EL PENDIS

Clementina Arderiu:

“El pendís”, de L'alta llibertat(1920)

Jo deia ahir:

ésser i sentir,

fortuna rara.

Per què la gent -rosec mesquí-

no se n'amara,

d'ésser i sentir?

I era per mi

goig pur. Mes ara,

per un pendís

rodoladís

jo faig ma via.

Un pas amunt i en llisco sis.

Si defallia,

per mon pendís

tan dret i llis

rodolaria.

Si em vull salvar,

bé cal pujar,

no mirar enrere.

Enlaire sols puc esguardar,

que en la vorera

l'herba es secà

i es revoltà

sa cabellera.

I els arbres són

d'un sol pregon

la immòbil presa;

tot el brancatge acota el front,

i gran feresa

dins mi es difon.

Sóc no sé on,

re no es palesa.

Res ni ningú

no se m'enduu.

La mà amorosa,

l'esguard serè i el pas segur,

la remorosa

parla d'algú

que al cor tan nu

fos venturosa,

tot, lentament,

sens frisament,

fuig de ma ruta.

Pel món tingués com el morent

l'ànima eixuta,

i aquell frement

deseiximent

que res no immuta!

Clementina va néixer a Barcelona el 1889. Va ser filla d'una família d'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que l'orientà en la seva vocació literària.

En els seus poemes s'hi pot trobar la influència de Josep Carner així com del seu marit Carles Riba. La seva, és una poesia molt treballada on dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condició femenina o la mort, entre altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

El tema central del poema és esmentada ja en els primers versos. Ésser i sentir és fortuna rara, és a dir, poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç. La poeta ens explica que li costa molt tirar endavant i que li és mes difícil.

El poema és format per sis estrofes de vuit versos . Tenen quatre síl·labes menys la quarta que es dobla en

...