Sistema Financiero Español

UD-1: EL SISTEMA FINANCER ESPANYOL

ESQUEMA NA1: EL SISTEMA FINANCER

1. El sistema financer, concepte i la seva funció econòmica.

El sistema financer el formen un conjunt d’institucions, monetàries i financeres, amb la missió de canalitzar els excedents monetaris de les unitats econòmiques amb superàvit cap a les unitats econòmiques que requereixen finançament per al seu dèficit.

Els actors del sistema financer son per una part els estalviadors que posen els seus estalvis a disposició del sistema financer, els inversors que requereixen els diners que necessiten per tal de portar a terme les seves inversions per a les quals no tenen prou líquid, i les institucions financeres, normalment les entitats de crèdit, que son les que fan d’intermediaris i s’encarreguen de canalitzar les ofertes dels primers cap a les demandes dels segons.

El sistema financer el formen:

- Les institucions monetàries i financeres.

- Els actius financers que es generen (passius i actius financers)

- El mercats en els quals s’opera

2. Estructura del sistema financer.

Tot sistema financer es composa de tres elements bàsics: actius i passius financers, intermediaris financers i mercats financers.

a. Actius i passius financers.

Són els productes financers que emeten les unitats econòmiques amb dèficit i adquireixen qui té fons excedents amb la finalitat d’invertir els seus estalvis. Aquests productes financers es venen i adquireixen als mercats, mitjançant les institucions financeres i sota un marc normatiu establert pels poders públics i sota el control d’institucions i autoritats competents.

Modalitats d’actius i passius financers

Or i posicions en organismes internacionals.

Efectiu i dipòsits transferibles.

Altres dipòsits.

Valors a curt termini.

Obligacions.

Valors de renda variable.

Crèdits.

Reserves tècniques d’assegurança.

Altres.

Els actius financers es caracteritzen principalment per:

LA LIQUIDITAT: que es la facilitat que té el tenedor d’aquell actiu de poder vendre’l a curt termini sense perdre diners.

EL RISC : Es la probabilitat de que l’emissor de l’actiu compleixi sense dificultat les clàusules d’amortització.

LA RENDIBILITAT: Es el benefici net que rep el prestamista per haver adquirit un actiu financer. Aquesta rendibilitat es composa tant del interessos que es cobren com pels diferents avantatges fiscals que es puguin obtenir.

b. Institucions financeres i intermediaris financers.

A Espanya es poden distingir tres institucions tutelars:

- El Banc d’Espanya.

- La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)

- La Direcció General d’Assegurances.

Les funcions del Banc d’Espanya son les de executar la política monetària (segons directrius del BCE y el Sistema Europeu de Bancs Centrals), el control de les entitats de crèdit i dels establiments financers, i la organització i intervenció en els mercats monetaris i de divises.

La CNMV s’ocupa de supervisar tant els mercats de valors com els organismes, empreses e institucions que operen en aquests mercats.

La Direcció General d’Assegurances, que pertany al Ministerio de Economía y Hacienda, es l’òrgan que exerceix la tutela i el control de les companyies asseguradores.

D’intermediaris financers, que son els encarregats de la mediació entre els estalviadors i els inversors, n’hi ha de dos tipus: Els bancaris i els no bancaris.

Els bancaris són aquells els quals els seus passius financers son considerats diners, i els seus passius i obligacions es poden acceptar com a mitjà de pagament. Els bancaris son el Banc d’Espanya, la Banca Privada i les Caixes d’Estalvi.

Els no bancaris son aquells els quals els seus passius i obligacions no son diners, es a dir, no son considerats mitjans de pagament. Com exemples podem posar les societats de venta aplaçada, societats de leasing, factoring, companyies d’assegurances, mútues, entitats de crèdit oficial, etc.

• EFC: Establiments Financers de Crèdit.

• ICO: Institut de Crèdit Oficial

• EDE: Entitats de Diner Electrònic.

• IIC: Institucions de Inversió Colectiva.

• IICI: Institucions de Inversió Colectiva Immobiliàries.

• SCR: Societats de Capital Risc.

• FCR: Fons de Capital Risc.

• SGR: Societats de Garantia Recíproca.

c. Mercats Financers.

Un mercat financer és un mecanisme que permet als agents econòmics intercanviar actius financers. Aquests mercats estan afectats per les forces de la oferta i la demanda. Els mercats reuneixen a tos els compradors i venedors, fent així més fàcil les transaccions.

Aquests mercats faciliten l’augment de capital, la transferència del risc i el comerç internacional.

Les principals característiques del mercats financers son les següents:

Amplitud: Fa referència al volum d’actius financers negociats en un mercat. Com més títols es negocien més ampli serà el mercat financer, i més possibilitats n’hi haurà de que compradors i venedors potencials trobin satisfacció per als seus desitjos de negoci.

Profunditat: Fa referència al numero d’ordres de compra i venda existents per a cada tipus d’actiu financer. Un mercat es més profund com més gran sigui el numero d’ordres de compra i venda que existeixen per a cada actiu financer.

Transparència: Fa referència a la facilitat amb la que els inversors poden accedir a informació rellevant per a la presa de decisions. Un mercat es més transparent com millor i més barata d’obtenir resulta la informació per a la presa de decisions que poden aconseguir els agents econòmics que hi participen.

Llibertat: La llibertat, en el context d’un mercat financer, significa que no existeix cap tipus d’intervenció per part de les autoritats monetàries o econòmiques que pugues influir sobre el procés de la formació dels preus, i aquest es determinen per la lliure concurrència de la oferta i la demanda.

Flexibilitat: Fa referència a la rapidesa amb la que els agents econòmics reaccionen davant dels canvis en les condicions del mercat. Un mercat és més flexible com més facilitat existeixi per

...