Economia de l’empresa

ECONOMIA UNITAT 6

El treball i la legislació laboral

Andrea Cascón

1r BATX A

Economia de l’empresa

6.1 Què és el treball?

El treball és el conjunt de tasques i activitats que les persones desenvolupen dins de l’empresa. És l’aportació de l’element humà a l’empresa; un factor productiu necessari i fonamental.

Característiques del treball

Segons la normativa laboral, per tal que una activitat laboral es consideri treball ha de complir les quatre característiques següents:

- Voluntarietat: la persona decideix si treballa, on ho fa i de quina manera. És plenament lliure de decidir dins de la relació laboral.

- Per compte d’altri: treballa per a una altra persona, la qual es beneficia del fruit del seu treball i per això li compensa pagant-li un salari.

- Retribució: el treball ha de ser remunerat, la persona desenvolupa una activitat laboral a canvi d’un salari que li paga l’empresa.

- Subordinació: dins de l’activitat laboral, el treball de la persona està sotmès a les decisions de l’empresari, que és qui dirigeix l’activitat laboral.

6.2 El marc normatiu laboral

Es tracta de la legislació laboral, és a dir, el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del treball. Algunes normes són més importants que unes altres, o sigui, que estan per sobre. Això és la jerarquia normativa laboral.

La jerarquia normativa laboral i les fons del dret laboral

Les principals normes laborals són:

1. La Constitució espanyola, que és la norma legal suprema de l’ordenament jurídic i està per sobre de qualsevol altra; és el fonament jurídic de la societat, ja que suposa les bases sobre les quals es fonamenten la resta de normes i es desenvolupen els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans.

2. Els tractats internacionals són normes legals que un conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. En l’àmbit laboral hi ha els convenis de l’OIT (Org. Internacional del Treball) i les normes de la UE:

a. Els convenis de l’OIT són una mena de normes internacionals del treball dictades per l’OIT, organisme internacional que depèn de l’ONU que té com a objectiu la promoció de la millora de les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.

b. Les normes de la UE en l’àmbit laboral són aquell conjunt de normatives dictades per la UE amb la finalitat de garantir un mínim nivell de vida dels treballadors, així com l’equiparació de les condicions de treball als diferents països membres.

3. L’Estatut dels Treballadors és la norma laboral bàsica que fonamenta tot el marc normatiu del treball, ja que desenvolupa i concreta el conjunt de drets, llibertats i obligacions que tenen els treballadors i les empreses indicats de manera genèrica a les normes de rang superior.

4. Els convenis col•lectius són acords pactats entre els representants dels treballadors i de les empreses d’un sector econòmic on es fixen les condicions de treball i les normes de convivència que s’aplicaran en un període determinat.

5. El contracte de treball és un acord normalment d’àmbit individual en què la persona treballadora i l’empresa pacten les característiques de la relació laboral per compte aliè, tot respectant sempre les condicions mínimes estipulades al conveni col•lectiu corresponent al sector en qüestió.

6.3 Drets i deures laborals

Són un conjunt de drets i d’obligacions que l’empresa i les persones treballadores han d’observar i que són fruit de l’observació i el compliment de tota la normativa laboral.

Drets i deures laborals

Drets bàsics Drets relacionats amb el treball Obligacions fonamentals

- Treball i lliure elecció de professió.

- Lliure sindicació.

- Negociació col•lectiva.

- Adopció de mesures de conflicte col•lectiu.

- Reunió.

- Vaga.

- Participació en l’empresa. - Ocupació efectiva del lloc de treball.

- Promoció i formació professional.

- Aplicació de les normes de salut laboral.

- Respecte a la intimitat i a la dignitat.

- Percepció puntual del salari.

- No ser discriminat per cap raó.

- Exercici individual de les accions derivades del contracte laboral.

- Protecció davant les ofenses de tot tipus. - Observar les obligacions del lloc de treball amb bona fe i diligència.

- Complir les mesures de seguretat i higiene en el treball.

- Obeir les ordres i instruccions de l’empresari.

- Contribuir a la millora de la productivitat de l’empresa.

- No competir amb l’activitat de l’empresa.

- Totes aquelles pactades vàlidament al contracte.

Les facultats de l’empresari

L’empresa té l’obligació d’observar la normativa laboral i reconèixer tots els drets dels treballadors inherents a la relació laboral. Però també exerceix un conjunt de poders:

- Poder de direcció: l’empresari organitza la producció i pren les decisions que consideri necessàries per al bon desenvolupament de l’activitat de l’empresa.

- Poder disciplinari: l’empresari té la potestat de sancionar els treballadors per les faltes comeses dins de l’àmbit de la relació laboral, però d’acord amb el règim disciplinari legalment determinat a la normativa laboral.

6.4 La representació dels treballadors i dels empresaris

Cal que les persones treballadores i les empreses estiguin convenientment representats, per tal que puguin defensar els seus drets i acordar les característiques de la relació laboral, de manera que la negociació col•lectiva i les relacions laborals es desenvolupin fluidament.

Les organitzacions sindicals

Els sindicats són organitzacions on les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals i són els seus interlocutors en els processos de la negociació col•lectiva.

Els sindicats serveixen per protegir els drets laborals dels treballadors, assessorar-los en aspectes legals i permetre que puguin discutir amb l’empresa com a representants vàlids dels treballadors.

La representació dels treballadors a l’empresa

Les competències bàsiques dels representants dels treballadors són les següents:

- Rebre informació sobre l’activitat de l’empresa i les característiques de la seva plantilla.

- Conèixer els estats financers de l’empresa, és a dir, la situació econòmica

...