CANÇO D'UN DOBLE AMOR

CANÇÓ D’UN DOBLE AMOR

L'amiga blanca m'ha encisat

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!

Estimo l'altra, oh meravella!

Bella com l'una no m'apar,

fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:

estenc els braços per ma via;

va cadascun pel seu cantó,

du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,

sota les túniques de lli

hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

CONTEXT

El poema és de la primera etapa de Josep Carner, està extret del llibre de Verger de les Galanies l’any 1911.

ANALISI FORMAL

Aquest poema està format per set quartets, quatre de les quals són la tornada que es va repetint al llarg del poema. Són versos de vuit síl•labes, excepte els parells de la tornada, que estan formats per quatre síl•labes. És d’art menor, ja que està compost per versos de vuit o menys de vuit síl•labes i la rima és la següent : (abab-cdcd-abab-efef-abab-ghgh-abab). Els versos parells són paroxítons i els versos imparells són oxítons.

COMENTARI DEL POEMA

La primera estrofa del poema, que és la tornada que s’anirà repetint al llarg del poema, diu que una amiga de pell blanca l’ha encisat i que una altra de pell morena també. És tracta d’un noi enamorat de les dues noies i per això el títol del poema. Els títols de Carner sempre estan molt relacionats amb el poema.

A la segona estrofa ens diu que estimar-les ha sigut cosa de l’atzar i és una meravella. Ens diu que bella dom una no n’hi ha cap i donzella com l’altra tampoc.

A la quarta estrofa ens diu que no sap si és perquè tenen fred o calor, que les porta a banda i banda pel braç. Està orgullós perquè té a les dones que vol. Aquí ens podríem dir que el protagonista del poema, és un “Don Juan”, ja que té més d’una noia. També pot semblar que infravalori la dona, ja que les dues saben el doble joc que porta l’home. I si les dues van agafades a ell, és que troben bé no ser la única.

A la sisena estrofa ens diu que quan les toca amb els seus dits, es produeix atracció sexual per part de les dues noies. Quan diu les túniques de lli (vers 23) fa referència al món clàssic.

El tòpic literari d’aquest poema és el joc de

...