El Nombre Comercial

El dret de propietat industrial té com a objecte bàsic i essencial els drets d’exclusiva sobre la utilització econòmica dels signes distintius de l’empresa i de les invencions industrials.

Els signes distintius són la marca, que distingeix els productes i serveis prestats, i el nom comercial, que distingeix la persona de l’empresari en l’exercici de l’empresa.

El nom comercial constitueix un signe distintiu que serveix per a identificar l'empresari i per a distingir la seva activitat empresarial d'altres activitats idèntiques o similars. L'article 87 LM destaca la funció identificadora i distintiva del nom comercial en disposar que "serveix per a identificar una persona física o jurídica en l'exercici de la seva activitat de les idèntiques o similars".

La disciplina de la marca és aplicable al nom comercial, llevat d'aquelles normes que siguin incompatibles amb la naturalesa del nom comercial (art. 87.3 LM, així, entre d'altres, s'aplicaran les normes sobre procediment de registre de marca). Amb tot, hi ha una regulació especial del nom comercial que atén la seva funció especial com a signe distintiu de l'empresari i la seva activitat en el mercat. Per això, el nom comercial és únic per a un mateix empresari, no hi ha diversos noms comercials per a un mateix empresari.

El registre del nom comercial confereix al seu titular el dret exclusiu a utilitzar-lo en el tràfic econòmic (art. 90 LM). Consegüentment, el registre ja no és potestatiu sinó necessari o, si es prefereix, constitutiu per a adquirir-lo.

És per això, que els trets característics del nom comercial, com a signe distintiu, són la identificació d’un empresari, la llibertat en el tipus de signe distintiu, només es permet un nom comercial per empresari, només es pot cedir si hi ha cessió total de l’empresa i només té protecció en tot el territori espanyol.

...