EL CAFÈ DE LA GRANOTA.

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

De Jesús Moncada

[pic 1]

Vocabulari

• Senalles :receptacle fet d’espart o de palma, que és més ample de dalt que de baix i que és gairebé tan alt com ample de boca. (cabàs)
• Hòmen: home.
• Retrunyir: fer un soroll fort i que ressona com un tro.
• Estalzí: substància negra que prové de matèries que no han acabat de cremar i que es diposita en les xemeneies. (sutge)
• Esventar: escampar una cosa al vent. (dispersar)
• Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina
• Molló: senyal clavat a terra que marca els límits d’un terreny o les parts d’un camí. (fita)
• Batusses: altercat, batuda, pallissa.
• Esllomar:
  Verb transitiu i pronominal.
  Fer malbé els lloms d’un animal o d’una persona; es va esllomar carregant tant de pes.
• Escarnis: burla
• Catxamona: bufetada, clatellada o cop de mà al cap.
• Trill: instrument que es fa servir per fer sortir a cops el gra de les espigues dels cereals i se parar-lo de la palla.
• Xollar: esquilar.
• Cèrcol: peça de fusta o metall en forma de circumferència, com les que uneixen les fustes d’una bóta de vi o com les que envolten les rodes dels carros.
• Bromera: escuma
• Apotecari: farmacèutic.
• Cafrada :  Acció pròpia d’un cafre, d’un bàrbar.
• Enfarfegar: Omplir o carregar massa d’aliments, d’adornaments, d’elements subordinats, etc. 
• Albardar: Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.
• Caserna: Edifici on s'allotja la tropa en una guarnició permanent.
• Enderga: Andròmina 
• Catxamona: Cop pegat a la galta, especialment el pegat suaument amb els dits índex i del mig.
• Senderi: Judici, seny, discerniment.
• Badana:  Pell de be o d’ovella, adobada amb extractes vegetals, molt flexible i suau.
• Bresca: Pa de cera que fan les vespes.
• Melangia: Malenconia.
• Ataüllar: imaginar com és.
• Vetllador: que es dedica a vetllar o difunts.
• Eixir: sortir
• Sepeli: cerimònia d’enterrar un cadàver.
• Dèria: idea fixa que incita persistentment a fer alguna cosa.
• Blasmar: desaprovar, censurar (algú) per haver actuat malament.
• Absoltes: oracions que hom canta o diu per als difunts després de la missa de funeral.
• Rector: sacerdot que governa una parròquia.
• Ferams: conjunt d’animals silvestres.
• Ascles: estelles grosses.
• Terrabastall: soroll fort d’una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.
• Llatinades: expressió, clàusula llatina que hom intercala en el discurs.
• Aixada: eina de camp.
• Bancals: trossos petits de terra plana conreada.
• Borrasses: espècie de manta o de llençol de roba que serveix per a aplegar les olives.
• Carretell: bota d'uns trenta litres de cabuda emprada generalment per al vi. 
• Codís: roc de riera.
• Batanar: pegar, estomacar, estovar.
• Llepafils: excessivament triat, escrupolós, en el menjar.
• Esbalaït: restar atònit, estupefacte, meravellar-se.
• Repelós: excessivament exigent o escrupolós.
• Inquisitiu: que serveix per a indagar.
• Escèptic: que observa sense pensar.
• Rascanyós: que sempre porta l’opinió contrària.
• Escatir: tallar la part no aprofitable d’una cosa.
• Garbinada: vent fort del garbí.
• Verra: truja
• Cloure: cobrir l’obertura d’alguna cosa de manera que resti aïllada de l’exterior.
• Desfici: acció deguda a un mal físic o moral.
• Fatxenda: persona que vesteix, es comporta o parla de manera afectada manifestant bona posició social i econòmica, especialment quan és jove.
• Badoc: persona ximple.
• Riada: elevació del nivell d’un curs d’aigua significativament major.
• Aiguabarreig: espais naturals de la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
• Espaordidor: que provoca por, ensurt o sobresalt.
• Escarnir: riure’s d’algú.
• Esfereir: tremolar
• Barrina: eina de ferro que serveix per foradar fusta, metall, pedra i altres materials.
• Entrellat: manera com s’ha realitzat o esdevingut alguna cosa i que és l’objecte d’una indagació.
• Cavil·lar: fixar la consideració en alguna cosa amb excessiva subtilesa o suspicàcia.
• Esglai: por causada per la imminència d’un perill, d’una desgràcia sobtada.
• Esma: aptesa a fer instintivament alguna cosa.
• Arjau: manuella per a fer girar el timó.
• Esparverar: causar por, esverar, la imminència d’un perill.
• Apamar: mesurar a pams.
• Bastir: construir, edificar.
• Amortallar: embolicar el difunt en la mortalla.
• Preludi: esdeveniment que precedeix i prepara quelcom més important.
• Esfereït: espantat.
• Afitorar: ferir amb la fitora, una forca utilitzada per pescar.
• Galindaina: adorn de poc valor.
• Feredat: horror, por intensa.
• Si no va mau, no bada boca: si no va begut no diu res.
• Que si això, que si allò, i que si tomba i gira: expressió col·loquial.
• Fins que en tingué prou: quan ja no podia suportar més la situació.
• Covar el seu ressentiment durant anys i panys: gestar el seu ressentiment durant molt de temps.
• Recordar fil per randa: recordar-ho perfectament, amb detall.
• Veure’s el trill als garrons: trobar-se en perills, dificultats.
• La por se la menja: té un gran neguit i remordiment de consciència.
• Delfí: persona considerada hereva del poder, riquesa o de la situació o prestigi d’una altra persona.
• Condol: dolor per la pena d’un altre.
• Capcinada: signe o moviment de cap.
• Atorrollar: confondre, trobar, (algú) de manera que no sap què dir, el que han de fer, com captenir-se.
• Gallejar: fer el gall, el valent.
• Colpidor: que fa una impressió forta, remarcable, sorprenent.
• Atallar: deturar el curs, el progrés d’alguna cosa.
• Desori: estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
• Albirar: veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
• Exèquies: Cerimònies funerals que es fan a un difunt.
• Entestat: Sostre fet de testos o de trossos de terrissa rompuda amb què es cobreix la plataforma de maons dels forns de coure obra.
• Enze: persona aturada, no gens deseixida.
• Aviar: deixar anar.
• Vilatà: relatiu o pertanyent a la vila.
• Vigoria: força activa de l’esperit.
• Esgatinyar: barallar-se a esgarrapades.
• Batibull: confusió.

UN BARRIL DE SABÓ MOLL

1. Tema i relació amb el títol

El títol d’aquesta història és un barril de sabó moll ja que el protagonista en té un i sota la pluja  “li rellisca” de les mans.

El tema principal del conte és la revenja a la injustícia de la situació: en Pere Camps donant ordres, la pluja, els riures de la gent i el pes del barril.

2. Estructura narrativa

El conte és una crònica (3a pers.) d’un cronista que transcriu les paraules del vell Cristòfol.

...