LA IMPORTÀNCIA DE LA CONVERSA EN ELS TRANSTORNS DE CONDUCTA

LA IMPORTÀNCIA DE LA CONVERSA EN ELS TRANSTORNS DE CONDUCTA

El llenguatge no es pot entendre com la simple transmissió d’una informació. No és, per tant,

un procés lineal en el que les persones intercanvien idees i pensaments. A l’hora de produir‐se

un intercanvi comunicatiu no es dóna una simple seqüència lineal d’enunciats en els que cada

persona/locutor es transforma en auditor al canviar el torn. No hi ha en el receptor una

interpretació lineal i isomorfa amb el que diu l’emissor. Res mes lluny de la realitat. Ni les interpretacions són unívoques, doncs, sovint hi ha malentesos i confusions. Ni al parlar els torns son sempre alternatius, doncs, sovint es donen superposicions, silencis, ruptures i, fins hi tot, suspensió de la conversa per la impossibilitat de conciliar les diferents perspectives dels participants.

I això succeeix perquè en el llenguatge es donen a més dels elements materials (emissor, receptor, canal, etc.), altres components d’ordre interactiu i relacional: la intenció de cadascun dels parlants, allò que no es dit, el propòsit o intenció de cadascun dels parlants, les inferències i pressuposicions que en fan, etc. Són factors que incideixen en com s’interpreten els enunciats, en com s’entén (s’escolta) allò que es diu (o no es diu). I per aquesta raó el llenguatge posseeix un caràcter polisèmic que trenca qualsevol ideal de reduirlo a un instrument de comunicació inequívoca en les relacions humanes és de cabdal importància en la interacció i comunicació amb l’alumnat TC i les seves famílies.

Com veurem més endavant, el processos interactius i comunicatius que es donen en la conversa es converteixen, així mateix, en processos de creació i d’actuació en zones de desenvolupament on l’ajuda de l’adult (concebut en termes d’acompanyament) pot esdevenir clau per promoure la transformació de la conducta.

EL MARC DE REFERÈNCIA PERSONAL I EL MARC DE REFERÈNCIA COMPARTIT.

Una conversa és un acte comunicatiu mitjançant el qual s’intercanvia informació però, sobre tot, és un procés en el què de manera constant es negocien les interpretacions entre les interlocutors sobre la base d’un context mental compartit.

Per tant, hem de tenir molt present la posició personal (el marc de referència personal) de cadascun dels interlocutors en les converses ja que, aquests marcs de referència personal són els organitzadors de les experiències i perspectives sobre determinats àmbits de la vida. En aquest sentit, convé prendre en consideració tots aquells factors de caràcter subjectiu propis del marc de referència personal de l’alumnat anomenat TC, doncs, modulen fortament els intercanvis comunicatius amb aquests nois, on la lògica que determina les seves conductes condiciona la conversa.

El mecanismes a partir dels quals un saber i una experiencia compartides són el fruit d’un procés de negociacions successives sobre la definició de la situació. D’aquesta manera s’arriba a una cert grau d’intersubjectivitat o, el que és el mateix, a una definició intersubjectiva de la situació. Els participants realitzen successives redefinicions de la situació conjuntament, ja que, cada interlocutor interpreta i defineix la situació de manera subjectiva (definició intrasubjectiva) a partir del propi marc de referència personal. Els participants es posen d’acord construint una base contextual comú a partir de les seves respectives perspectives. Per a què això sigui possible han de poder negociar la definició de la situació (Wertsh,1984) que els convoca a conversar.

Així doncs, la conversa amb l’alumnat TC s’ha d’edificar sobre la base d’un context mental compartit23 entre els interlocutors. Des d’un bon començament els participants en una conversa aporten el seu propi marc de referència personal que progressivament aniran modulant, adaptant i transformant d’ acord amb les inferències i suposicions que realitzin fins arribar a construir una base contextual comú que servirà de fonament per a continuar avançant en el diàleg i per donar continuïtat a posteriors converses. Es tracta de què progressivament es possibiliti l’establiment de contextos mentals compartits entre els nois i els professionals que reposen en els acords referits als sabers i experiències comuns al voltant

dels quals conversen.

L’ ESTRUCTURA DE PARTICIPACIÓ DE LA CONVERSA

Per construir una base contextual comú els participants en una conversa han d’acceptar un cert nombre de regles que facin possible l’intercanvi. Són les regles que ‐tot i que en cada situació i cultura poden variar‐ cadascun dels participants pressuposa)que l’altre respectarà durant el procés de conversa. Aquestes regles conversacionals bàsiques són les convencions que utilitzen els interlocutors per a mantenir diferents tipus de conversa i són, així mateix, constitutives de la base contextual que possibilita qualsevol intercanvi. Sense que hi hagi un acord sobre el tipus de interacció en la que es participa és difícil que es pugui construir un marc de referència comú que permeti establir tant una referencia compartida sobre allò del que s’està conversant, com una convenció sobre el propòsit de la conversa. Aquest acord sobre el què s’espera per part de cadascun dels interlocutors durant la conversa té a veure amb el que s’anomena estructura de participación, que

regula el què es pot o no es pot parlar o fer (el contingut o tema de conversa i actuació), com qui, com i quan pot parlar o fer quelcom (el patró de conducta conversacional que s’espera de cadascun dels participants).

Si en tot intercanvi conversacional les interpretacions han d’ésser negociades entre els interlocutors i els acords o desacords són reformulats per la reacció/resposta que provoquen, és molt important tenir present si els participants comparteixen o no convencions interpretatives sobre el propòsit, la gestió de la pròpia conversa i sobre els temes dels que s’estan parlant. Per això si els participants mostren comportaments (parla i/o accions) que no són els esperats / acordats es produiran discontinuïtats, ruptures i conflictes en la conversa. Si les convencions són fonamentals en qualsevol intercanvi comunicatiu, en les converses amb l’alumnat TC seran crucials. En efecte, es tracta de progressar en l’establiment de contextos mentals compartits entre els / les nois /es i els professionals. Aquests contextos mentals compartits reposen sobre el consentiment mutu de l’alumne i el professional respecte a dos aspectes bàsics: un, referit a la voluntat/consentiment de conversar i, l’altre, referit a com ha d’ésser el tipus de participació en aquesta conversa.

DIFERENTS SITUACIONS DE CONVERSA

...