La Nova Via

CANÇONETA INCERTA, JOSEP CARNER

Argument:

El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi, una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en no poder-se saber quin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí, no puguem saber què ens depara la vida.

Mètrica:

El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com es miri. La rima és consonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és com una tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl•labs, i d’art menor els parells, pentasíl•labs.

Figures retòriques:

Personificació: Versos 5, 6, 7 i 8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.

Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al•lusió, fent referència al desconeixement del futur.

BÈLGICA, JOSEP CARNER

El poema Bèlgica pertany al llibre de Llunyania (1952) de Josep Carner.

Mètrica

El poema consta de quatre estrofes els versos de les quals són, la majoria, alexandrins excepte alguns que són decasíl•labs o octosíl•labs.

La rima és alternada en consonant i assonant.

Tema

El tema principal del poema és el desig de Carner de que Catalunya fos com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica.

Per una altra banda, és una oda a Bèlgica.

- Primera estrofa

Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.

- Segona estrofa

Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil•litat de Bèlgica, esmenta que la gent fos hospitalària i s’entendrís per la cultura i per les coses en general i que les coses fossin autèntiques, de la terra.

- Tercera estrofa

Segueix parlant del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, però acompanyat.

- Quarta estrofa

Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.

...