El Nombre De La Rosa

EL NOM DE LA ROSA

Fray Guillermo de Baskerville, protagonista de la pel·lícula juntament amb el seu deixeble, són cridats des d'un monestir per resoldre l'assassinat d'un jove monjo. La història data del S.XIV dins d'una abadia i els seus voltants. En arribar al lloc indicat els nostres protagonistes comencen a investigar l'assassinat d'Adelmo de Otranto. Els monjos espantats creuen que una bèstia propera al diable viu entre ells, i és l'autor de l'assassinat del jove, però en realitat segons les investigacions fetes per Fray Guillermo expliquen tot el contrari, es tracta d'un suicidi. A partir d'aquest primer contacte amb el sucidi del jove comencen a succeïr un seguit d'assassinats, tots amb unes característiques comunes.

En primer lloc tots el monjos morts són molt donats a la lectura, grans dibuixants i escribes, i tenen una característica comú quan moren, una taca de tinta al dit index de la mà i la llengua negra. A partir d'aquestes pistes Fray Guillermo investiga i estudia les obres literàries que havia copiat alguna de les víctimes i observa certa burla cap al sector eclesiàstic, en certa manera són llibres extranys, poc vistos, com si es tractés d'una lectura prohibida.

Podem observar durant la pel·lícula que els monjos escribans feien la laboriosa tasca de copiar llibres en aules acondicionades ergonòmicament per la realització d'aquest treball. Taules per poder dibuixar i escriure còmodament, tinta, plomes, entre d'altres utensilis utilitzats pels escribes. Segons ens explica una part de la història en un principi es creia que els monjos escribans realitzaven la seva tasca en habitacions individuals i solitàries, aquests compartiments individuals s'anomenaven scriptoriums. Però les investigacions realitzades amb els anys han demostrat tot el contrari, pot ser en un principi els monjos sí que utilitzaven aquestes habitacions, però els estudis arqueològics que daten d'aquesta època ens mostren que els escribes treballaven en sales comuns properes a les biblioteques, anomenades scriptories, com molt bé mostra la pel·lícula.

Fray Guillermo observa doncs que la seva investigació té molt a veure amb els monjos escribans i els llibres. Les seva recerca en busca de l'assassí el porta a l'scriptorium, on tots els monjos es troben pacificament fent el seu treball. En aquest moment podem observar de quina manera, tot i que no massa detallada, realitzaven la còpia dels llibres. En primer lloc utilitzaven paper de pergamí com a suport per escriure, aquest paper l'extreien de les pells d'alguns animals com la ovella. Llavors la còpia del llibre passava per diferents fases, en primer lloc l'escriba copiava tota la lletra, un cop tot el text havia sigut copiat, la segona fase era il·lustrar el llibre. Les il·lustracions es dividien en dos parts, els dibuixos, i les lletres incials. Per últim la única cosa que quedava per fer era enquadernar el llibre, on moltes vegades les tapes eren un exquisit treball d'orfebreria. Per fer aquest procés calien cinc persones. La persona encarregada de fer la cal·ligrafia, la persona encarregada de fer les il·lustracions, la tercera feia les inicials, un ajudant i per últim la persona encarregada de fer l'enquadernació i les tapes.. Els llibres copiats per monjos benedictins, els protagonistes del Nom de la Rosa, van ser molt preciats degut als excel·lents manuscrits que realitzaven, amb una cal·ligrafia perfecte, i unes il·lustracions molt ben treballades. Tot aquest procés des de l'inici del manuscrit fins que s'acabava podia arribar a durar un any sencer, per aquest motiu els manuscrits eren obres molt preciades, sovint molts d'aquests llibres acabaven en mans de la família real, guardats en les biblioteques dels convents, o inclús va haver una època on es van posar a l'abast públic, però es va optar la mesura de lligar-los amb cadenes per tal d'evitar robatoris.

Com ja hem dit abans el nostre protagonista observa que un dels manuscrits d'una de les víctimes és un llibre aparamentment prohibit. La majoria de monjos escribans copiaven llibres religiosos, la sagrada Bíblia, textos sagrats, entre d'altres. Però també realitzaven la còpia de llibres de filosofia greco-romana. Tot i copiar aquests llibres els monjos benedictins els tenien com a llibres prohibits ja que podien ser perillosos per a la religió cristiana, com ens mostra la pel·lícula. Però gràcies a aquests llibres que en alguna època van ser prohibits per alguns sectors eclesiàstics, avui dia podem gaudir de la filosofia greco-romana, i tenim constància escrita del que van dir els filòsofs antics. Però bàsicament els manuscrits més copiats eren els llibres sagrats. Per ser més concrets els manuscrits que podem trobar encara a dia d'avui, la majoria són llibres Bíblics. El Codi Sinaític, manuscrit grec del SIV trobat al monasteri

...