

Livi va néixer a Patavium, Pàdua, una ciutat itàlica, orgullosa de les tradicions. Tal com diu al principi de la seva obra, Pàdua, com Roma, era una citat que tenia les arrels a la guerra de Troia ja que un heroi que hi va lluitar fou Antènor, el qual va arribar a aquestes contrades i s’hi va establir. Pàdua, però, no era Roma. La degeneració del teixit social i de les formes de l’educació no hi havia estat tan forta. Els valors dels antics romans encara hi eren vigents. I aquests són els valors que enyora Livi i que impregnen tota la seva obra.

No se sap ben bé quan Livi va anar a viure a Roma, ni com va entrar en relació amb August. El que sí és cert és que hi tenia familiaritat perquè podia assistir a les lectures que es feien de l’Eneida al palau imperial perquè va arribar a ensenyar història a Claudi, de la família d’August i futur emperador. El tracte devia ser prou freqüent perquè ens ha arribat la notícia que August deia a Livi Pompeianus, en referència sl trpublicanisme de les idees de l’historiador de Pàdua.

Livi va estudiar filosofia i retòrica; fins i tot sembla que va escriure alguns diàlegs sobre aquests temes, però només en tenim notícies

...