CANALEJAS DE PORT REAL cat

CANALEJAS DE PORT REAL

JUAN PÉREZ SÁNCHEZ, cantaor grandiós de el cant flamenc, més conegut en el món de la història de l'art de el cant flamenc amb el nom artístic de CANALEJAS DE PORT REAL, va néixer a Puerto Real (Cadis) en l'any de 1905, i va morir a Jaén al 1966. Descendent d'una família gitana de Jerez "els Paquirri" arrels que va tenir per destacar en els cants festers, amb el seu segell personal va ser la seva principal virtut, amb la més gran creativitat en el seu amplíssim repertori. En els seus anys finals es va presentar a alguns concursos, guanyant entre altres premis el Llum Minera en 1963. Dels molts premis que conserva, podem destacar el primer premi de cants de Llevant en el Concurs Nacional de Còrdova en 1964 i el segon per a professionals de cartageneras, celebrat a la localitat de Cartagena. Que l'any 1965 guanyés un altre gran artista de l'època Bernardo el dels Lobitos.

El sobrenom de Canalejas es deu a una de les formes que es tenien en aquella època de comparar a la gent amb les personalitats de llavors és el que s'explica, i per aquest motiu li van donar aquesta comparació, a ell li van posar Canalejas ja un seus germans Moret, dels set germans que eren, sempre van estar junts en la seva infància, per totes les rodalies dels ports, com per anar a la recerca d'alguna festa per guanyar unes pessetes. La vida flamenca aleshores era les reunions, casaments, batejos com alguna que altra actuació en els cafès cantants que hi havia a Puerto Real, i en els seus voltants com Sant Ferran, Jerez, o al mateix Cadis.

Viatjo per tota la geografia espanyola com a països estrangers, sobretot anava molt al Marroc abans de la seva independència, al teatre Espanyol de Tetuan sempre que actuava era molt estimat i apreciat pels àrabs, ja que el seu cant agradava molt. Era un gran admirador dels cants de Manuel Torre, com també de l'altre gran mestre de Jerez, el Nen Glòria, i del seu gran amic José Cepero, com tots aquells grans De Jerez, i aquells cants de la Nena de les pintes que tant li agradaven. Sempre va ser acompanyat per grans guitarristes, però el seu preferit era Martínez.

A partir d'l'any 1932 la seva fama de gran cantaor va començar a tenir gran popularitat, Barcelona va ser on va començar a donar-se a conèixer, ia partir de llavors recorre tota la geografia espanyola, debuta amb Pena fill i amb Angelillo al Saló Olimpia de Madrid, fins que l'any 1934 al costat de José Cepero, torna de nou a Madrid actuant al Circ Price. En aquest celebri i famós circ torna actua moltíssimes vegades amb les més destacades figures de l'canti, sempre que es presentava amb un bon elenc de cantaores, ell public sempre s'inclinaven per ell, en aplaudiments i ole perquè la seva forma de canta agradava molt, serrant sempre l'espectacle.

Es queda a viure a Jaén on ja coneixia a la dona

...