Frankestein educador (reseña)

Títol del llibre: Frankenstein educador.

Autor: Philippe Meirieu, nascut al 1949, escriptor francès especialitzat en ciències de l’educació i pedagogia.

RESENYA:

En la introducció l’autor ens parla d’un dels problemes de la pedagogia tradicional  “construir un subjecte sumant coneixements” i d’un problema bàsic de l’educació: Tot educador s’ha d’enfrontar a algú a qui ha de transmetre el que considera necessari pel seu desenvolupament, mentre que l’educand es resisteix al poder que es vol exercir sobre ell. Per mostrar-nos les deficiències d’aquest model l’autor utilitzarà certs personatges ficticis com Frankenstein, Pigmalión o Pinotxo entre d’altres, on podrem veure les similituds de la pedagogia tradicional amb la creació d’aquests personatges.

El text ens diu que tota persona necessita ser educada, entenent per educar, introduir en el món, en una cultura. Remarca la importància per la cerca de la identitat, de conèixer la historia, ja que és necessari que la persona sàpiga d’on prové per a la seva construcció.

Amb el relat de Pigmalión, l’autor fa una comparativa amb l’educació, i es que l’educador vol fer l’altre i a la mateixa vegada vol que l’altre sigui lliure, que escapi del seu poder, d’aquesta  manera pretén rebre reconeixement.

Amb el relat de Pinotxo, veiem que sovint s’obliden els interessos de l’educand i ens mostra la importància de “situar-se en el jo” i d’aquesta manera exercir la seva pròpia voluntat.

En definitiva, ens diu, que tots els essers fabricats no són fàcils de domesticar i intenten escapar del poder del seu creador. Podem veure que aquests sistema educatiu no funciona, ja que, el projecte de “fer” a l’altre es un carreró sense sortida, l’autor es fa la pregunta de si es pot formar a algú sense fabricar-lo, sense que aparegui la dialèctica de Amo i esclau i de no caure en la violència que això genera.

Es important destacar que Frankenstein es bo al néixer, però es abandonat i es veu obligat a aprendre pel seu compte i al final s’acaba transformant en un monstre, veiem el risc de fabricar un home i abandonar-lo, i es que tot home necessita que algú l’acompanyi, necessita una educació. És el mateix error dels educadors que veuen l’educació com una poiesis, o sigui que termina al aconseguir un objectiu, segons l’autor, l’educació ha de ser praxis, una acció, però que no termina mai.

Un cop exposat tot això, Meirieu ens diu que, al contrari de la pedagogia tradicional o perenne, on l’alumne ha d’estar en el centre del sistema educatiu, proposa una autèntica revolució copernicana, en el que el centre de l’educació, és la relació del subjecte amb el mon. La finalitat de l’empresa educativa és que la persona que arriba al mon, sigui acompanyada per l’educador i introduïda en el mon, que tingui ajuda però sense influències, sense fabricar-la. El subjecte s’ha de construir a si mateix.

Aquesta revolució copernicana es basa en:

1.  Renunciar a fabricar un ésser sense llibertat.
2. No és pot fabricar a algú sense que això generi rebuig, exclusió o confrontament.
3. La transmissió de coneixements mai es realitza de forma mecànica. Cada alumne aprèn diferent.
4. Aprendre és una decisió personal.
5. No confondre el no-poder del educador en quant a la decisió d’aprendre i el poder que té sobre les condicions per a que el subjecte prengui aquestes decisions.
6. L’autonomia s’obté durant el transcurs de l’educació
7. Insostenibilitat de la pedagogia. L’educador facilita que l’educand actuï per si mateix.

En l’ultima part l’autor ens parla del principi bàsic de la pedagogia de les condicions, en paraules de J.J Rousseau “hacerlo todo sin hacer nada”, això es tradueix en crear condicions optimes per a que els alumnes progressin, que ells mateixos trobin aplicacions al que aprenen,  també hem d’entendre que tot i preparar-ho tot per l’aprenentatge de l’alumne no podem exercir poder sobre la seva voluntat, per tant, de vegades por aparèixer resistència, això només és senyal de que allà hi ha algú, més be, haurem de pensar si estem emprant el millor mètode per l’alumne, ja que no hi ha dos alumnes que aprenguin de la mateixa manera, aquí es on ha d’actuar la pedagogia diferenciada, oferir un aprenentatge més individualitzat en base a cada alumne, en definitiva adaptar l’educació a l’alumne i no al revés. També serà tasca del educador establir ponts entre el que s’ensenya a l’escola i la societat, perquè els alumnes aprenguin a aplicar els seus coneixements en la vida real.

...