Un nuevo Poema Guillem de Verguedà

COMENTARI POÈTIC

01.”CANÇONETA LLEU I PLANA” DE GUILLEM DE BERGUEDÀ

1. L’autor i la seva circumstància

Aquesta és una cançó de Guillem de Berguedà, noble belicós i buscabregues i destacat trobador del segle XII. Ens situem en un moviment poètic que va néixer i es va conrear a les Corts Occitanes amb tanta força que va marcar un estil i un model prou potent que perdurà fins entrat el s XV i que s’estengué ben aviat cap a Itàlia (Estil nuovo) i Catalunya (Lírica trobadoresca).

Parlem de la Lírica trobadoresca dels segles XII-XIII, moviment literari cortesà que es cultivà en l’àmbit de la noblesa i la cort. És una literatura cortesana i cavalleresca que canta les gestes dels cavallers i l’amor cortesà (refinat). Representa una novetat de l’època en què la literatura culta s’escrivia en llatí i l’escrivien uns poetes d’un estament religiós (monjos-clergues) i escrivien sobre temàtiques religioses.

Els nous poetes es denominen trobadors. El verb trobar el llatí significa “crear amb enginy”. Els trobadors eren creadors de poesia i moltes vegades compositors musicals. Els trobadors són els poetes que escriuen en una llengua vulgar, neollatina: provençal – occità.

Escriuen sobre temes profans, les gestes cavalleresques i l’amor cortès.

La temàtica trobadoresca és lírica i és amorosa : poesia cortesana. És un esquema que reprodueix les estructures feudals de vassallatge,

basades en el jurament de fidelitat. L’amor que expressen els trobadors és sempre un amor irrealitzable, impossible. El trobador és el Jo poètic-l’amant- És qui expressa el seu desig amb insatisfacció, cerca la correspondència amorosa de la dama amb frustració. Es converteix en vassall de la dama. La dama es converteix en un objecte poètic i en un objecte amorós a qui el trobador jura fidelitat i li ofereix el seu amor, el seu coratge, el seu servei i protecció. La dama (midons: Senyor meu) està casada, la qual cosa fa impossible l’amor amb el poeta.

El marit (Gilós) i els seus aduladors (lausengiers) vetllen per l’honor del Senyor.

Els gèneres trobadorescos, però, tracten altres temes:

- cançó : temàtica amorosa

- alba : separació dels amants a l’albada

- pastorel·la : idil·li d’un trobador amb una pastora

- sirventès: crítica i atacs a nobles i cavallers

- tençó : diàleg entre trobadors

- plany : sentiment de dol per la mort d’un senyor o cavaller

Els poemes trobadorescos eren efímers, en el sentit que tenien com a finalitat ser recitats o cantats a la cort, interpretats pels joglars que eren els transmissors de l’art poètic que creaven els trobadors. El públic era cortesà. Els trobadors eren senyors, nobles, fins i tot comtes, reis. Els joglars eren professionals que prestaven els seus serveis a un senyor.

S’han conservat aquests textos poètics que van ser recopilats en cançoners (2.500 poemes) i gràcies a això en coneixem els autors trobadors (uns 350).

Guillem de Berguedà és un dels trobadors més destacats d’aquest moviment i és l’autor del sirventès que comentem. Guillem de Berguedà, home arrauxat, belicós, violent, que quan no se les tenia amb les armes ho feia amb els poemes.

2. L’anàlisi del tema, contingut i estructura del poema. Recursos formals

Aquesta cançó és una composició poètica que consta de 5 cobles de 5 versos cada una amb una tornada de dos versos al final de cada cobla. La cobla és una composició poètica pròpiament medieval que consta de 8 versos generalment d’art major.

...