El Com I El Perque De La Psicologia Social

PSICOLOGIA SOCIAL

EL COM I EL PERQUÈ DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

Segons la PSP (psicologia social psicològica) quan naixem ja tenim definit el gènere, amb tot el que comporta. La societat incidirà en el procés de desenvolupament com a homes o com a dones potenciant o inhibint aquelles característiques que ha atribuït a cadascun del generes.

Oh sigui, que som persones individuals que naixem amb un sexe, i després la societat ens va modelant d’una forma o un altra, en funció del context on ens trobem. La PSP es decantaria per afirmar que el home i la dona ho son per naturalesa però la societat els farà actuar d’una forma determinada i que les seves conductes estaran influïdes per les seves experiències pròpies i amb els altres. En canvi la PSS i PSC la creació de les persones es la interacció amb les altres persones i així es crea el propi individu.

La PSP diferencia la societat del individu, mentre que la PSS (psicologia social sociològica) i la PSC (psicologia social construccionista) no ho han.

Per tant la PSP diferencia individu de societat, i estudia com la segona influència a la primera.

Ara per ara no crec que el fet sigui diferenciar quines actituds són PSP,PSS,PSC. Si no com s’han anat creant cada una d’aquestes perspectives en cada context. I saber com han anat evolucionant partint des de una base i quina d'aquestes seria la base. Es a dir, a on ens ubicaríem? Si creiem que el factor principal és la psicològica(diferenciar individu de societat), l'entorn social , o el llenguatge. Quina seria la que té més influencia? Segur que totes i influeixen.

Jo per exemple m’agrada donar-li molta importància al llenguatge. El llenguatge és una eina de comunicació que ens dota de recursos per comunicar-nos i ajudar les relacions entre les persones ja que som essers social i necessitem comunicar-nos.

Segons les circumstàncies, l’entorn, el context, l’entonació... les paraules poden tenir diferents interpretacions. El llenguatge és una eina que serveix per simplificar i ajudar les relacions entre persones.

Sobre l’estudi del vídeo dels nens racistes a Mèxic no m’acaba de convèncer. Si que es possible que des de ben petits hagin escoltat comentaris racistes cap a persones de color negre però no pot ser que nens tan patits siguin ja racistes, ja que ells només associen els colors i no les persones. Segurament si aquest estudi l’haguessin fet amb pilotes o qualsevol altre objecte, el resultat segur que seria el mateix, el negre es el dolent des de sempre i el blanc és el bo. A part segurament si haguessin preguntat al principi de l’entrevista quin era mes semblant a ells segurament haguessin dit el més lògic, però ho han fet el final quan ja havien recalcat que el ninot negre era el dolent.

A part vivim en un mon on tot ja ens ve marcat ja que els símbols i estereotips que representen

...