EL TIRANT LO BLANC

I Tirant se enamora de la princesa

Tirant arriba a l’illa de Sicília, mentre el Rei es trobava reunit amb el seu consell, Tirant s’enrecordà de l’Emperador de Constantinoble i de la carta que li havia enviat, que deia el següent:

Jo, Federic, Emperador de L’Imperi grec, et salude i reverencie, Rei de l’illa de Sicília Fidel al pacte dels nostres avantpassats et comunique que el Soldà moro, aliat amb el Gran Turc, ha envaït el meu imperi amb un gran exèrcit. Hem perdut moltes ciutats i pobles i jo, ja vell, no puc combatre, amés el meu fill major, el més gran que tenia en aquest mon, ha mort en combate assassinat pels seus mateixos homes.

Tots sabem que tens un poderós caballer anomenat Tirant lo Blanc, cavaller de l’ordre de Sant Jordi, que es conegut per les seves valeroses gestes que enalteixen la dignitat militar.

Per aixó et demane que vinga a servir-me i jo li donaré tot el que voldrà.

Així doncs Tirant, anà a servir-le complagut. Quan va arrivar, tras les reverències corresponents, va aceptar el bastó de capitania.

L’Emperador portà a Tirant a sa casa i aquest va voler fer reverència a la senyora Emperadriu i la senyora Infanta, i així es va fer. Tirant va entrar en la cambra on es trobaben les dones y quan va demanar la torxa i s’il•luminà la cambra s’acostà al llit de la Infanta i li besà la mà. Després obrí les finestres i va contemplar la gran bellesa de L’Infanta Carmesina, que a causa del calor estava mig descorada i mostrava els seus pits. I així s’enamorà de la bellesa de la princesa Carmesina.

II La declaració amorosa de Tirant.

Al cap de quinze dies de la vinguda de Tirant, es carregaren les naus de provisions, soldats, etc per a combatre.

Tirant preguntava cada día per la princesa, i tan gran era el que sentia per ella que cuan es trobava davant seva, no satrevia a dir-li res del que sentia.La princesa va demanar que si Tirant tenia gust, s’acostara a l’hora del migdia amb poca gent. Va cridar a Diafebus i tots dos van anar al castell, i com sempre, Tirant va voler ferli una reverencia a la princesa, però aquesta no es va deixar. Van estar una larga estona xarrant, i la princesa li va donar un consell per a conservar sempre en qualsevol moment del combat la seva vida.Aquella nit Tirant va pensar molt en les coses que li havia dit la princesa.

Al matí següent, Tirant se va encontrar amb l’Emperador en la església i li va dir que ja estaven llistes les galeres per a partir a Xipre, i així doncs, Tirant s’anà cap al port i ordonà que partiren les galeres.La princesa s’adonà de que Tirant s’anava, va cridar a Diafebus i li va dir que anara després de dinar a palau per a parlar amb ell.Tirant en saber-ho, va comprar un espill, el més bonic.Una vegada estan tot dos sols en la cambra de la princesa, aquesta va voler saber quin mal atormentava a Tirant, i tras insistir massa, Tirant acabà per

dir-li:“-Senyora, la imatge que hi veuràs em pot donar la mort o la vida. Mana-li que tinga pietat de mi”.

La mare de la princesa va advertirle a aquesta que no era bona idea que es deixara portar pel camí de la passió, que ella era una princesa i no devía estar amb un cavaller.

III El setge de la ciutat.

Tirant, Diafebus i la Princesa estaven amb totes les doncelles en l’hort de palau, quan va vindre l’Emperador i reuniren al consell.Hi havia vingut un home per manament del Gran Conestable a dir-los que molts homes de a peu s’instal•laren en mig d’una praderia, amagats gràcies a les hebes, i com el duc de Macedònia, es poc entés, anà amb soldats a pesar de las advertències dels qui si sabíen. Així es va dirixir amb els seus soldats al riu i va manar que el creuaren tots, l’aigua arrivaba fins les cingles del cavall, cosa que si el Duc hagués manat que el creuaren un poc mes arriva, no hauria pasta.

Es van batre en batalla amb els moros i veient que no vencíen, qui va poder, va fugir amb el Duc de Macedónia.

Així l’Emperador mana a Tirant que anara allà per ajudar.Dues persones van aconsejar a l’Emperador que manara les seves filles a Hongria, cosa que quan va sentir Tirant le provocà molt mal.L’Emperador va parlar amb Carmesina per a vore que le semblava la idea, i aquesta li va dir que estimava mes morir a prop d’ell.Al cap d’uns poquets dies Tirant va manar partir als soldats. Avans d’anarse va vore la Princesa i va demanar-li la que si podía donar-li la seva camisa que ell matex quitaria amb les seves mans, però la Princesa va dir que no gossaría Tirant tocar on mai ningú a tocat, així que es va quitar ella mateixa la camisa i se la donà a Tirant, amb molts petons, per a que es posara content.Finalment van partir amb tots els grans senyors.

IV L’alliberament de la ciutat.

Van muntar el campament en un bell prat. A la nit va manar van fer guardia tots els seus homes y dos mil més fins a mitjanit que es rel•levaba la guardia.Quan en la ciutat s’assabentaren que arribaren reforços es van possar molt contents i van obrir les portes de la fortalesa.Van donar-li la noticia al Gran Turc, que pensava que no podia ser posible perque l’Emperador tenia aquells tristos soldats que van fugir l’altre dia.

Volíen agafar a l’Emperador i llevar-lo a pressó, a la seva filla Carmesina fer-la cuinera de tota la host. Tras una estona van convencre de que enviara uns cuants soldats a espiar el campament de Tirant.Tirant va fer el mateix i van escodrinyar tot el territori que tenia el Gran Turc. Quan Tirant va regresar va vore quatre espies turcs i va dir que qui volia anar per ells que el rencompensaria. Aixi van anar uns cuants soldats i s’amagaren entre els arbres on era próxima una font d’aigua, quan els moros s’acercaren per a beure aigua estos tranquil•lament van deixar que ompliren la seva panxa, així ells correrien menys. En cuant van acabar de beure aigua van eixir els cristians i atraparen tres, i en veure que un no podien capturar-lo, li dispararen amb una ballesta i li feriren el costat, li tallaren el cap i el van posar en la punta d’una llança i els portaren a la ciutat.

Aquella nit Tirant va manar a tota la gent al campament moro i els van atacar, van aprofitar que quasi tots estaven dormint perque la majoria no anava armat. Van fer un amasacre. El Gran Turc al vore que no podia va decidir fugir amb uns cuants i l’exercit de Tirant els perseguia matant tots els que podien i tan sols s’escaparen aquells que es dirigiren cap a la muntanya, els dels plans tot foren morts o ferits.

V La deliberació del Consell dels moros.

Quan els moros s’assabentaren que els faltaven molts homes, entre prisioners i mors reuniren el seu consell per a vore com acabaven amb Tirant. Van decidir que seria el rei d’Egipte

...