Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues

Aquest conte està escrit en forma de carta. Miquel Garrigues l’escriu a la senyora Mort, des de El Cafè de la Granota. Ell havia estat barquer, transportava gent d’una banda a l’altra del riu, majoritàriament miners. Però el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar el riu. Al quedar-se sense treball, es dedicà a ser miner, i carregava llaüts de carbó. Un dia l’apotecari va ensenyar-li un quadre on apareixia una barca similar a la seva. Recreava l’escena de Caront, el barquer de l’inframón, que transportava els morts d’un costat a l’altre de la llacuna, que representava el pas a l’altra vida. Sabent això, Miquel Garrigues fa la petició a la senyora Mort per fer de barquer en el més enllà, quan li arribés l’hora, per tal que Caront, ja gran, pugui descansar. (Resum de Nil Carbonell)

8. Preludi de traspàs

L’àvia, està estirada al llit guaitant totes les parentes i veïnes que han vingut a vetllar-la per fer-li més fàcil la mort. No serà fàcil, hi ha persones que moren amb placidesa, però l’àvia no tindrà una mort tan fina com la de l’oncle Orestes, que es va morir a la seva habitació després d’avisar la seva dona que anava a fer-ho. Però l’àvia té por i la tia Ramona recorda el què va fer perquè ara no pugui expirar amb tranquil·litat.

La tia Ramona sap el dia i l’hora en què l’avi va arribar a casa i va anunciar a l’àvia que pensava plantar una figuera al pati. L’àvia va començar una retòrica sobre els desavantatges de fer-ho, fins que l’avi va donar un cop de puny a la taula i va dir que l’endemà la plantaria. L’àvia no va dir res en contra de la figuera mai més, però anava covant el ressentiment fins que un quart d’hora després que l'avi morís, va tallar l’arbre, cosa que va fer que l’avi s’encarcarés de la ràbia.

Per això l’àvia està espantada, no vol morir-se perquè sap que fa quinze anys que l’avi l’espera per passar-li’n comptes. (Resum de Paula Portell)

9. Els delfins

En Miquel és un home que es dedica a anar als enterraments de la gent del poble, per donar el condol als familiars del difunt. Ell està molt orgullós i satisfet de la feina que fa i assegura que ningú la podria fer tan bé com ell. En aquesta ocasió explica que ha estat magnífic, primer dalt de l'altar major i, després, acostant-se al banc dels familiars del difunt.

Se sent estimat per la gent del poble, ja que li han donat el privilegi de ser sempre el primer a passar a donar el condol, encara que de vegades s'han sentit comentaris de la gent que han fet que l'home es replantegi de continuar o que algú altre ocupi el seu lloc, ja que tard o d'hora algú l'hauran de substituir i, encara que de candidats no en falten, ell creu que cap podrà ocupar el seu lloc amb la mateixa dignitat que ell. (Resum de Nina Jené)

...