El Café De La Granota
Enviado por cgaliano • 14 de Noviembre de 2013 • 2.958 Palabras (12 Páginas) • 558 Visitas
En Jeroni, tenia a casa al Valerià que hi era als calabossos de l'ajuntament, i com que s'havien fet amics, va anar al director de la presó per a que li dones un treball o per que li ensenyes un ofici.
Fes una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeria:
Cuinar
Pintar les parets de la casa
Fer algunes l'avors de l'hogar
Feu una llista dels episodis en que ha tingut veritable malastrugança i digueu quines <<qualitats>> voldria tenir Valerià
Pel segon episodi diu que li agradaria tenir mes experiència per a la delinqüència
Quins son els elements que contribueixen que la plaga de la ribera se'ns faci simpàtic?
Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions, etc.
Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina és exactament? Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei
Que el director de la presó li donés un treball o li ensenyés un ofici
Diu que és un dels millors agutzil que hi ha, per que no pensés que encara que tingui un criminal a casa seva, no anés a ser un bon agutzil
En quines característiques pensa exactament Jeroni quan escriu: A veure si entre tots donem una empenta a aquest ganàpia i en fem una persona de profit.
Ho diu com si fossin moltes persones les que volen ajudar a aaquest delinqüent, però no és així
3.<<ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA>>
En conjunt els fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents. Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i clasifiqueu-los segons els quatre dies en que va ocórrer cadascun d'ells:
TEMPS
FETS
Dia de la mort de Nicolau Vilaplana
Es discuteix amb el Soler per fer trampes jugant a la botifarra.
Dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana
El poble va a l'enterrament, però una mica amoïnat per culpa del partit de futbol
Dia en què el Vell Cristòfol explica els esdeveniments
Des de l'enterrament escoltaven els crits, i quan marcaven gol a favor del poble, ningú es podia alegrar.
Dimecres anterior a l'explicació d'en Cristòfol
Florentí posava del revés en fill gran d'en Nicolau
El narrador deia que el pobret ens va fer la guitza. Què vol dir exactament amb aquesta frase feta?. Quina funció té el diminutiu pobret?
Que els va aixafar el partit mes important de la temporada
Pobret indica una persona pobre + persona petita o estimada
Quines circumstancies es van afegir a la mort involuntària, evidentment de l'oncle Nicolau perquè l'enterrament hagués de coincidir precisament amb l'hora del partit?
Doncs que el jugadors dels dos equips es trobarien les graderies buides
Perquè l'enterrament de l'oncle Nicolau va ser un èxit rodó?
Com que tothom estava pensant en el partit, en quan s'escoltava un soroll, a la gent el cor li feia figues
4.<<PARAULES DES D'UN OLIVER>>
Aquest relat està presentat en forma d'un llarg monòleg (el que l'home que hi ha enfilat dalt d'un oliver la adreça s Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant d'una doble sorpresa. Expliqueu els motius per què l'home que hi ha dalt de l'oliver té un ensurt i quina és la seva preocupació o el seu problema. Després, expliqueu també els motius de la sorpresa d'Isidre i quin és el seu neguit.
Doncs quan va veure a l'Isidre que es disponia a pegar-li amb el pal, ja es pensà que la Basilissa s'havia oblidat de dir-li que aniria a recollir les olives i que l'Isidre havia sigut el seu amic de sempre i que a la batalla de l'Ebre li va salvar unes quantes vegades.
Doncs l'Isidre que venia a la botiga va veure que li estaven prenent les olives i quan va veure que era ell va córrer a pegar-li amb el pal
En el text es poden distingir també dos eixos temporals, la transició entre els quals està marcada pel fragment següent. Diferencieu tot el que s'explica abans i desprès d'aquest fragment segons la informació que aporta i la funció que te el conjunt del relat: Així que, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor i ja ho veus: la feina gairebé enllestida:
Li deia que no s'enfadès, que era un bon home i totes aquestes coses (per que no li pegui) i que li va dir a la Basilissa que ho digués quan anés a la botiga, però l'Isidre ja li anava a pegar
A la narració apareixen termes propis del camp i del seu conreu. Recolliu tot el lèxic pertanyent al camp semàntic de la agricultura i expliqueu que volen dir les paraules: aixecades, bancalets, borrases.
Vocabulari: Oliver, horta, secà, sacs d'olives, aixades, arbres, arrels, collita, oli, cigrons, patates, bocí de terra, llaurar, pagès, tractor,
Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal
Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada
Borrasses: La part mes basta de l'estopa que deixem sense netejar
5.<<INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DE L'ELIES>>
El relat es centra en els pocs minuts que va durar la correguda d'Elies Santpau entre casa seva i el cafè Silveri, lloc de parada dels autocars de la línia de Lleida
Expliciteu clarament la causa que va empènyer l'Elies córrer com un desesperat
Per dir-li al ordinari que no portés les medecines
Vist això digueu que considereu mes important a l'hora que el fet hagi quedat fixat a la memòria col·lectiva del poble: per la rapidessa de la correguda o el motiu que la va desencadenar
La rapidesa de la correguda ja que tothom veia pels carrers on hi havia anat i a la hora que hi havia passat
Com valoreu l'actitud d'Elies? Amb quins adjectius la podeu qualificar?
Sembla que està bastant interessat en els diners, encara que no era el moment.
...