LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA

LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA

Entenem per prehistòria el període de temps transcorregut des de l’aparició de l’ésser

humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a la invenció de l’escriptura. En canvi, la història

comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del 3000 aC a

Mesopotàmia.

Els orígens de la música són desconeguts i en un principi pertanyia a l’àmbit del culte.

La idea occidental de música es remunta a l’antiga Grècia i a altres cultures avançades

antigues de les regions d’Àsia Menor i Orient.

Els testimonis musicals més primitius són:

1. Troballa d’instruments (des del paleolític).

2. Registres escrits: del 3r mil·lenni precristià (escriptura ideogràfica egípcia) i del

segle III aC (notació alfabètica grega).

3. Escrits sobre música: en la literatura, les cròniques, la teoria de la música, etc. des

de l’Antiguitat.

Recorda que no tenim testimonis sonors fins que Edison inventà el fonògraf (1877). Tot i

això, el seu valor és important com a interpretació històrica.

L'etnomusicologia també pot contribuir al coneixement de la música i al seu concepte des

de les primeres civilitzacions i pobles primitius. L’etnomusicologia és aquella branca de la

musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del

terme.

Encara que els principis de la música siguin incerts, sí podem afirmar que l’home primitiu

tenia tres procediments per a crear música:

1. Els sons de l’aparell fono-respiratori: la veu.

2. Els que produïa amb el seu propi cos: percussió corporal (mans, dits, peus, etc.).

3. Els que produïa amb estris diferents del cos: pals, pedres, pells tensades, troncs

buits, óssos, etc.

1. Patrimoni primitiu d’instruments musicals

Hi ha instruments que semblen haver

...