Cafe Granota

<UN BARRIL DE SABO MOLL>>

Des del primer moment entrem en l'artifici que formarà el fil conductor de moltes de les narracions que hi ha aplegades dins del llibre: El vell Cristòfol conta moltes de les històries de la vila a una persona molt més jove ( que en alguns casos apareix esmentada com a cronista ) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de la Granota:

Qui és en realitat el cronista?

Un historiador jove

Quina funció té plantejar les històries des d'aquest punt de vista?

Des d'aquest punt de vista el cronista no pot “participar” a la història, només escoltar. A mes, tot el que pensa el cronista no pot infloure el la història

Quin rendiment dona a Jesús Moncada l'ús d'aquest artifici en moltes de les narracions?

Aquest artifici permet saber la opinió d'una persona durant la història

Quines característiques i quines funcions dels cafès d'abans, sobretot els dels pobles fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l'hora d'explicar i recollir les històries?

Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. La gent va ha jugar i a contar el que li pasa el dia i coses d'aquestes. Podriem dir que és l'epicentre de les històries

Jesús Moncada, per a introduirnos en l'ambient del dia del fets, utilitza les frases següents:

Uns núvols d'estazi baixaven per l'Ebre:

Pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols

Un dia lleig, xiquet, d'aquest que t'esmolen els nervis

Comenteu la relació entre aquesta descripció de l'ambient i l'encadenament dels esdeveniments que ens son explicats desprès:

Núvols de pluja que baixaven en la direcció de l'Ebre

Semblava que els volien llençar alguna cosa

Un dia trist, suposo que amb núvols

Comenteu la relació entre aquesta descripció de l'ambient i l'encadenament dels esdeveniments que en son explicats desprès

Que per culpa dels núvols a en Florenci li va relliscar el barril i va caure carrer aball

Contraposeu les característiques del caràcter i la manera de ser de Pere Camps i de Florenci

Son com el blanc i el negre, com el dia i la nit; eren totalment oposats: En Pere era tot un envejòs i sempre estava insatisfet. En canvi, en Florenci era alegre i no es queixava

Recolliu els noms dels diferents personatges amb què va topant Florenci i els comentaris que fan alguns d'ells. Poseu-vos en la pell de Florenci i digueu què devia estar pensant en el seu interior. Quina càrrega li afegeix el fet que es posi a ploure?

La Clenxa:

Tot aquest sabò necessites per rentar-te Florenci?

Tan rubinoses duus les orelles

El Barber:

Fins quan et deixaràs abardar, babau?

Estaria pensant que potser tindrien raó i s'hauria de rebotar. Així la gent creuria en ell. Pero en Florenci no era aquest tipus de persona ofensiva.

El fet que es posi a ploure afegeix que es carrer es mulli i si encara es inclinat i a més i ha sabó...

Totes les circumstàncies aboquen al desenllaç: el barril de sabó moll descontrolat baixant per la costa -evidentment molt mes de presa del que havia pujat- fins a estavellar-se i produir-se un gran espetec. L'autor plateja diverses hipòtesis. Digue per quina us inclineu cadascú de vosaltres i justifiqueu la resposta:

Se li va esmunyir de les mans perquè el sabó moll rellisca molt

Va se causa del cansament

No va ser casualitat que el barril baixés just en el moment que Pere Camps pujava per la costa

És lògic ja que tothom sap que el sabó mullat rellisca molt

2. <<LA PLAGA DE LA RIBERA>>

Resum d'unes tres ratlles:

En Jeroni, tenia a casa al Valerià que hi era als calabossos de l'ajuntament, i com que s'havien fet amics, va anar al director de la presó per a que li dones un treball o per que li ensenyes un ofici.

Fes una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeria:

Cuinar

Pintar les parets de la casa

Fer algunes l'avors de l'hogar

Feu una llista dels episodis en que ha tingut veritable malastrugança i digueu quines <<qualitats>> voldria tenir Valerià

Pel segon episodi diu que li agradaria tenir mes experiència per a la delinqüència

Quins son els elements que contribueixen que la plaga de la ribera se'ns faci simpàtic?

Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions, etc.

Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina és exactament? Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei

Que el director de la presó li donés un treball o li ensenyés un ofici

Diu que és un dels millors agutzil que hi ha, per que no pensés que encara que tingui un criminal a casa seva, no anés a ser un bon agutzil

En quines característiques pensa exactament Jeroni quan escriu: A veure si entre tots donem una empenta a aquest ganàpia i en fem una persona de profit.

Ho diu com si fossin moltes persones les que volen ajudar a aaquest delinqüent, però no és així

3.<<ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA>>

En conjunt els fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents. Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i clasifiqueu-los segons els quatre dies en que va ocórrer cadascun d'ells:

TEMPS

FETS

Dia de la mort de Nicolau Vilaplana

Es discuteix amb el Soler per fer trampes jugant a la botifarra.

Dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana

El poble va a l'enterrament, però una mica amoïnat per culpa del partit de futbol

Dia en què el Vell Cristòfol explica els esdeveniments

Des de l'enterrament escoltaven els crits, i quan marcaven gol a favor del poble, ningú es podia alegrar.

Dimecres anterior

...