No Pensi, Compri

Pablo de Llanos Artero

NO PENSI, COMPRI!

En aquest vídeo es destaca la importància que ha tingut la publicitat en l’ascens de la firma McDonald’s fins arribar a ser la principal empresa de menjar ràpid arreu el món. La clau de l’èxit d’aquesta societat ha estat la publicitat dirigida als nens, iniciada per Roy Bergold, director de publicitat de McDonald’s des de 1969 fins el 2001. Roy, va ser qui va instaurar la famosa campanya publicitària de l’empresa amb joguines per tal d’atreure els més petits i les més petites i, gràcies a aquesta estratègia, McDonald’s va expandir-se mundialment. I és que, segons les enquestes, el 95% de les famílies visiten els seus restaurants per la insistència dels fills, que en la gran majoria dels casos surten contents del restaurant amb la seva nova joguina, però deixen a taula la meitat del menjar.

Hem de tenir en compte que el 1969 només existien 600 restaurants de la casa McDonald’s, i tots ells, eren als EEUU i, avui dia, en podem trobar els seus restaurants a més de 140 països d’arreu del món. Per aconseguir aquest canvi, la filosofia de la companyia ha estat sempre: “Si els nens venen a dinar quan tenen 4, 5 o 6 anys, segurament continuaran venint quan siguin adolescents i quan siguin adults i, llavors, portaran els seus fills”.

El programa de màrketing dirigit als nens ha portat sempre al capdavant al pallasso Ronald McDonald, una figura agradable i divertida que, subconscientment, aconsegueix que McDonald’s s’associï a emocions positives i, així, interioritzem la marca. Una vegada hem interioritzat la marca, quan tinguem el pensament: “tinc gana, buscaré alguna cosa ràpida”, la imatge de McDonald’s apareixerà instantàniament al nostre cap.

El que també es vol mostrar en aquest vídeo, de manera general, però accentuant el cas de McDonald’s altra vegada, és el del neuromàrketing. Amb ell, les vendes tenen un nou objectiu, controlar el nostre cervell. Aquí entra en joc el cervell reptilià i es deixa de banda la part racional del cervell; la compra està relacionada amb el subconscient i no amb les nostres necessitats. Amb l’olor, per exemple, es poden despertar emocions positives, que faran augmentar les vendes; com en el cas d’Ariel, que va incorporar una olor artificial sota la tapa de les seves capses de sabó per rentar la roba i va aconseguir augmentar les vendes en un 70%. Això s’explica perquè l’olfacte va directament a la part emocional del cervell, i la part racional no pot evitar que ens afecti una petita olor manipulada, per exemple.

Neurosens, una empresa britànica, va ser l’encarregada de dur a terme les proves (confidencialment) sobre els consumidors de McDonald’s. Se’ls va fer una sèrie de ressonàncies magnètiques mentre inhalaven una sèrie de petits olors artificials per a descobrir quin era el més convenient per associar amb la marca segons les

...