Logistica Y Globalizacion

2) Quines decisions estratègiques hauria de prendre una empresa per implantar la

seva cadena de subministrament.

L’estratègia d’operacions s’especifica en un seguit de decisions que ha de prendre l’equip de

direcció de l’empresa, anomenades decisions estructurals i infraestructurals1. La interacció

entre la direcció de màrqueting i la direcció d’operacions és fonamental per a la qualitat

d’aquestes decisions2.

Les decisions estructurals, anomenades també de hardware, en línies generals tenen més

continuïtat en el temps, porten associat un volum d’inversió superior i són més fàcils de copiar

pels competidors. Són les que fan referència a la construcció dels mitjans estructurals

necessaris per dissenyar el sistema logístic. Són les següents:

1. Capacitat. Fa referència al volum de producció. Sempre hi ha d’haver un referent temporal,

que normalment és l’any. La capacitat ha de ser realista i sostenible en el període de

referència. La definició de la capacitat varia segons el tipus d’empresa. Així, les empreses

d’automoció la mesuren pel nombre de vehicles per any, els hospitals, pel nombre màxim de

pacients que poden ser tractats, un hotel, pel nombre d’habitacions disponibles i un taller,

pel nombre d’hores màquina disponibles. Una realitat de les organitzacions és que el cost

unitari dels productes i serveis disminueix quan el volum de producció augmenta. Aquesta

particularitat es coneix com a economia d’escala i és deguda al fet que els costos fixos es

distribueixen entre més unitats, a la reducció del cost dels materials comprats i a

l’optimització dels processos.

2. Localització dels centres productius i logístics. On s’emplaçaran les instal·lacions? Com

es dissenyaran les xarxes de distribució amb els seus magatzems i xarxes de transports?

Quins factors van tenir en compte Hewlett-Packard, Samsung o la cadena Ritz-Carlton (que

gestiona l’Hotel Arts) que van preferir instal·lar-se a Catalunya enfront d’altres alternatives?

Entre aquests factors hi ha la proximitat als mercats, el clima laboral, l’existència de

proveïdors, l’alta capacitat d’innovació, la infraestructura viària, els costos fiscals, el cost de

la construcció, les possibilitats d’expansió, la qualitat de les nostres universitats, etc.

3. Disseny de procés. Segons les prioritats competitives que consideri l’empresa, la

naturalesa del producte i el volum de producció, s’instal·la un dels cinc tipus de processos

següents: projecte, taller, procés discontinu, línia de muntatge i planta processadora. El grau

d’automatització dins del procés escollit estarà vinculat al volum de producció.

4. Integració vertical i compres. Mesura en quin grau l’empresa porta a cap les operacions

de producció o les subcontracta. Una empresa que doni a fer a tercers bona part de les

activitats tindrà un grau d’integració vertical baix. El grau d’integració vertical és resultat de

les decisions de fabricar o comprar que la companyia va prenent en el transcurs de la seva

activitat. Les decisions de comprar que comportin una disminució del grau d’integració s’han de prendre no solament basant-se en aspectes quantitatius com és ara la diferència entre els costos variables interns i el preu de l’oferta del proveïdor, sinó tenint en compte elements qualitatius com són la fiabilitat del proveïdor, tant en qualitat com

...