Segunda República Española
Enviado por nbr97 • 11 de Marzo de 2015 • 2.870 Palabras (12 Páginas) • 212 Visitas
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT
Les eleccions i el govern provisional
Causes de la república Eleccions municipals (2/04/1931), majoria de vots Republicans (Pacte de Sant Sebastià) Conseqüències de les eleccions: 1.Com que els resultats electorals van evidenciar que una bona part de l’electorat volia un canvi de règim es presenta com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia 2. Davant la situació el rei Alfons Xll renuncia a la corona i abandona Espanya 3. Madrid representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià, govern provisional 4. 14/02/1931 proclamació oficial de la Segona República Espanyola.
5. Convocació d’eleccions a Corts constituents: Concessió d’una amnistia general per als processos polítics, la proclamació de la llibertat política i sindical i mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes.
Catalunya Triomf candidatures republicanes i d’esquerres, gran vencedor Esquerra Republicana de Catalunya, la Lliga va perdre l’hegemonia. Conseqüències: Lluís Companys proclama la República a Barcelona + Francesc Macià (màxim dirigent d’Esquerra R.) proclamà la República Catalana, integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Conseqüències: Va provocar conflicte amb el govern provisional de la República Causes: El pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l’Estat i la manera com s’hi articularien les diferents nacionalitats serien establerts per la Constitució Resultat: Niceto Alcalá Zamora (21/04) viatja a Madrid, vol que Macià sotmeti la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a la futura decisió de les Cort constituents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia.
La constitució del 1931
28 de juny Eleccions generals, victòria per la coalició d’esquerres Niceto Alcalà Zamora cap de govern.
Desembre del 1931
Constitució
(Caràcter democràtic i progressista)
Conseqüències : Dreta no a favor d’un estat laic i la descentralització dimissió polítics catòlics del govern Manuel Azaña passa a dirigir el govern i Niceto Alcalá Zamora passa a la presidència de la República.
Partits i sindicats durant la Segona República
1. Formacions d’esquerres
Acció Republicana (Manuel Azaña) + Partit Radical Socialista (Marcel·lí Domingo) Izquierda Republicana (1934), republicans d’àmbit estatal, suport classes mitjanes i populars i intel·lectuals. Organització Republicana Gallega Autònoma.
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) Suport dels treballadors i dos corrents: socialdemòcrata (partidari de consolidar el règim republicà, Julián Besteiro i Indalecio Prieto) i revolucionari (veia la República com un camí vers el socialisme, Largo Caballero, secretari general de la UGT.
Partido comunista de España.
CNT Força sindical més important ( caire anarquista), dos línies d’actuació: Trentistes, moderats i mostraven cer suport a la República i Federació Anarquista Ibèrica, revolucionaris, defensen la via insurreccional i armada ( Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver).
2. Els grups de dreta
Formacions republicanes de centredreta Partit Republicà Radical (Leroux) + Derecha Liberal Republicana, ambdós en contra de les reformes republicanes posició conservadora.
Partits conservadors i catòlics (pocs després de la iniciació de la Rp.) Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española volien monarquia catòlica i tradicional.
Dreta catòlica i conservadora Confederación Española de Derechas Autónomas, José María Gil Robles (1933), defensa interessos dels grans propietaris agraris i de l’Església. Partit Nacional Basc.
Grups monàrquics Renovación Española, José Calvo Sotelo NO règim republicà, va establir acords electorals amb els carlins de la Comunión Traicionalista.
Feixistes Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalistas (JONS)(1931) unió al 1934 + Falange Española (1933) José Antonio Primo de Rivera, tots antidemocràtics.
3. Partits d’àmbit català
República Espai polític català ocupat per partits d’àmbit catalanista Dreta Lliga Regionalista (accepta la república, suport industrials i grans propietaris agrícoles 1933 Lliga Catalana) Esquerra Esquerra Republicana de Catalunya (1931, un mes abans de les eleccions) + sectors nacionalistes radicals (Estat Català, Francesc Macià) + Lluís Companys + petites formacions republicanes i nacionalistes. Suport de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials. Ampli programa de reformes socials i polítiques, partit hegemònic durant la República Causes: poc arrelament del PSOEi CNT no participava a les eleccions.
Marxistes dos grups socialistes: Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE, 1936 unió + Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Comunistes Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya 1935 unió Bloc Obrer + Esquerra Comunista Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Partidari de ... Partits republicans Partits autonomistes Obrers i sindicats Contraris a la República
ESQUERRA -Laïcitat de l’Estat
-Democratització de l’exèrcit
-Reforma agrària
-Drets socials i laborals
-Descentralització de l’Estat -Acción Rp. 1934 Izquierda Rp., Azaña
-Partit Rp. Radical Socialista, Domingo
-Al Servició de la Rp, J. Ortega y Gasset - Esquerra Republicana de Catalunya, F. Macià Ll. Companys
-Organització Rp Gallega Autònoma, ORGA S. Casares. - Partido Socialista Obrero Español, PSOE, Prieto i Besteiro. UGT, Largo Caballero
- CNT i FAI, Montseny, Durruti i Ascaso
-Partido Comunista de Espanya
-Partit Obrer d’Unificació Marxista.
DRETA -Estat confessional
-Privilegis de l’exèrcit
Defensa de la propietat agrària tradicional
-Contrària a reformes laborals
-Estat unitari Centredreta
-Partit Radical, Lerroux
- Derecha liberal Rp, Alcalá Zamora
Dreta
-Partido Agrario
-Confederación Española de Derechas Autónomas, CEDA, Gil Robles. - Lliga Regionalista, Cambó 1922 Lliga Catalana
- Partit Nacionalista Basc, Aguirre -
...