Generes Cinamtigrafics En Volver

“Pero creo que la parte mágica, como dirían los pedorros, me llegó a través de los cromos. Porque en el pueblo donde vivía se proyectaba muy poco cine, pero se comía mucho chocolate para merendar. Y los cromos venían en tabletas de chocolate, unos cromos untosos, llenos de grasa. Estaban todas las estrellas de Hollywood, con todos sus nombres y una pequeña biografía detrás. Tenían colores muy fuertes, como las películas de Hitchcock, puro technicolor. Para mí era una especie de ventana interior a través de la cual soñaba. Todo muy Minnelli. No sé por qué ejercían sobre mí esa fuerza de sugestión, porque nadie me explicaba quién era Rita Hayworth, ni nada. A través de los cromos yo no imaginaba una cosa concreta, pero estaba seguro de que allí había un mundo que me interesaba mucho más que el que me rodeaba”. P. Almodóvar

Pedro Almodóvar es va introduir al món del cinema com un petit nen ingenu que preguntava i al•lucinava amb figures de la fàbrica dels somnis, les quals realment creaven un món de somnis en la imaginació de l’actual director. Aquesta fascinació que va ocupar gran part de la seva infància segueix present en Pedro Almodóvar. Qui continua sense oblidar a Hollywood qui va provocar la seva iniciació al cinema i per això el cita, li fa referències i el reprodueix constantment.

Pedro Almodóvar va iniciar la seva carrera durant la movida madrileña en què es va crear una escena pop espanyola, molt semblant a la que havia governat New York durant els 60. Per aquest motiu, en els seu període experimental va estar molt influït per Andy Warhol(qui també estava molt influït per la fabrica de somnis i havia creat La Factoria, amb el propi star system) i John Waters, fent produccions hermètiques i xocants. Però sempre utilitzant amb més o menys mesura el gènere còmic clàssic amb clixés de temes i motius que segueixen intactes des de l’antiguitat clàssica.

Quan la movida es va retirar de l’escena, Almodóvar es va començar a centrar en el melodrama clàssic com a model que li oferia una lectura totalment diferent. Al abastar aquest gènere podia abordar problemes més seriosos i amb uns efectes més universals. Fins i tot els clixés que abans utilitzava com a còmics els va convertir en característiques melodramàtiques. Tot i això els motius pop i tradicionals espanyols sempre formaran part de la seva obra, per aquest motiu els seus films van continuar girant entorn el travestisme, l’homosexualitat, amors destructius incitats pel thanatos... És a dir, les pel•lícules van continuar sent hermètiques i subversives.

Cap als anys noranta el pop es va convertir en el principi global, i el mainstream cinematogràfic internacional intentava desesperadament atribuir-se a si mateix les característiques del camp, així l’estètica d’Almodóvar arribava a un públic més ample. Al estar acceptat i haver-hi més tolerància respecte a les diferents orientacions sexuals va poder emplenar el melodrama amb molts més elements còmics que en l’etapa anterior.

Seguidament va entrar en una etapa autobiogràfica. En què mitjançant el melodrama, l’iconogràfia kitsch i menys elements pop va mostrar part de la seva vida. En aquesta etapa Almodóvar va començar a barrejar molts més gèneres, com determinats punts i aspectes del cinema negre, sempre des del punt de vista melodramàtic, és a dir, emocionant fusionant el gènere que sigui.

En aquest punt de la cinematografia del director hi trobem Volver, que culmina amb l’etapa biogràfica i que posteriorment obrirà una nova porta i donarà pas a una nova etapa on el film noir és molt més present, això si, sempre amb els melodrama com a base.

Centrant-nos en el gènere utilitzat en Volver cal tenir en compte que estudiar el gènere clàssic porta a parlar de Hollywood. Per tant es posaran en circulació els mecanismes que fa servir Almodóvar per tal de dialogar amb les bases Hollywoodianes i és a dir: com posarà en el punt de mira tots els detalls que formaran la posada en escena.

Als cineastes post-moderns costa molt aplicar-los la paraula gènere, ja que cadascú té unes pautes que caracteritzen els seus films i no poden ser adscrit a un sol gènere. Això no vol dir que no utilitzin el gènere, sinó que aquestes directors s’han anat caracteritzant, precisament, pel seu exacerbat eclecticisme i per la desenfrenada i alliberada mescla dels codis dels gèneres. És a dir, juguen molt amb els gèneres fins acabar creant-ne d’híbrids.

Al utilitzar el gènere clàssic cal tenir en compte que aquest consta de dos components per determinar-lo que són la narrativa i la iconografia establertes que permeten al públic entendre el sentit dels films i crear-se unes expectatives a l’hora de veure’l. Aquestes estructures varien segons el gènere i en el cas de Volver, i de la majoria de pel•lícules d’Almodovar, les combinacions de gèneres produeixen variacions en els models narratius. Conseqüentment, la iconografia depenent del gènere, és a dir, la sèrie d’elements, no estructurals, que apareixen en cada gènere també són explotats i mesclats pel director. Per tant el que fa única Volver i amb ella la individualitat del director es descobreix amb l’explotació de certes convencions, ja siguin estructurals o bé iconogràfiques del gènere. Soscavant sutilment les pròpies pautes del gènere o bé unint diversos models de gènere. La relació amb els gèneres clàssics la fa explicita (amb cartells publicitaris, amb personatges observant films clàssics...) però el que realment és interessant és la manera com s’entremesclen els arguments, temes, espais, personatges, objectes, desenvolupaments narratius, música, colors i estils de diversos gèneres.

L’autoria i originalitat de Volver es nota tant en la capacitat de combinar comèdia i drama, esperpent i costume estripat, com en aquelles troballes en què es fusionen els elements més inversemblants. Això acaba portant al gènere propi almodovarià que ja s’ha creat a partir de un mix de gèneres, ja que les seves pel•lícules tenen unes característiques comunes amb la seva signatura d’estil, en què mostra el seu punt de vista i la seva visió general, controlant el seu treball fins el punt en què la seva presència el converteix en protagonista de la seva pel•lícula.

El melodrama és el gènere base en els films d’Almodóvar, i per conseqüència en Volver. A partir d’aquest es construirà el film, i s’hi aniran posant afegitons d’altres gèneres.

Un dels seus referents melodramàtics és Douglas Sirk. Qui tenia molt clar que el melodrama no només havia d’emocionar, sinó també havia de crear revolucions en l’espectador. Això provocava un distanciament i una crítica en els seus films, però amagant profundament aquests

...