Invitació a la sociologia de Peter L. Berger

INTRODUCCIÓ

Amb la lectura del llibre Invitació a la sociologia de Peter L. Berger, el primer que ens deixa clar l’autor és que la concepció que tenim de la sociologia com a sinònim de treball social no és correcta i que, per tant, cal canviar-la. Podem entendre la sociologia com una ciència que segueix unes regles, essent l’objectiu primordial del sociòleg la comprensió de la societat.

DEFINICIÓ DE LA PROFESSIÓ DE SOCIÒLEG

Peter L. Berger al primer capítol del llibre, que s’anomena la sociologia com a distracció personal, ens va descrivint les diferents imatges que es tenen del la figura del sociòleg.

L’autor, comença el llibre dient que la imatge de sociòleg que se’n desprèn <<s’assimila a una versió laica de mossèn progressista, o com un retrat força aproximat d’aquest mateix mossèn després d’haver penjat la sotana. La sociologia acaba convertint-se en una espècie de “Càritas”, mentre que el sociòleg és percebut com un individu professionalitzat en la realització d’activitats edificants en pro dels altres i de la col•lectivitat>>. Tot i que, aquesta primera imatge que es té del sociòleg és alhora falsa i enganyadora, ja que a imatge del sociòleg l’expressió <<treballar amb gent>> no és pas massa satisfactòria.

Per això, la segona imatge que apareix i que més s’adequaria a la del sociòleg és la de <<teòric del treball social>>, figura que deriva de la sociologia nord-americana com a conseqüència de la revolució industrial. Cal dir, però, que en el seu desenvolupament teòric el treball social ha estat molt més sotmès a la influència de la psicologia que no pas de la sociologia, d’aquí el grau de prestigi popular de la psicologia envers la sociologia. Per aquest motiu, els sociòlegs han hagut de lluitar molt per aconseguir ser reconeguts com a <<professionals>> en sentit ampli. En definitiva, allò que el sociòleg vol es veure el <<què hi ha>>. El sociòleg és com una mena d’<<espia>>, la seva feina consisteix a informar amb tota la cura possible d’un terreny social determinat.

Una tercera imatge que Peter L. Berger introdueix del sociòleg és la del <<reformador social>>, aquesta imatge té el seu origen en arrels americanes i europees. Auguste Compte, filòsof francès de començaments del segle XIX, concebia la sociologia com a doctrina del progrés i, segons ell, el sociòleg juga el paper d’àrbitre de totes les branques del coneixement, per al benestar i la prosperitat de les persones. És cert que, a vegades, el sociòleg pot donar els seus consells a l’hora de modificar determinades situacions socials poc agradables, però la imatge del sociòleg com a reformador social va lligada a tantes ambigüitats com aquella altra que el representava com un treballador social.

Totes aquestes imatges del sociòleg que l’autor ha anat considerant comporten totes una dimensió del que anomena <<desfasament cultural>>, ara bé, una de les imatges de creació més moderna, i per tant la quarta imatge que apareix al llibre, és la del sociòleg com a <<recopilador d’estadístiques sobre el comportament humà>>. Per dir-ho en altres paraules, <<el sociòleg esdevé aleshores una espècie d’escolanet de l’ordinador. És l’individu que es passeja pel món amb un qüestionari d’enquesta sota l’aixella, que es passa les hores entrevistant gent triada a l’atzar, i que en tornar a casa passa totes les dades a un munt de fitxes perforades, que posteriorment són introduïdes a la maquineta >>.

La cinquena imatge del sociòleg, que és prou corrent avui i que es relaciona amb la de l’estadístic, és <<la que veu en ell un individu primordialment interessat en l’elaboració d’una metodologia científica que després imposarà als fenòmens humans>>. Així, el sociòleg ha de seguir de manera obligatòria una metodologia, tot i que no serà aquest l’objectiu del seu estudi, sinó el de comprendre la societat.

Finalment, hi hauria encara una sisena imatge del sociòleg, no tant referida al seu rol professional com al fet de suposar que es tracta d’un cert tipus de persona. Aquesta imatge és la del sociòleg com a <<observador distant i sardònic, i com a fred manipulador>>. Segons aquesta imatge, en el cas hipotètic d’involucrar-se en algun procés social, el sociòleg ho faria com un tècnic no compromès, que posa les seves capacitats de manipulació a disposició dels poders establerts. Ara bé, segons Peter L. Berger aquesta darrera imatge no té gaire predicament.

De totes aquestes imatges que l’autor ha anat esmentant, ara el que fa Peter L. Berger és ajuntar tots aquests elements i construir el que els sociòlegs anomenen com un <<tipus ideal>>, és a dir, el que descriu Peter L. Berger és un perfil que a la realitat no es donarà mai, sinó que en estat pur el que es donaran seran aproximacions i desviacions del model. D’aquesta manera, l’autor arriba a la següent conclusió: el sociòleg és un individu interessat en comprendre la societat d’una manera disciplinada i que aquesta disciplina és de caràcter científic. Amb això vol dir que el que el sociòleg afirma i els fenòmens que estudia s’engloben dins d’un marc científic de referència força definit i, a més, una de les principals característiques d’aquest marc científic de referència és que cal sotmetre’s a unes determinades regles.

Com a científic, el sociòleg procura ésser objectiu, és a dir, mira de controlar les seves preferències, els seus prejudicis personals i intenta copsar clarament i no jutjar normativament. Tampoc pretén que el seu marc de referència sigui l’únic des del qual es pot contemplar la societat. Les regles del joc, en el cas del sociòleg, són científiques, amb la qual cosa el sociòleg ha de tenir-ne clar quin és el seu significat. El seu objectiu, com hem dit anteriorment, és intentar comprendre la societat i la metodologia l’ha d’ajudar a assolir aquest objectiu.

Per altra banda, i també per tal de comprendre la societat, el sociòleg farà servir tota una sèrie de mitjans, entre els que es troben les tècniques estadístiques. Però, l’estadística no és sociologia. Les dades estadístiques no són sociologia, sinó que ho esdevenen només a partir del moment que són interpretades sociològicament, és a dir, situades dins d’un marc teòric de referència que sigui sociològic. Per tant, <<la mera quantificació no és sociologia, ni tan sols el fet de posar en correlació els fets que hom quantifica>>.

També, l’interès del sociòleg és teòric, és a dir, li interessa la comprensió. El sociòleg pot ser conscient de les conseqüències

...