Temple d'Erectèon

L’Erectèon

Dades generals de l’obra

El temple d’Erectèon ( rei mític de la ciutat d’Atenes al qual se li atribueix haver aportat la cultura i les festes de Panatenees ) és un tipus d’edifici religiós que està situat a l’acròpoli d’Atenes, al costat nord del Partenó i just al lloc on Posidó va fer brotar aigua salada d’una roca segons els mites grecs i on Atena va fer créixer una olivera màgica.

L’autor de l’obra és Mnèsicles, un arquitecte del segle V aC. del període grec clàssic que se’l reconeix per l’Erectèon i pels propileus de l’acròpoli d’Atenes, durant la construcció dels quals va sofrir un accident que va causar-li la fama de mort, tot i que també es pensa que va ser dissenyada per Filocles.

El temple va ser construït a finals del segle V aC. (421-406),relativament poc després de la construcció del Partenó , durant l’època de Pèricles, el sobirà de la ciutat que provenia de l’aristocràcia i que pretenia destinar els fons públic per la lliga d’Atenes en la reconstrucció d’una acròpolis, que havia quedat destruïda després de ser sacsejada pels perses durant les guerres mèdiques, que mostrés el poder i la fe que tenia la ciutat d’Atenes al panteó grec, en concret a Atena. Quan Atenes va guanyar sortir victoriosa de les guerres mèdiques, es va entrar en una etapa d’enriquiment de la població, creació de la democràcia a les polis, fet que va fer necessari la construcció d’edificis de tipus civil com les estoes o la importància de les àgores com a centres de debat del pensament i de la nova filosofia clàssica.

Thomas Bruce, durant la guerra d’independència de Grècia al segle XIX, va decidir recopilar varis elements de l’Erectèon i vendre’ls al Museu Britànic, on avui en dia encara perduren. Durant aquella guerra l’Erectèon va ser greument destorçat a causa de bombes i explosions que va sofrir i s’ha reconstruït dos cops des de aleshores, un entre 1902 i 1909 i l’altre entre 1979 i 1987. Per tant l’Erectèon va ser el primer edifici de l’acròpolis d’Atenes en ser reconstruït.

Anàlisi Formal

Aquest temple forma part de l’art Clàssic Grec i segueix amb harmonia dos ordre, el jònic i el dòric.

La planta és poc ortodoxa, i bàsicament s’ajusta al terreny i la necessitat de respectar antics recintes de culte sagrats. Per tant juga amb un edifici a diferents nivells. L’eix central rectangular del temple és el santuari d’Atena, junt amb les cel·les dedicades a Posidó i Erecteu que connecten amb el vestíbul. Aquest per la seva part connecta al sud amb el pòrtic de les cariàtides, que comunica amb la antiga tomba de Cècrops, el primer rei de l’Àtica, i al nord amb el pòrtic nord. Es pot accedir a santuari d’Atena a través del pòrtic principal, que mira cap a l’est.

El temple està construït amb el mateix marbre emprat per fer el Partenó, marbre blanc Pentèlic i és una construcció arquitravada. Els suports principals són les columnes amb base que s’aixecava sobre un estilòbat i dos estereòbat i que podien ser d’ordre jònic, si tenen un fust acabat amb aresta morta, o d’ordre dòric. Les columnes doncs suporten l’arquitrau amb les 3 platabandes, el fris, i la cornisa. El santuari d’Atena constava amb una coberta, perduda, de dos aiguavessos, però en canvi els pòrtics nord i sud (cariàtides) tenien una coberta plana.

El temple està format per 4 façanes amb pòrtics molt diferents entre ells:

La façana est és la porta principal i està formada per un pòrtic hexàstil d’ordre jònic amb columnes esveltes primes i elegants. Estava situat a l’est perquè era freqüent en les construccions clàssiques que la façana principal mirés cap on sortia el sol.

La façana oest esta formada per 4 columnes o pilars jònics adossats i és la façana on es troba l’olivera d’Atena.

La façana nord està a un nivell inferior i esta formada per 6 columnes, 4 de front i 1 a cada costat. Tenien un sostre cassetonat. A través d’aquest pòrtic es podia accedir a l’olivera.

La façana sud consta del pòrtic més representatiu

...