Fonaments I Conceptes Sobre Polítiques Culturals

1. Introducció

Les pàgines que segueixen aquest treball ens permeten analitzar el tractament de la

participació en l'àmbit local a partir de la formulació d'hipòtesis; que es contrasten amb la

teoria de certs d'autors, i els mòduls 4 i 5 que s'han impartit durant l'assignatura. L'objectiu

que es persegueix és el de demostrar el principi organitzador, a partir de la metodologia

que se segueix per incloure la ciutadania en un procés de participació. En el meu cas,

m'he volgut centrar en el pròxim Carnaval de Tàrrega del 2012, i la Festa Major de Les

Santes Espines el mes de maig.

L'anàlisi de l'organització de la ciutadania, en processos similars, m'ha permès reflexionar

sobre la incidència que té la participació en el paper educatiu de les persones: com

afavoreix la integració i el sentiment de pertinència a la comunitat local.

La metodologia que s'ha seguit estructura el treball en dues parts: el plantejament i

demostració de vàries hipòtesis. Per seguir els punts d'interès i de reflexió he consultat el

document del Pla d'acció cultural del Masnou i de la ciutat de Vic.

1ª Hipòtesis. El reconeixement internacional de Tàrrega com a ciutat cultural

gràcies a Fira Tàrrega1

, com a via de motivació per potenciar altres festes locals.

Cal partir de la premisa que abans d'endinsar-nos en una estratègia cultural per un

municipi s'ha de fer una radiografia de la societat, i de la realitat local i el territori. Prenent

com a referència el Pla d'acció cultural del Masnou se'ns explica:

“El document no parteix de zero, es vol posar de manifest la necessitat d'ordenar

el que ja es té, intentant anar més enllà de les urgències quotidianes i els

compromisos a curt termini i posant sobre la taula la possibilitat d'establir polítiques

i actuacions culturals en un horitzó més ampli”

Es precisament això el que cal fer, tenir en compte quins equipaments té la ciutat, quina

projecció té de cara l'exterior i detectar com es pot potenciar la seva força cultural. Si ens

centrem en l'exemple de la hipòtesi, els ciutadans de la capital de l'Urgell valoren

positivament la celebració de Fira Tàrrega, però en canvi, majoritàriament no se senten

partícips en l'organització i la programació, sinó que només en poden gaudir com a

espectadors. Cal entendre que l'organització d'un festival escènic d'aquesta magnitud ha

1 El festival dedicat a les arts escèniques al carrer que té lloc cada setembre a la ciutat de Tàrrega. FONAMENTS I CONCEPTES SOBRE POLÍTIQUES CULTURALS Carolina Tebé Rovira

de ser gestionat per a professionals del sector. Però és precisament aquest punt el que

ens pot ajudar a reflexionar. Almenys, cal obrir a debat i participació altres festes locals del

mateix municipi, per tal que els ciutadans se sentin part de la projecció cultural de la seva

ciutat.

Un exemple real és l'organització del Carnaval de Tàrrega d'enguany, que l'ajuntament ha

deixat a mans de la nova associació de joves AGRAT2

. L'entitat no neix amb la única

finalitat d'organitzar tan sols aquest esdeveniment, sinó que veient la necessitat d'agrupar

el joves, pretén animar la vida social a la ciutat fent-los partícips de tots els actes. La

formació d'associacions i entitats als pobles i ciutats de Catalunya representa un element

aglutinador i de dinamització social. Tot i així, les característiques a nivell demogràfic i

territorial modifiquen la influència que puguin tenir les associacions, en la presa de

decisions municipals. Per tant, no seria el mateix parlar del paper decisori que pugui tenir

una associació de joves a Tàrrega, que el que puguin tenir vàries associacions en una

gran metròpoli com Lleida; on costaria més esforços i temps arribar a un consens. Per

aquest motiu és molt important conèixer la realitat de cada municipi abans de

desenvolupar un pla d'acció cultural.

Sabent que Tàrrega té com a eix vertebrador de la seva cultura un festival d'arts

escèniques, cal potenciar a tots els àmbits aquesta notorietat. El paper des de

l'ajuntament i les associacions ha de passar per la creació d'activitats lúdiques i culturals

on els habitants puguin participar. Cal oferir informació i generar mètodes d'acció cultural

que satisfacin la motivació de la gent. No només centrat en el teatre, sinó aprofitant totes

les vessants que pugui oferir el municipi.

El cas del Carnaval de Tàrrega està essent enguany un exemple d'oportunitat de

participació ciutadana en el context cultural. A nivell assembleari s'ha decidit quines seran

les activitats que se celebraran i com deixar que hi contribueixin els ciutadans: com

integrar els comerciants, les famílies i fins i tot els jubilats del Casal d'avis. Per primera

vegada l'associació AGRAT ha canviat el codi de participació en un espai urbà; els

ciutadans han passat de ser simples espectadors a fer-se seu el Carnaval. En el Pla

d'acció cultural del Masnou s'apunta: “Pel que fa a l’associacionisme, l’Ajuntament ha de

cercar les maneres per impulsar les seves iniciatives i contribuir a que guanyin en

qualitat.”

El recolzament i la publicitat que es pugui fer des de les institucions serà bàsic perquè els

2 AGRAT neix el 17 de desembre de 2011 com una entitat juvenil de 300 membres que promocionarà

activitats culturals, socials, de lleure i ecològiques a Tàrrega. FONAMENTS I

...