El Cafè De La Granota

El Cafè de la Granota

18

12

2010

Un barril de sabó moll:

Tot comenta amb un dia lleig enagrit, d’aquells dies que fan esmolí els nervis.

Al port la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Fèlix a la matinada.

El patró va ordenar amb en Florenci, un dels peons que portes el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era ala punta de dalt del carreró de Sant Francesc.

Al pobre noi s’he li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es posà a ploure. Uns minuts desprès s’escoltà un tro. Tothom despavorit va sortir al carrer i van veure que el barril d’en Florenci s’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma.

Ningú no va saber que li va passar amb en Florenci, pot ser el cansament o pot ser el barril s’he li va esmunyir de les mans.

La Plaga de la ribera:

En Jeroni Espriu una carta al Director de la Presó per a que hi accepti a Valerià (La Plaga de la Ribera). Per poder-li ensenyar un ofici i fer-lo un home de bé.

Absoltes i sepeli de Nicolau vilaplana:

El cronista escolta atentament a Cristòfol mentre li explica històries d’aquella vila a la vora esquerra de l’Ebre.

Li explicà l’enterrament de l’oncle Nicolau que va succeïr el mateix dia que es celebrava el parit més important contra els de Masos de Cinca.

La gran majoria de gent de la vila se’l va perdre per assistir a l’enterrament. On des de allà escoltaven els gols i els xiscles dels aficionats.

Vint anys després algunes persones no ho han acabat de pair i alguns retreuen al fill gran de l’oncle Nicolau, però ell no en té cap culpa.

Paraules des d’un Oliver:

Un pocavergonya volia robar-li les olives a l’Isidre. Aquest li inventà una història poc creïble i l’Isidre el baixa de l’arbre a cops de bastó.

Informe provisional sobre la corregida d’Elies:

Tot dura uns minuts.

Els minuts que dura la corregida de l’Elies Santapau entre la seva cas ai el cafè Silveri.

L’Elies corria desesperat per dir-li a l’ordinari que no portes les medicines.

Tothom es va fixar en la hora i en tots els detalls d’aquell esdeveniment i es va quedar gravat en la memòria del poble.

L’Elies es caracteritzava per ser molt “estalviador” i tacany, un rasca-butxaques.

Va córrer tan només per estalviar-se unes quantes monedes.

Futbol de ribera:

Els aficionats de l’equip de la ribera amenaçaven a l’àrbitre de tirar-lo al riu si no guanyaven.

Mentre jugaven, al principi es va desencadenar o quasi, l’intent d’una revolta, ja que l’àrbitre no va anul·lar un gol que no havia entrat a porteria.

Al llarg del partit els aficionats anaven vomitant insults cara l’àrbitre.

Gràcies ala pluja, el caudal el camp es va inundar un pam. El més important va ser que l’equip contrari no havia estat en un lloc com aquell i gràcies això i aprofitant-se del seu desconcentrament

...