COMENTARI EL PENDÍS
Enviado por luisa4444 • 5 de Mayo de 2014 • 352 Palabras (2 Páginas) • 297 Visitas
L’autor que ha escrit aquest poema és Clementina Arderiu. Clementina Arderiu es convertí en la dona poeta més reconeguda de la seva generació. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.. La seva poesia es intimista i subjectiva. Al final acaba agafant influència de Carles Riba, en sentit a les característiques del noucentisme.
Aquest poema es format per sis estrofes de 8 versos de 4 síl•labes, menys el quart vers que té vuit síl•labes. La rima es regular, i l’estructura és la següent: 4a4a4b8A4b4a4a4b.
El tema del poema és en concret, la reflexió sobre la dificultat de trobar aquest espai físic i mental.
A la primera estrofa veiem que en el passat, l’autora pensava que sentir i estimar era una son estranya, només uns quants hi arribaven. No tothom arriba a aquest plaer. No ens conformen, sempre volem més i no disfrutem el que sentim.
A la segona estrofa veiem el canvi del passat, s’esperava un camí planer i es troba una pujada per on pot caure i relliscar. No es pot permetre caure, s’ha d’aixecar i seguir endavant.
A la tercera estrofa ens diu que si vol arribar a tenir sentiments ha de seguir sense mirar enrere. Al final de tot només pot esperar. A la vorera només hi ha herba seca que després es belluga amb el vent a l’estiu. L’autora espera la felicitat i el temps va passant.
A la quarta estrofa ens diu que es troba perduda en un bosc. No sap on és. Les branques no li deixen veure l’horitzó i no veu la felicitat.
A la cinquena estrofa ens diu que ningú la va a buscar, espera que algú la vingui a buscar. Aquest algú li faria feliç el cor, però no arriba.
A la sisena estrofa ens diu que potser ha vingut però no a passat pel seu camí. Si no aspires a la felicitat, no ets sensible i les coses no t’afecten, i a ella, li sap greu ser sensible.
En conclusió, veiem que a la poeta
...