Vocabulario De Pintura
Enviado por alcaju • 23 de Abril de 2014 • 1.805 Palabras (8 Páginas) • 336 Visitas
Vocabulari de pintura
Aerografia: sistema que consisteix en dispersar petites gotes de pintura utilitzant un petit compressor. Permeten crear difuminats.
Aiguada: tècnica de pintura semblant a l’aquarel•la. Pigment molt diluït sobre el paper. Consisteix a pintar diferents capes sobre l’altre.
Aglutinants: substancies que s’adhereixen al pigment i el manté fixat a un suport. Exemples son la resina de pi i el tremp d’ou. S’utilitzen líquids o semi líquids.
Alla prima: (a la primera). Mètode de pintura directa. Començar-la i acabar-la en una mateixa sessió. Pretén captar l’essència del moment d’una manera intuïtiva.
Al•legòrica: recurs que utilitza la metàfora continuada. Es substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent.
Anamorfosi: deformació reversible d’una imatge produïda mitjançant un procediment òptic o a traves d’un procediment matemàtic. Només té un sol punt de vista.
Antropomorfisme: donar-li a elements inanimats elements humans.
Aquarel•la: tècnica de pintura sobre paper o cartolina amb colors diluïts en aigua i aplicats amb un pinzell. Colors mes o menys transparents segons l’aigua. Popularitzat al s. XIX.
Batidor: assemblatge de fusta on es munta i tensa la tela abans de pintar-la.
Bestiari: s’utilitza simbòlicament un animal per representar forces i debilitats humanes. Procedent del mon grecoromà.
Bolígraf: instrument d’escriptura mes popular i usat al mon. Té una bola a la punta que deixa anar la tinta al paper.
Càlam: instrument de canya molt antic tallada en punta i utilitzada per l’escriptura.
Cal•ligrafia: art de donar-li forma a un text duna manera expressiva, harmoniosa i elegant.
Caricatura: dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius dallo retratat, generalment de rostres de persones.
Cartell: lamina de paper, cartró o algun altre material que serveix per anunciar o donar informació sobre alguna cosa.
Cavallet: ajuda vertical de suport per exhibir alguna cosa sobre ell. Hi ha de tot tipus i materials.
Clarobscur: tècnica pictòrica que juga amb els contrastos entre la llum i l’ombra. Efecte teatral.
Collage: (enganxar) tècnica pictòrica en la que s’enganxen un o més objectes sobre l’altre creant una pintura.
Color: sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l’ull, el cervell i la nostra experiència. Es distingeixen colors càlids, freds, clars, foscos...
Costumista: descriu escenes quotidianes de la vida diària mitjançant el retrat de gent del carrer enfeinada en tasques ordinàries.
Daurat: aplicar pa d’or sobre una superfície prèviament preparada. Es poden realitzar marques i dibuixos mitjançant cisells de diferents formes.
Decoupage: tècnica manual decorativa semblant al collage. S’agafen diferents retalls i es posa en barreja d’aigua per després varnissar-la sobre una superfície adequada.
Dibuix: Plasmar o projectar una idea mitjançant dibuix lineal, ma alçada, natural, tècnic... Sempre fa de complement de la pintura.
Dissolvent: líquid que dissol pintures i s’apliquen al suport. El dissolvent principal és l’aigua. També s’utilitza la trementina. S’evaporen fàcilment a l’aire i no alteren les característiques de la pintura.
Empastadura: posar pintura en capes gruixudes i lliures que retenen els traços i les formes que deixa el pinzell en la superfície.
Encaustica: tècnica que utilitza la cera com aglutinant dels pigments. La barreja té efectes molt cobrents i és densa i cremosa.
Esbós: dibuix que esbossa una imatge o una idea. Exercici previ ala realització duna obra.
Escala de Penrose: representació bidimensional d’unes escales que canvien la seva direcció de 90 graus quatre vegades mentre fa la sensació que pugen o baixen a la vegada.
Escorç: recurs que s’utilitza per donar la impressió de profunditat en dibuix i pintura. Sembla que la figura estigui disposada perpendicularment o obliquament en el pla del quadre.
Esfumat: tècnica emprada en pintura amb la que s’aconsegueix un efecte vaporós que s’obté per la superposició de diverses capes de pintura extremament delicades.
Espàtula: instrument en forma de pala petita i prima que s’utilitza per distribuir la pintura.
Figuratiu: representació d’imatges identificables a traves de les seves figures. Pot ser versemblant, idealitzat o intensificat.
Filacteri: cinta representada per artistes medievals i renaixentistes en les seves composicions per comunicar al espectador un missatge als personatges representats.
Frotagge: tècnica basada en un fragment de llapis sobre una fulla damunt d’un objecte donant-li forma i textura.
Giornata: en la pintura al fresc en el qual es decidia la feina diària a partir de l’arrebossat de la paret
Goma laca: substancia d’origen orgànic que s’obté del residu del cuc de la laca. Te forma d’escates fines i és translúcida.
Grafitti: missatge escrit o imatge pintada generalment emprant pintures amb aerosol. És mural i visible pels vianants. Disciplina urbana.
Grisalla: tècnica pictòrica basada en una pintura monocromàtica en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.
Grotescos: adorn capriciós de dimonis, quimeres i fullatges, anomenats així per tractar-se d’imitacions dels que es trobaven a les grutes o ruïnes dels palaus de l’imperi romà.
Habitació d’ames: habitació construïda ordinàriament que vista des de front sembla igual però no ho es.
Històrica: pintura basada en fets històrics.
Icona: representació pictòrica típica de la pintura bizantina. Representaven Jesucrist i fets religiosos sobre fusta.
Iconoclàstia: oposat a la veneració d’imatges o ídols. Tenen motivacions religioses o polítiques.
Iconodulia: Al reves que la iconoclàstia, necessiten d’imatges per arribar a connectar amb els deus.
Imprimació: consisteix en posar una capa duna substancia semblant al vernís sobre les superfícies a pintar posteriorment, amb. la finalitat de tapar els porus que pugui tenir el material
Lacat: tècnica per la qual es recobreix diverses superfícies amb goma laca.
Llapis de grafit: tipus mes comú. Barreja d’argila i grafit i la seva foscor varia de grisa clara a negra.
Llapis de carbó de llenya: fet de carbó de llenya que proporciona negres mes plens que els llapis de grafit,
...