Cafe De La Granota

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús Moncada1. UN BARRIL DE SABÓ MOLLBreu resum i comentari del conte.2. LAPLAGADELARIBERAValerià, la Plaga de la Ribera, viu una terrible dualitat: té moltatraça per a fer tota mena de treballs casolans, però és unveritable malastruc a l’hora d’exercir la que és la seva veritablevocació: fer de delinqüent. Des d’aquest punt de vista, l’habitual distincióentre virtuts i defectes sofreix una transposició i, per a la Plaga de laRibera, són defectes el que en altres serien virtuts, i voldria posseir unesvirtutsquelamajoriatenimetiquetadescomadefectesomalesconductes.a) Feuunallistadeles«coseshonrades»quefaisapferValerià.• Cuinar• Pintar les parets de la casa• Fer algunes lavors de lhogarb) Feu una llista del episodis en què ha tingut veritable malastrugançai digueu quines «qualitats»voldriatenir Valerià,laPlagadelaRibera.Pel segon episodi diu que li agradaria tenir mes experiència per a la delinqüència.c) Quins són els elements que contribueixen que la Plaga de la Ribera se’ns facisimpàtic?Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions,etc.1

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús Moncada3. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANAEl conjunt de fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents.Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i classifiqueu-lossegonselsquatrediesen què van ocórrer cadascun.Temps FetsDia de la mort de NicolauVilaplanaEs discuteix amb el Soler per fer trampes jugant a labotifarra.Diadel’enterramentdeNicolauVilaplanaEl poble va a lenterrament, però una mica amoïnat perculpa del partit de futbol.Dia en què el vell Cristòfolexplica els esdeveniments (20anysdesprés)Des de lenterrament escoltaven els crits, i quan marcavengol a favor del poble, ningú es podia alegrar.Dimecres anterior a l’explicaciódelCristòfolFlorentí posava del revés en fill gran den Nicolau.4. PARAULES DES D’UN OLIVER2

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús MoncadaAquest relat està presentat en forma d’un llarg monòleg (el que l’homeque hi ha enfilat dalt d’un oliver adreça a Isidre, el propietaridel tros) i es construeix al voltant d’una doblesorpresa.a) Expliqueu els motius per què l’home que hi ha dalt del’oliver té un ensurt i quina és la seva preocupació o el seuproblema. Després,expliqueutambéelsmotiusdelasorpresad’Isidreiquinéselseuneguit.Quan va veure a d’Isidre que es disposava a pegar-li amb el pal, ja es pensà que la Basilissashavia oblidat de dir-li que aniria a recollir les olives i que d’Isidre havia sigut el seu amicde sempre i que a la batalla de lEbre li va salvar unes quantes vegades. Doncs d’Isidre quevenia a la botiga va veure que li estaven prenent les olives i quan va veure que era ell vacórrer a pegar-li amb el pal.b) En el text es poden distingir també dos eixos temporals, la transicióentre els quals està marcada pel fragment següent. Diferencieu totel que s’explica abans i després d’aquest fragment segons lainformacióqueaportailafuncióquetéenelconjuntdelrelat:Així que, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor ija ho veus: la feina gairebé enllestida! (p. 23)Li deia que no s’enfadés, que era un bon home i totes aquestes coses (per calmar-lo) i queli va dir a la Basilissa que ho digués quan anés a la botiga, però d’Isidre ja li anava a pegar.3

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús Moncada5. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIESa) El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda d’EliesSantapau entre casa seva i elcafèdeSilveri,llocdeparadadelsautocarsdelalíniadeLleida:[...]l’Elies Santapau va eixir d’escopetada de casa seva, al cap de dalt de lacostera del Forn, i va iniciar la correguda desenfrenada i memorable através de la vila que deixà esbalaïts els veïns que lapresenciaren.(p. 25)Per dir-li al ordinari que no portés les medecines.Ja cap al final del relat descobrim el veritable motiu d’aquesta corregudadesenfrenada. El cronista ens el presenta com qui no vol lacosa, després d’haver dedicat la major part del text alesdisquisicions sobre els minuts que va durar la correguda, el trajecte seguit, lescondicionsquelavan poder condicionar, etc.Expliciteu clarament la causa que va empènyer Elies a córrercom un esperitat.c) Vist això, digueu què considereu més important a l’hora que el fethagi quedat fixat a la memòria col·lectiva del poble: la rapidesa de lacorregudaoelmotiuquelavadesencadenar.La rapidesa de la correguda ja que tothom veia pels carrers on hi havia anat i a la hora quehi havia passatc.) Comvaloreul’actitudd’Elies?Ambquinsadjectiuslapodeuqualificar?Sembla que està bastant interessat en els diners, encara que no era el moment. Sembla que vacórrer tant només per estalviar uns calerons. Rasca-butxaques, tacany ... potser estalviador.4

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús Moncadad) Relacioneu el motiu de la correguda amb el plantejamentirònic, i fins i tot còmic, del relat.Busqueu,també,algunafrasequepugueuqualificardesarcàstica.e) En aquest relat el personatge del cronista no queda amagat del totdarrere la història, sinó que té un cert protagonisme. Expliqueu-ho.6. FUTBOL DE RIBERABreu resum i comentari del conte.El Segre gairebé llepava la porteria de llevant i una de les bandes quedava arran del’Ebre, de manera que les pilotes que eixien del terreny per aquells costats anaven aparar en un del dos rius o a la seva confluència. A fi i efecte devitar que la magraeconomia del club se nanés riu avall en forma de pilotes perdudes, es va nomenar unencarregat de recuperar-les. En alguna ocasió un incontrolat o un grup dincontrolats o,fins i tot, el públic en pes amenacés làrbitre amb un bany intempestiu; també potconcedir que, de vegades, es fessin, en presència del col·legiat, comentaris casuals sobreles dificultats que hi havia per recuperar els cossos dels malaguanyats que tenien ladesgràcia de caure a laiguabarreig del Segre i l’Ebre. La veritat, però, és que mai de lavida cap àrbitre no havia anat a parar a laigua i la cosa no passava dun hàbil ardit de laguerra psicològica. Com que el camp estava just a la vora de lEbre, aquest va créixersobtadament pel gran cabal que duia el Segre en aquell moment i bona part del terrenyde joc va quedar inundat daigua. Això va provocar que lequip foraster s’agrupés juntamb làrbitre a lúnica part eixuta del camp mentre lequip local, amb laigua al turmellficava gols.5

Marc Blanco. El cafè de la granota de Jesús Moncada7. SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES1.ElcontedeJesúsMoncadaté,enaquestaocasió,formadecarta.Tanmateix,l’autordelacartanosapescriureis’hadevalerd’unaaltrapersonaquefacilatascadelaredacciófísica.a) Ompliu el quadre següent:Qui és l’autor

...