Activitat 1: Reflexió sobre les següents qüestions:

APRENENTATGE I

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

CARPETA D’APRENENTATGE INDIVIDUAL

Núria Sans Educació primària Curs 2015/16

Professora: Celia Camps

Activitat 1: Reflexió sobre les següents qüestions:

1. Per què has escollit aquesta carrera?

Sempre m’havien dit que havia de triar la carrera que més m’agradés, ja que probablement passaria tota la vida dedicant-me a alguna cosa relacionada amb això, hi hauria de dedicar moltes hores, etc.

En el meu cas, sento que no només he triat la carrera que m’agrada, sinó que Educació Primària és la carrera que més s’adequa a mi.

Des que tinc memòria, la meva vida ha estat relacionada amb la música. És el que m’ha ajudat a créixer com a persona i a ser tal com sóc ara.

Sé que no a totes les persones els hi pot agradar tant com a mi, però penso (segons el que recordo de quan jo feia primària) que la música com a assignatura a les escoles no acostuma a agradar als nens. Recordo que la nostra professora sempre s’enfadava quan hi havia algun alumne que no sabia tocar la flauta i els pares a les hores del pati li deien que el seu fill o filla a casa ho passava malament per culpa d’aquesta assignatura que, segons molts d’ells, no serveix per a res.

Així doncs, el que jo espero d’aquesta carrera és aconseguir ser professora de música. No una professora qualsevol, sinó una que pugui fer que els nens i nenes de primària gaudeixin de la música tal com la música m’ha fet (i em farà) gaudir a mi.

Espero poder fer que la música deixi de ser l’assignatura “tabú” per a molts alumnes i que siguin ells els que tinguin ganes d’endinsar-se en aquest món.

1. De què s'ocupa la psicologia evolutiva? Quina aplicació té per al teu futur laboral?

La psicologia evolutiva o del desenvolupament estudia quines són les etapes o moments en els quals les persones canviem al llarg de tot el nostre cicle vital. Se centra en els processos físics, cognitius, lingüístics i socioemocionals que es donen en les persones per tal de definir un comportament normatiu, és a dir, establir vincles entre canvis-edat (tenint en compte els àmbits bio-social, cognitiu i psico-social).

Partint de la normativitat de la psicologia evolutiva, penso que és important que un mestre  conegui  com  ha  de  ser  el  desenvolupament  dels  nens  i  nenes,  ja  que les

diferències individuals que hi poden haver entre un nen o nena i un altre, fan que sigui el mestre el que hagi de decidir, mitjançant el seu propi judici, si el desenvolupament de l’alumne s’està donant de forma correcta o no. Així doncs, el mestre ha de saber  fins quin punt el desenvolupament de l’alumne pot considerar-se dins el marge normatiu correcte i, per altra banda, quan es considera que el nen o nena mostra alguna patologia, necessita alguna ajuda externa, etc.

A més a més, crec que un bon mestre és el que sap ensenyar a partir del que saben els alumnes, és a dir, ha de saber fins quin punt estan desenvolupats els nens i nenes, fins on poden arribar, quines limitacions tenen… En definitiva, els ha de saber entendre de forma global per tal de poder construir una relació mestre-alumne horitzontal.

1. Què és l’apego? Quines implicacions té per al desenvolupament emocional?

“Apego” es pot traduir al català com a “aferrament”. Per tant, es pot dir que l’apego durant la infància és l’aferrament que tenen els infants cap a la seva figura de referència, la qual els hi proporciona seguretat, consol i protecció (Bowly).

Parlem d’apego com a tal a partir dels 7 mesos, ja que és llavors quan l’infant ja sap reconèixer al seu cuidador i sent ansietat de separació quan no està amb ell. Cal dir però, que depenent del tipus de relació que estableixin els dos individus, el grau d’ansietat de separació serà diferent.

Pel que fa l’àmbit emocional, l’apego és un tret molt important que cal tenir  en compte ja que aquesta relació que l’infant estableix amb la figura de referència és retroactiva, per tant, l’ajuda a crear una representació mental de si mateix com a una persona que mereix ser tractada i estimada tal com ho fan amb ell.

Així doncs, podem dir que la qualitat de representar la figura d’apego juntament amb la qualitat de poder-se representar a un mateix, fa que l’infant adquireixi una identitat pròpia i tingui autoestima, ja que sap que si li passa alguna cosa mentre explora el món que l’envolta, sempre tindrà el recolzament de la seva figura de referència per ajudar- lo.

Per altra banda, si l’infant no troba la seva figura de referència o la troba i aquesta no es afectuosa ni persistent, el bebè intuirà que si ningú l’estima, no es mereix ser estimat ni estimar a ningú

1. Perquè és important el joc en el desenvolupament infantil?

El joc és important perquè suposa una diversió per als infants. A més a més,  contribueix en l’adquisició d’habilitats cognitives, emocionals, socials i motrius.

És una dinàmica que els hi permet desenvolupar la perseverança, sempre que se’ls animi a solucionar les dificultats i alhora es deixi que siguin ells els que tenen la iniciativa del joc. A més a més, és una font idònia per a poder incrementar la creativitat

-tenint en compte que actualment moltes de les fantasies que es proporcionen als  nens i nenes ja estan programades (com per exemple la televisió) o estan creades per a arribar a un objectiu concret (moltes de les joguines creades per adults no tenen en compte les necessitats de l’infant i no deixen que aquest es desenvolupi plenament, sinó que el limiten).

Com a adults, hem de considerar el joc com un dels actes més seriosos de l’infant, ja que ens pot ajudar a prevenir futures dificultats. Veure un infant com juga ens mostra el seu temperament, el seu món intern i les seves dificultats.

1. Quina relació tenen les emocions amb el moviment i el pensament?

Primer de tot, cal saber que totes les accions dels infants impliquen una simultaneïtat afectiva-cognitiva-motriu per tal de desenvolupar-se en total globalitat. Segons Piaget, mitjançant el moviment corporal l’infant pensa, aprèn i afronta els seus problemes.

Si un adult té un mal dia o està de mal humor, pot continuar fent vida normal (treballar, anar a classe…). En canvi, diem que els infants “són globals” fins als 7-8 anys ja que no saben separar dins seu els 3 àmbits anomenats anteriorment. Per exemple, si un/a nen/a té por a saltar, podem deduir que emocionalment té un problema o bé, si està enfadat, difícilment podrà estar atent a classe.

...