LA COMUNICACIÓ EN PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

[pic 1]MP05. SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE  COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ EN PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

1. El llenguatge corporal en la comunicació  

El nord-americà R. L. Birdwhistell, investigador de la comunicació humana a  través del llenguatge corporal i creador del terme cinèsica, considerava que les  paraules amb prou feines tenen rellevància dins de la comunicació, ja que els  atorgava només el 35% del significat dins d’una conversa. Aquest autor va  establir els principis següents:

● Totes les expressions del cos tenen significat en el context en què  apareixen.

● La postura, els moviments del cos i l’expressió de la cara es troben  tipificats i, per tant, sotmesos a l’anàlisi sistemàtica.

● El llenguatge corporal, entre els membres d’una comunitat, és considerat  una funció social a la qual pertany el grup.

● L’activitat visible del cos influeix, sistemàticament, en el comportament en  la resta de membres d’un grup determinat.

● Aquest comportament serà considerat com a portador d’una funció  comunicativa analitzable fins que no es demostri el contrari.

● Cap posició o moviment del cos té una significació precisa pel seu compte,  solament són certes en el context del patró de conducta de cada persona.

Contesta :

1. Quins estudis va realitzar R.L. Birdwhistell per afirmar que la  comunicació humana és un 65% corporal?

Ray BirdWhistell va ser el pioner de la cinesi i, després de llargs anys d'estudiar enregistraments en sessions de teràpia o similars a cámara lenta i en silenci va arribar a la conclusió que la base de les comunicacions humanes es desenvolupa a un nivell per sota de la consciència, en què les paraules només tenen rellevància indirecta. Mitjançant aquests estudis va estimar que no més del 35% del significat social de qualsevol conversa correspon a les paraules parlades.

A finals dels anys 40, BirdWhistell va dedicar a l'estudi dels moviments corporals i va partir de la idea que les emocions bàsiques de l'ésser humà, com l'alegria, el temor o l'atracció sexual, s'han d'expressar de la mateixa manera a les diferents cultures i, per tant, hi ha d'haver gestos i expressions comunes a tota la humanitat.

Tot i això, va arribar ràpidament a la conclusió que no hi ha gestos universals, és a dir, no existeix una expressió facial, una actitud o una postura corporal que transmeti el mateix significat en totes les societats. Considerem significat d'una forma especial, tots els homes somriuen però el somriure varia segons les diferents cultures; en el nostre aprenentatge a la infantesa ens ensenyen en quines ocasions hem de somriure i quines no i això serà diferent a cada cultura.

BirdWhistell va descobrir que no hi ha el simple somriure. L'expressió de la cara, la postura del cos i l'expressió al voltant dels ulls poden participar, com passa sovint al somriure.

Després de descartar les regles universals va decidir els seus estudis als gestos que tenen un significat conscient i sobreentès. Fins i tot aquest tipus de gestos són només actes parcials que han d'anar acompanyats d'altres per tenir un significat, estudiar-los o interpretar-los en un context.

En estudiar les pel·lícules BirdWhistell va descobrir que hi ha una analogia entre la cinesi i el llenguatge. Igual que el discurs pot descompondre's en sons, paraules, oracions,... a la cinesi existeixen unitats similars anomenades kines, que són la unitat menor, un moviment amb prou feines perceptible. Per sobre d'aquests hi ha altres moviments més grans i més significants anomenats kinemes què són els portadors de sentit quan se'ls pren en conjunt. Aquests kinemes són, de vegades, intercanviables i es pot substituir l'un per l'altre sense alterar-ne el significat. Pel que fa a aquests moviments que són possibles anatòmicament per a l'ésser humà podem dir que cada cultura atorga un ignificat a uns quants.

En analitzar les normes del moviment del cos humà no podem fer-ho a simple vista perquè són molt complexes, per ell, Ray BirdWhistell va idear un signe taquigràfic per a cada kine i la direcció del moviment de cadascun d'aquests kines es registra amb un altre sistema de símbols .

Aquest peculiar sistema taquigrafic és la clau de la tècnica de recerca anomenada microanàlisi.

Un cop acabat el treball escrit, Ray BirdWhistell verificaba les regularitats, és a dir, aquelles pautes que es repetien una vegada i una altra. Aquesta repetició és una de less coses que criden més l'atenció del moviment del cos humà.

...