SEXENNI DEMOCRÀTIC

SEXENNI DEMOCRÀTIC

El sexenni democràtic  va ser el període que va recórrer Espanya de l’any 1868 al 1874.
El panorama polític de 1868 estava dividit en tres tendències:
En primer lloc estaven els moderats, fidels a Isabel II i característics per la seva política de dretes, que tenien el recolzament dels nobles i les classes populars. D’altra banda estava la conjunció monarquicodemocràtica  al voltant de Prim o Sagasta; característica per pertànyer més aviat a una política central dominada per les corts de caràcter progressista. Aquests últims, defensaven  el govern monàrquic encara que tenien una sobirania nacional i un ampli respecte per les llibertats públiques. En tercer lloc, trobem el Partit Republicà Federal d’esquerra que propugnava pactes lliures entre els pobres, defensava el republicanisme, la separació de drets i d’estat, estava en contra dels militars a la política i promulgava l’acció dels drets democràtics i l’intervencionisme de l’estat en la regulació de les condicions del treballador. Dins d’aquest hi havia dos bàndols: els benèvols, dirigits per Pi Margall, i els intransigents dirigits per José María d’Orense. Finalment, hi havia un petit grup anomenat els unitaris que defensaven l’unitat de l’estat, s’oposaven al federalisme i eren conservadors.
La monarquia al govern feia que el sector popular perdés l’esperança en aquesta i l’encarés a la república, per aquest motiu va haver un auge en el republicanisme federal en el qual consideraven que formar una política que es preocupés de la qüestió social pel que al maig del 1869 els republicans federals van fer pactes per a provocar insurreccions i van construir un Consell Federal  que recopilava aproximadament 45000 homes.  El govern de Prim, monarquicodemocràtic, va imposar l’Estat de guerra i va haver una forta repressió en la qual els republicans varen estar derrotats. Aquest fet va provocar que les inicials idees d’obrerisme cap a les idees internacionalistes.

El dia 7 de juny de 1973 es va establir la República democràtica federal sota les mans de Estanislau Figueres, qui va dimitir i ho va deixar a mans de Francesc Pi i Margall. Entre els seus propòsit estava elaborar una constitució federal, separar l’Església de l’Estat, concedir la independència a les colònies, restaurar la disciplina a l’excèrcit i elaborar tot un seguit de lleis socials. Encara que no es va complir tot degut a la curta duració de la presidència de Pi i Margall, va haver iniciatives molt innovadores com l’abolició de l’esclavitud a les colònies, la supressió de les quintes, la reforma dels impostos i l’inici d’una legislació laboral.
La Constitució del 1873 era molt semblant i lineal pel que fa la Constitució de 1869 encara que tenia una nova estructura de l’Estat. La nació estava formada per 17 estats dels quals el poder es dividia en tres nivells: municipis, estats regionals  i Estat federal.  Cada estat regional tenia hauria de tenir una constitució compatible amb la de l’Estat laboral. El que volia aconseguir aquest projecte era, principalment el liberalisme espanyol, un Estat descentralitzat i recollir les tradicions de la regió per aconseguir futures propostes nacionalistes.

...