Tirant Lo Blanc

Tirant lo blanc

Índex

Vida i obra del autor.................................................................................................pàg-3

Llengua i estil........................................................................................................pàg-3-4

Espai i temps ..........................................................................................................pàg-4

Estructura.............................................................................................................pàg-4-5

Descripció dels personatges principals................................................................pàg-5-6

Resum de la Novel•la.........................................................................................pàg-7-23

Opinió personal/conclusió.....................................................................................pàg-24

Vida i obra de l'autor

Joanot Martorell va néixer a Ghandia (Valencia) a començaments del segle XV. Pertany a una petita noblesa valenciana en un ambient aristocràtic, lligada a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Es parent d'Ausiàs March.

Es un cavaller que coneix perfectament els usos i l'armament militar. Es baralla contínuament, però no se sap si és present al camp de batalla.

Té un comportament bel•licós i és un escrupulós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: econòmic i amorós.

Econòmic: reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.

Amorós: la seva germana, Diamata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes amb el senyor Mataplana i, aquest, deshonra la seva germana. Martorell repta a duel al senyor Mataplana, però ell no accepta. Llavors Martorell, es desplaça a Portugal i a Anglaterra per buscar a algú que fes jutge de Mataplana. Però mai va arribar a celebrar-se, mai va tenir satisfacció.

A Anglaterra recull molt material sobre el comportament d'un cavaller, es passà moltes hores a la biblioteca i així es com va conèixer a Guillem de Varoic. Treu la història de l'ordre de la garrotera, que és una llegenda, el qual ens explica al seu llibre.

Joanot Martorell va morir l'any 1468 a Gandia.

Llengua i estil

Tirant lo Blanc, és una novel•la de múltiples cares:

D'una banda hi ha un estil barroc, oratori, solemne, format a partir dels cànons de la prosa renaixentista europea i el retoricisme de la prosa valenciana. En aquest registre es presenten els llargs parlaments dels personatges, les lamentacions, les evocacions pedants, etc. Aquesta manera artificiosa d'enraonar, era una manera habitual entre els membres de l'alta societat valenciana . Al costat d'aquest estil de to oratori, la novel•la presenta un registre bastant dinàmic i efectiu; un to col•loquial de frases cultes familiars, jocs de paraules, refranys o l'ús de metàfores.

El primer, és un estil culte, barroc i retòric, preguntes i respostes, parlaments llargs i les lamentacions; la parla culte la trobarem en escenes de la vida pública dels protagonistes i dels altres personatges.

El segon, és l'estil col•loquial, que el trobarem especialment en les escenes de la vida més intima dels diferents personatges (escenes en les que intervé Plaerdemavida), utilitzant refranys, diàlegs breus i directes, expressions col•loquials, etc.

Hi ha dos aspectes sobre els quals Joanot Martorell no es permet la més lleu broma, sobre la cavalleria i la guerra.

L’espai i el temps

L’espai en aquesta novel•la és fonamental, ja que ordena cronològicament la novel•la amb els diferents espais en els quals Tirant lo Blanc ha anat. Els espais estan en funció de on estigui el protagonista, és a dir, Tirant.

Els espais no són llocs mítics, ni fantàstics, ni inventats, són reals i a més concrets.

El temps no és del tot ireal ja que alguns dels esdeveniments són reals, és a dir han succeit en algun moment del passat. Com per exemple al 1444, l’illa de Rodes va ser assetjada pels Genovesos, i al 1453 (finals Edat Mitjana) Constantinoble va caure en mans dels turcs.

Estructura

La història de Tirant Lo Blanc segueix l'estructura pròpia de les novel•les de cavalleries : al voltant d'un personatge principal, que esdevé l'eix conductor de l'obra, es van encaixant una sèrie d'episodis que, d'una banda, amplien el contingut del llibre, i de l'altra, li donen continuïtat. Aquesta divisió coincideix amb els cinc nuclis episòdics de l'obra que tenen en comú els llocs geogràfics on es desenvolupen els fets:

• I – XCVII: L’acció transcorre a Anglaterra on Tirant assoleix forma com a cavaller participant en les lluites cortesanes i cavalleresques.

• XCVIII – CXIV: Es troben situats en escenes marítimes ( el regne de Sicília i l’illa de Rodes ), on Tirant es consagra com un hàbil albirant, cal destacar, també, les escenes cortesanes entre els amors de Felip i Ricobana a l’acord de Sicília.

• CXV – CCXCVII: Ambientats a l’imperi Bizantí ( històricament conquerit per els turcs a l’any 1453 ). És aquí on el protagonista esdevé un cabdill alhora que es desenvolupen els seus amors amb la princesa de l’imperi, Carmesina, amb la participació de dos personatges decisius: Plaerdemavida i la Viuda Reposada.

• CCXCVIII – CDVII: Capítols en què l’heroi que ha naufragat a les costes de Tunis, es converteix en un dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversió de nombrosos sarraïns.

• CDVIII – CDLXXXVII: Tirant retorna a l’Imperi Bizantí, l’allibera definitivament dels turcs, es casa amb Carmesina formalment i esdevé emperador fins la seva mort.

Descripció dels personatges principals

Clarament, el personatge principal és Tirant. És ell el punt de referència de les aventures o entorn a ell esdevé tota la història.

Tirant: és un personatge psicològicament ric, i la seva novel•la és, de fet la seva biografia. Tirant és valent, és hàbil en l'ús de les armes i avesat al cerimonial cavalleresc. Invencible, però a diferència dels herois de Bretanya és ferit en el combat, es cansa, etc. És virtuós, és admirable,

...