EL CAFÈ DE LA GRANOTA.
Enviado por argrga • 18 de Marzo de 2016 • Apuntes • 3.243 Palabras (13 Páginas) • 379 Visitas
Página 1 de 13
EL CAFÈ DE LA GRANOTA
De Jesús Moncada
[pic 1]
Vocabulari
- Senalles :receptacle fet d’espart o de palma, que és més ample de dalt que de baix i que és gairebé tan alt com ample de boca. (cabàs)
- Hòmen: home.
- Retrunyir: fer un soroll fort i que ressona com un tro.
- Estalzí: substància negra que prové de matèries que no han acabat de cremar i que es diposita en les xemeneies. (sutge)
- Esventar: escampar una cosa al vent. (dispersar)
- Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina
- Molló: senyal clavat a terra que marca els límits d’un terreny o les parts d’un camí. (fita)
- Batusses: altercat, batuda, pallissa.
- Esllomar:
Verb transitiu i pronominal.
Fer malbé els lloms d’un animal o d’una persona; es va esllomar carregant tant de pes. - Escarnis: burla
- Catxamona: bufetada, clatellada o cop de mà al cap.
- Trill: instrument que es fa servir per fer sortir a cops el gra de les espigues dels cereals i se parar-lo de la palla.
- Xollar: esquilar.
- Cèrcol: peça de fusta o metall en forma de circumferència, com les que uneixen les fustes d’una bóta de vi o com les que envolten les rodes dels carros.
- Bromera: escuma
- Apotecari: farmacèutic.
- Cafrada : Acció pròpia d’un cafre, d’un bàrbar.
- Enfarfegar: Omplir o carregar massa d’aliments, d’adornaments, d’elements subordinats, etc.
- Albardar: Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.
- Caserna: Edifici on s'allotja la tropa en una guarnició permanent.
- Enderga: Andròmina
- Catxamona: Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig.
- Senderi: Judici, seny, discerniment.
- Badana: Pell de be o d’ovella, adobada amb extractes vegetals, molt flexible i suau.
- Bresca: Pa de cera que fan les vespes.
- Melangia: Malenconia.
- Ataüllar: imaginar com és.
- Vetllador: que es dedica a vetllar o difunts.
- Eixir: sortir
- Sepeli: cerimònia d’enterrar un cadàver.
- Dèria: idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa.
- Blasmar: desaprovar, censurar (algú) per haver actuat malament.
- Absoltes: oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral.
- Rector: sacerdot que governa una parròquia.
- Ferams: conjunt d’animals silvestres.
- Ascles: estelles grosses.
- Terrabastall: soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.
- Llatinades: expressió, clàusula llatina que hom intercala en el discurs.
- Aixada: eina de camp.
- Bancals: trossos petits de terra plana conreada.
- Borrasses: espècie de manta o de llençol de roba que serveix per a aplegar les olives.
- Carretell: bota d'uns trenta litres de cabuda emprada generalment per al vi.
- Codís: roc de riera.
- Batanar: pegar, estomacar, estovar.
- Llepafils: excessivament triat, escrupolós, en el menjar.
- Esbalaït: restar atònit, estupefacte, meravellar-se.
- Repelós: excessivament exigent o escrupolós.
- Inquisitiu: que serveix per a indagar.
- Escèptic: que observa sense pensar.
- Rascanyós: que sempre porta l’opinió contrària.
- Escatir: tallar la part no aprofitable d’una cosa.
- Garbinada: vent fort del garbí.
- Verra: truja
- Cloure: cobrir l’obertura d’alguna cosa de manera que resti aïllada de l’exterior.
- Desfici: acció deguda a un mal físic o moral.
- Fatxenda: persona que vesteix, es comporta o parla de manera afectada manifestant bona posició social i econòmica, especialment quan és jove.
- Badoc: persona ximple.
- Riada: elevació del nivell d’un curs d’aigua significativament major.
- Aiguabarreig: espais naturals de la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
- Espaordidor: que provoca por, ensurt o sobresalt.
- Escarnir: riure’s d’algú.
- Esfereir: tremolar
- Barrina: eina de ferro que serveix per foradar fusta, metall, pedra i altres materials.
- Entrellat: manera com s’ha realitzat o esdevingut alguna cosa i que és l’objecte d’una indagació.
- Cavil·lar: fixar la consideració en alguna cosa amb excessiva subtilesa o suspicàcia.
- Esglai: por causada per la imminència d’un perill, d’una desgràcia sobtada.
- Esma: aptesa a fer instintivament alguna cosa.
- Arjau: manuella per a fer girar el timó.
- Esparverar: causar por, esverar, la imminència d’un perill.
- Apamar: mesurar a pams.
- Bastir: construir, edificar.
- Amortallar: embolicar el difunt en la mortalla.
- Preludi: esdeveniment que precedeix i prepara quelcom més important.
- Esfereït: espantat.
- Afitorar: ferir amb la fitora, una forca utilitzada per pescar.
- Galindaina: adorn de poc valor.
- Feredat: horror, por intensa.
- Si no va mau, no bada boca: si no va begut no diu res.
- Que si això, que si allò, i que si tomba i gira: expressió col·loquial.
- Fins que en tingué prou: quan ja no podia suportar més la situació.
- Covar el seu ressentiment durant anys i panys: gestar el seu ressentiment durant molt de temps.
- Recordar fil per randa: recordar-ho perfectament, amb detall.
- Veure’s el trill als garrons: trobar-se en perills, dificultats.
- La por se la menja: té un gran neguit i remordiment de consciència.
- Delfí: persona considerada hereva del poder, riquesa o de la situació o prestigi d’una altra persona.
- Condol: dolor per la pena d’un altre.
- Capcinada: signe o moviment de cap.
- Atorrollar: confondre, trobar, (algú) de manera que no sap què dir, el que han de fer, com captenir-se.
- Gallejar: fer el gall, el valent.
- Colpidor: que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent.
- Atallar: deturar el curs, el progrés d’alguna cosa.
- Desori: estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
- Albirar: veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
- Exèquies: Cerimònies funerals que es fan a un difunt.
- Entestat: Sostre fet de testos o de trossos de terrissa rompuda amb què es cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.
- Enze: persona aturada, no gens deseixida.
- Aviar: deixar anar.
- Vilatà: relatiu o pertanyent a la vila.
- Vigoria: força activa de l’esperit.
- Esgatinyar: barallar-se a esgarrapades.
- Batibull: confusió.
UN BARRIL DE SABÓ MOLL
1. Tema i relació amb el títol
El títol d’aquesta història és un barril de sabó moll ja que el protagonista en té un i sota la pluja “li rellisca” de les mans.
El tema principal del conte és la revenja a la injustícia de la situació: en Pere Camps donant ordres, la pluja, els riures de la gent i el pes del barril.
2. Estructura narrativa
El conte és una crònica (3a pers.) d’un cronista que transcriu les paraules del vell Cristòfol.
...
Disponible sólo en Clubensayos.com